Presentació | Introducció| Treball | Resultats | CONCLUSIONS | Bibliografia | Annexos

• La major part de les iniciatives per començar a utilitzar Moodle han estat individuals i han partit de professorat que podrien qualificar d'innovador i inquiet en aspectes relacionats amb la incorporació de les TIC a l'aula i no han estat fruit d'una reflexió de claustre o per incentius dels equips directius. Això no obstant, l'efecte "taca d'oli" és molt important: si bé la major part dels projectes van començar com a projectes personals, una part important del professorat es va engrescar a partir d'iniciatives del departament didàctic o d'altres companys del centre. D'altra banda, cal tenir en compte que la via principal per a conèixer la plataforma són els companys de professió, més que no pas la recerca activa (a internet o jornades sobre educació, per exemple).
  Fins al moment, les iniciatives "de centre" (equips directius i departaments didàctics) es reparteixen la responsabilitat pel que fa a les iniciatives de projectes en centre amb Moodle. És d'esperar, però, que les iniciatives de centre vagin prenent més protagonisme d'ara endavant, un aspecte que caldria preveure a l'hora de planificar la formació i l'assessorament.
• Una bona part dels usuaris treballen amb l'alumnat a una plataforma pròpia, no del centre, i aquesta plataforma està instal·lada, majoritàriament, al servidor phobos que el Departament d'Educació posa a l'abast del professorat i dels centres. Podríem, doncs, concloure, que el fet de poder accedir a un servidor de pàgines web dinàmiques, ha propiciat que el professorat amb inquietuds explorés noves eines TIC de suport a la docència, i això malgrat les dificultats que suposa haver d'instal·lar i administrar la plataforma. Així doncs, seria recomanable mantenir oberta la possibilitat que el professorat tingués iniciatives i explorés les eines que apareixen a una xarxa en constant evolució donant-li facilitats i suport tècnic, tal i com s'ha fet amb el servidor phobos.
  Els centres, quan opten per utilitzar aquesta eina o posar-la a l'abast del professorat del claustre, tendeixen a instal·lar-la al servidor propi més que no pas a phobos ja que això els dóna més flexibilitat a l'hora d'administrar el lloc. Tanmateix, als casos en els quals el manteniment tècnic des del centre és complicat (canvis en la plantilla, coordinació d'informàtica amb manca de temps o de formació,...) seria interessant l'opció de disposar d'un entorn Moodle a l'abast i amb una administració mínima.
  Així doncs, pel que fa al lloc més convenient per a instal·lar la plataforma per a ús dels centres, haurien de conviure dues possibilitats: que el professorat (o els centres) poguessin demanar cursos ja creats a una plataforma Moodle centralitzada de manera que la gestió dels cursos els requerís poc esforç tècnic i d'administració, juntament amb la instal·lació i gestió de la plataforma d'una manera completament autònoma per part dels centres, al servidor propi.
• Fins al curs 2006-2007 l'ús de Moodle estava restringit a molts pocs centres i, dins d'aquests, a un grup de professorat molt interessat. A partir d'aquest curs s'ha observat un creixement molt gran tant en el nombre de centres com de professorat i alumnat implicat. El professorat usuari ha manifestat que les seves previsions són ampliar l'ús que n'està fent i intentar estendre-ho al centre, de manera que és previsible que aquest increment sigui més gran a partir del curs 2007-2008, especialment si hi ha factors que ho facilitin (formació, accés a espais Moodle, infrastructures i suport divers).
• La manca d'infrastructures, especialment d'una dotació suficient d'ordinadors a l'aula, és un dels factors que limita l'ús d'aules virtuals com a recurs didàctic complementari. Les aules d'informàtica no son una bona solució en aquest sentit ja que no garanteixen que s'hi pugui accedir amb el grup classe sencer en matèries que no tenen desdoblament i limiten l'ús de l'aula virtual a una o poques sessions setmanals. Fóra convenient incorporar ordinadors, canons de projecció i connexió a internet a les aules ordinàries.

 Amunt

• La major part del professorat que no utilitza Moodle (o altres entorns virtuals) ho fa per desconeixement o manca de formació, i no pas perquè consideri que no aportaria un valor afegit a la seva tasca. Seria convenient incloure les aplicacions didàctiques de les aules virtuals en els cursos que ofereixen una visió general de l'aplicació dels recursos disponibles a internet pera la docència.
• El professorat utilitza Moodle bàsicament per al treball amb l'alumnat, i no per a tasques organitzatives o de gestió.
  Les motivacions inicials per a utilitzar Moodle estan molt relacionades amb metodologies de treball que incideixen directament en l'activitat de l'alumnat, així com en el paper que assumeix el professorat. Això és indicatiu d'una inquietud d'una part del professorat per actualitzar les seves metodologies didàctiques, un aspecte en el qual haurien d'incidir els cursos de formació.
  
• És cert que hi ha molts "nivells d'ús" de la plataforma educativa Moodle però s'ha mostrat molt versàtil: Moodle serveix tant per al professorat que es vol iniciar a l'ús de les TIC com per aquell que només vol organitzar els recursos dispersos que tenia i també per qui vol fer un ús didàctic de l'eina. I, fins i tot en aquest cas, serveix tant per a qui el vol utilitzar com a eina de suport a les classes presencials, amb enllaços a recursos complementats amb exercicis autocorrectius per a l'alumnat o fins per a qui vol treure tot el potencial del treball col·laboratiu a l'aula virtual gràcies a les seves eines de comunicació.
• El professorat està fent un ús molt inicial de la plataforma: molts usuaris són novells i encara no coneixen ni utilitzen una bona part del potencial de Moodle, tot i que en general manifesten que tenen previst millorar el seu coneixement de Moodle amb la finalitat de treure'n un major rendiment. La necessitat de formació més clara està relacionada amb el desenvolupament d'estratègies didàctiques efectives en entorns virtuals d'aprenentatge.
  Seria recomanable fer una previsió d'accions formatives per cobrir aquesta necessitat que el professorat està manifestant. A banda dels cursos generals d'introducció a l'ús de la plataforma, que poden oferir una visió general dels diferents recursos i activitats, es podrien programar activitats de durada més curta però més focalitzades en l'ús didàctic d'algunes de les eines concretes de Moodle així com en les bones pràctiques. Convindria que els cursos fessin un bon ús de les funcionalitats de comunicació i per a l'aprenentatge col·laboratiu per tal que els participants aprenguessin d'una manera vivencial les seves potencialitats.
  Paral·lelament, oferir cursos sobre altres temes que tinguin lloc a la plataforma és una bona estratègia per tal que el professorat la conegui i s'animi a utilitzar-la. Els cursos presencials o semipresencials són una modalitat formativa de preferència que, a més, permetrien aprendre d'una manera vivencial metodologies i estratègies didàctiques efectives en entorns virtuals. En aquest sentit, però, caldria formar un equip de formadors en entorns virtuals d'aprenentatge,
• Una de les mancances detectades és l'accés a materials didàctics de qualitat. Seria recomanable oferir materials didàctics utilitzables amb Moodle, preferentment en forma d'unitats didàctiques específiques que es poguessin combinar i restaurar al sistema. També resultaria molt útil per al professorat poder consultar els cursos i materials disponibles i fer-ho d'una manera que fos segura, és a dir, sense tenir accés a dades sensibles d'alumnat. Una possibilitat seria crear un espai de cursos disponibles per a restaurar, elaborat a partir dels materials fet pel professorat; una altra, recomanar als usuaris que fessin còpies obertes dels cursos com a mostra per al professorat interessat.

3- Incidència en la tasca docent

• L'ús de Moodle està tenint una incidència important en les pràctiques docents del professorat, que tendeix a utilitzar metodologies més col·laboratives amb els alumnes. No és només que el professorat que ja utilitza aquestes metodologies a l'aula sigui qui està incorporant Moodle, sinó que l'ús d'una eina, en aquest cas una plataforma virtual dissenyada per a l'aprenentatge social està modificant les pràctiques d'una part del professorat. En aquest sentit Moodle es revela com una possible eina per a la introducció d'aquestes metodologies d'aprenentatge més dinàmiques als centres.
• L'alumnat se sent motivat per utilitzar aquest tipus d'entorns que, a més, faciliten la incorporació a la pràctica docent de recursos diversificats (animacions, activitats autocorrectives, espais de comunicació, etc.) i una millora en el seguiment de la seva activitat per part del professorat, un aspecte que l'alumnat valora positivament.
  Moodle pot tenir un paper especialment motivador en agrupaments "especials" d'alumnat com les aules d'acollida o els grups de reforç. En els cursos de formació del professorat s'hauria de tenir en compte aquest aspecte i fer un recull de bones pràctiques i recomanacions per utilitzar l'entorn i adaptar-lo a les característiques específiques de l'alumnat.
• Malgrat estar fent un ús molt inicial de les eines que ofereix Moodle, la valoració general del treball amb l'alumnat és positiva o molt positiva. Aquesta valoració positiva està molt relacionada amb la facilitat per a organitzar i estructurar recursos diversos i amb una millora en la motivació i en la comunicació amb l'alumnat. Aquests tres eixos, organització i estructuració de recursos, estratègies de comunicació a l'aula i utilització d'elements motivadors per a l'alumnat s'haurien de tenir en compte en els cursos de formació del professorat.

 Amunt

• A banda de la seva participació en la formació i la dotació d'infraestructures és necessària una capacitat de liderat que tingui en compte els projectes i les experiències pioneres que estan naixent als centres i que no es limiti a identificar-los sinó que els potenciï i els doti de recursos. Seria important que entre el professorat (i també entre els estaments de gestió) s'estengués la cultura del "benchmarking" que, en essència, tracta d'identificar qui està realitzant bones pràctiques en un camp concret per anar a estudiar-lo amb la finalitat d'adaptar, cooperar i col·laborar, aprendre participant. Les jornades d'intercanvi d'experiències serien un bon marc per a la identificació dels centres que fan aquestes bones pràctiques.

 Amunt