1- Antecedents

• Les TIC i l'educació
• El professorat i les TIC
• Com són els entorns virtuals d'aprenentatge
• Per què utilitzar entorns virtuals d'aprenentatge
• Moodle com a plataforma educativa
• Què es pot fer amb Moodle?

Es poden utilitzar per a la formació exclusivament no presencial o semipresencial però també per ampliar les potencialitats de l'aula física i són una eina bàsica per augmentar l'efectivitat de l'educació del segle XXI¹. Els EVA donen accés a recursos i activitats disponibles en línia d'una manera estructurada; però, a més, ofereixen espais per a l'autoaprenentatge i per a l'aprenentatge col·laboratiu, habilitats que l'alumnat d'avui en dia ha d'adquirir, juntament amb l'ús eficient i crític de les noves tecnologies de la comunicació. D'altra banda, els EVA permeten obrir els centres a altres centres educatius (propers o llunyans) però també a les famílies, amb qui es poden enfortir els lligams: els pares i mares poden fer un seguiment del progrés dels seus fills i filles ja que tenen accés a la feina que aquests fan, a les qualificacions i, fins i tot, una comunicació directa amb el professorat.

El Departament d'Educació va preveure les utilitats educatives d'aquest tipus d'entorns i el curs 2001-2002² va posar a disposició del professorat l'entorn Educampus, desenvolupat per Fujitsu España, per tal que l'utilitzés com a complement per a la docència presencial. Aquest entorn és fàcilment accessible a partir de la pàgina educativa edu365 (només cal disposar d'un identificador de la XTEC), hi ha materials de formació específicament dissenyats per aprendre com gestionar-lo i suport institucional per a resoldre els dubtes relacionats amb el seu ús. És a dir, té tres punts forts: accessibilitat immediata, manuals i cursos de formació i servei específic de suport. A la pràctica, però, Educampus ha estat un entorn utilitzat bàsicament per a la formació del professorat, que no s'hi ha mostrat gaire interessat a fer-lo servir com a entorn de treball amb l'alumnat. Alba Sanz, en el seu treball realitzat durant el curs 2005-2006 sobre aquesta plataforma², conclou que "Sembla que l'educampus anirà canviant cap a un entorn de programari lliure -moodle o similar- que ofereix també noves prestacions. Serà un nou i bon objecte d'estudi per a futurs treballs de recerca."

Efectivament, Moodle s'ha anat estenent com la plataforma d'elecció per part del professorat principalment a partir d'iniciatives individuals que a poc a poc estan esdevenint la base de projectes d'incorporació de les TIC a l'aula que van més enllà del treball de professorat innovador i estan implicant departaments didàctics i fins i tot centres. Com diuen Sara Arjona i col·laboradors a la seva comunicació a la MoodleMoot'2006³ , "moodle cada vez está más presente en los centros docentes."

A més d'aquesta presència que es va ampliant entre els centres de secundària, Moodle ha estat la plataforma d'elecció en altres projectes o àmbits, com ara l'Institut Obert de Catalunya (IOC), l'Escola Oficial d'Idiomes de Girona, el projecte Kampus-Aules Obertes, el Programa de formació per a l'ensenyament de les matemàtiques, el Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (CDECT) o el Campus de Formació de Persones Adultes, entre d'altres. Actualment la XTEC disposa d'un espai Moodle, un punt de trobada per a usuaris/àries de Moodle de la XTEC que s'està utilitzant també com a plataforma per a cursos de formació del professorat.

I és que no totes les plataformes són iguals i, fins i tot, tampoc equivalents. En l'elecció d'una o d'una altra hi intervenen molts factors, entre els quals caldria destacar els ja esmentats (accessibilitat, manuals i formació, servei de suport) però també d'altres: transparència tecnològica i facilitat d'ús, entorn amigable i atractiu, efectivitat de les funcionalitats de comunicació, espais per a la col·laboració, diversitat d'activitats i recursos, programari lliure no comercial, etc.

En aquest sentit, el professorat, a l'hora de seleccionar una eina prioritza uns criteris o uns altres. Juan Rafael Fernández⁴ ens explica que podem parlar de plataformes i entorns de formació però:

"Hasta nuevo aviso las máquinas no educan, es tarea de personas guiar el proceso y determinar la elección de herramientas y procedimientos para que el resultado sea educativo. Y en la elección de la plataforma será criterio fundamental la herramienta que más contribuya a la comunicación, la discusión abierta y la colaboración, porque son educativas. Sólo entonces será una plataforma educativa."

És a dir, per tal de crear un entorn educatiu és essencial que les eines de comunicació i col·laboració estiguin ben dissenyades i siguin funcionals i aquest és, precisament, un dels punts forts de Moodle com a plataforma.

 Amunt

Les TIC i l'educació

Quan parlem d'EVA estem parlant d'incorporació de les TIC i, d'acord amb en Ferran Ruiz⁵ quan diu "M'és impossible estudiar i mirar el futur de les TIC a l'educació independentment de l'educació en ella mateixa", parlem també d'educació, de com està i cap on ha d'anar. Ens trobem en un moment de canvi (o en un "canvi d'època"⁶) i l'escola ha de reflexionar sobre:

• Les demandes de la societat, quines competències ha d'assolir l'alumnat.
• El currículum formal actual, amb disciplines estanques, vs. un currículum integrat i amb integració de les TIC.
• Els sistemes d'avaluació i els productes que se li demanen a l'alumnat.
• El paper del professorat, les metodologies de treball, la preparació inicial i la formació permanent.
• L'actitud del professorat i la seva adaptabilitat, caràcter innovador i disposició al canvi.
• L'organització del centre, l'aula com a espai tancat i aïllat o com a espai obert i interconnectat.
• L'entorn TIC del centre, on espais, alumnat, professorat i equips de gestió s'hi troben immersos.
• La necessitat de noves formes de liderat per dirigir el canvi que estiguin atentes a experiències innovadores per compartir i aprendre del que s'està fent a centres pioners.

Com veurem a l'apartat "Com són els entorns virtuals d'aprenentatge", i al llarg de tot el treball, els EVA possibiliten espais en els quals desenvolupar molts d'aquests punts.

 Amunt

El professorat i les TIC

Sorprenentment, continuen essent vàlides les afirmacions que Albert Sangrà⁷ va fer al 2001 quan es preguntava perquè és tan difícil estendre l'ús de les bones pràctiques amb TIC als centres educatius. Entre les causes principals destacava:

• Absència de referents clars, d'estàndards metodològics quan s'utilitzen les TIC.
• Manca de confiança d'una part important del professorat que fa que ni tan sols entrin a una aula d'informàtica perquè senten que no tenen la formació adequada o perquè no saben com ensenyar amb l'ordinador. A més, no és freqüent que en aquests casos es busqui ajuda o es pregunti com solucionar aquest problema.
• Incertesa davant el canvi: cada nova consideració pedagògica genera dubtes. Si a aquests dubtes s'afegeixen els problemes anteriors, és fàcil entendre que la tradició és un element de seguretat que no actua a favor del canvi. Hi ha una actitud conservadora en el sentit de dir "veurem què passarà".
• Absència d'un esperit crític: sovint s'accepta que la integració de les TIC és "el futur", "té avantatges pedagògics", "si no ets a internet no existeixes",... El debat crític, quan existeix, està més centrat en l'aspecte tecnològic que en el pedagògic.
• Noves demandes de la societat, que sovint fan de l'escola un substitut més que no pas un complement de la tasca educativa de pares i mares. El professorat ha de cobrir massa expectatives i dins un context sobrecarregat i burocratitzat no es facilita la innovació.

A la vista de tot això Albert Sangrà es feia una pregunta final: "té el professorat la capacitat de liderar un procés d'innovació amb les TIC?"

Integrar una aula virtual a la docència no és una tasca senzilla. Es requereixen uns coneixements mínims en TIC i tenir una inquietud i ganes de millorar la pràctica educativa. Generalment, almenys en l'inici dels projectes, això va lligat a un interès per utilitzar estratègies didàctiques dinàmiques, que van més enllà de la classe magistral o d'un seguiment pautat del llibre de text. També va lligat a una bona disposició a superar les dificultats derivades de la manca d'equipament o d'una organització poc adequada de les aules ordinàries. I això suposant que existeixi el recolzament del departament didàctic, del claustre o de l'equip directiu.

El professorat necessita aprendre a conèixer com és l'entorn virtual i les seves possibilitats, aprendre a facilitar a l'alumnat com moure's i col·laborar en aquest entorn diferent, desenvolupar continguts, aprendre habilitats (i probablement continguts) que no estan directament relacionades amb la seva àrea, repensar la seva manera de treballar a l'aula; fins i tot haurà d'aprendre a col·laborar amb altres professors per gestionar grups conjuntament o compartir material, per exemple i, si no té un suport tècnic, aprendre a instal·lar i administrar programes. I, a més, tot això s'ha de fer sense cap model previ: la major part del professorat hem après les nostres habilitats didàctiques d'una manera presencial, a partir del model del professorat que hem tingut, un model bàsicament de tipus "classe magistral". No, no és fàcil.

Però, malgrat tot, estan sorgint moltes iniciatives que estan reeixint i mostrant que es tracta d'un col·lectiu amb inquietuds i que ha vist la necessitat d'incorporar noves eines a la seva tasca docent.

 Amunt

Com són els entorns virtuals d'aprenentatge

Un entorn virtual d'aprenentatge⁸ està basat en un programari que crea els mecanismes per tal que hi hagi comunicació entre tots els participants: entre professorat i alumnat, entre el propi alumnat i, si és el cas, entre els diferents professors i professores d'un curs. A més ha de permetre posar recursos a l'abast de l'alumnat, el lliurament d'instruccions i activitats educatives així com la tramesa de treballs en format electrònic, comentaris sobre ells en tots els sentits i valoracions del treball fet pels alumnes. Finalment ha de facilitar la gestió de l'ensenyament: ha de mantenir registres d'activitats, de qualificacions, etc.

Per aconseguir fer totes aquestes funcions, un EVA té diverses funcionalitats que tenen com a finalitat afavorir que es produeixin els aprenentatges per als quals ha estat dissenyada (Figura 1). Aquestes funcionalitats es poden agrupar en diverses categories, essent les principals:

• Funcionalitats de comunicació: fòrums, xats, missatgeria,...
• Funcionalitats per facilitar l'aprenentatge: recursos (enllaços a fitxers o a URLs, presentacions,...) i activitats diverses.
• Funcionalitats d'organització i gestió: calendari, agenda, taula de qualificacions,...
  

Figura 1: Funcionalitats d'una aula virtual

 Amunt

Per què utilitzar entorns virtuals d'aprenentatge

Al ja clàssic article "Seven principles of good practice in undergraduate education"⁹ , Arthur Chickering i Zelda Gamson van enumerar al 1987 els set principis que havia de seguir un sistema per tal d'oferir una educació de qualitat:

1. Promoure les relacions entre professor i estudiant.
2. Afavorir la cooperació entre estudiants.
3. Utilitzar tècniques actives d'aprenentatge.
4. Proporcionar retroacció.
5. Emfatitzar el temps de dedicació a les tasques més rellevants.
6. Comunicar altes expectatives.
7. Respectar la diversitat de capacitats i maneres d'aprendre.

De fet, la formació en línia en entorns virtuals, per a ser efectiva, no només ha de tenir en compte sinó que ha de posar en pràctica aquests set principis¹⁰. Això no implica necessàriament que l'ús d'un EVA faci que es posin en marxa de manera automàtica, ja que hi ha molts nivells d'ús d'aquest entorn, especialment en àmbits semipresencials, però sí que és una manera de començar el camí que pot dur a sentir-los com a necessaris i incorporar-los a la pràctica educativa. La taula següent recull les conclusions d'un debat realitzat en el marc d'un curs en línia sobre els entorns virtuals d'aprenentatge en el qual participava professorat d'educació secundària. Sense ser una relació exhaustiva dels avantatges i les limitacions de la formació no presencial en entorns virtuals, és un bon recull que, a més, reflecteix la concepció d'un grup de professionals de l'educació del nivell que aquí ens ocupa.

Actualment estan ben establerts tant la qualitat com el potencial de la formació en línia realitzada en EVAs i s'assumeix que aquesta modalitat de formació estarà cada cop més present a les institucions educatives¹¹. Això no obstant, no cal veure la formació en entorns virtuals com una opció excloent sinó complementària, com una eina més que el sistema educatiu pot utilitzar i de la qual ja està traient profit. Segons el Consorci d'habilitats indispensables per al segle XXl^1,12, la relació entre l'escola i la formació en línia s'està fent més estreta. Els EVA permeten, entre altres avantatges que ja hem comentat, com una relació més estreta escola-família:

• Tenir una consciència global. Els alumnes que han treballat amb aquests entorns tenen la possibilitat de fer-ho en contacte amb companys que es troben molt lluny físicament i estan més preparats per comprendre la naturalesa global de les comunitats del segle XXI.
• Aprenentatge autònom. Els EVA possibiliten itineraris personalitzats i flexibles en els quals l'alumnat seleccioni el camí que vol seguir. L'alumnat que ha utilitzat aquests entorns està també més preparat per treballar d'una manera autònoma als centres d'educació superior.
• Alfabetització en TIC. L'alumnat no només té accés sinó que necessita utilitzar eines TIC diverses per treballar: aprèn a seleccionar l'eina adequada per a analitzar, processar i presentar la informació d'una manera eficient.
• Habilitats de resolució de problemes. Les estratègies didàctiques més efectives en entorns virtuals inclouen treballs en grup, discussions i resolució conjunta de problemes. És probable que treballant en aquests entorns l'alumnat es trobi amb activitats d'aprenentatge d'aquest tipus (o, com les anomena Gilly Salmon, e-activitats¹³).
• Gestió del temps i responsabilitat. Treballar dins un EVA anima l'alumnat a gestionar el seu temps i a ser responsable de la seva activitat a l'aula virtual.

Alguns dels punts anteriors es podrien estendre també al professorat: l'ús d'EVA facilita en el professorat aquesta consciència global, obrint possibilitats a col·laboracions amb professorat d'altres centres i d'altres països (com, de fet, ja s'està fent amb els projectes Comenius, molts dels quals incorporen EVAs com a espais de comunicació i treball) i també és una estratègia d'alfabetitzar en TIC el professorat, que pot aprendre habilitats bàsiques amb una eina potent i versàtil però relativament fàcil d'utilitzar.

Hi ha també un altre aspecte a destacar: actualment s'està fent un ús fragmentat, descompensat i molt irregular de les TIC als centres i això dificulta la seva integració curricular i també que tant l'alumnat com el professorat utilitzi les TIC amb soltesa i transparència. Les aules virtuals poden estar a la base de projectes que donin coherència i continuïtat a l'ús de les TIC i ser un instrument per què aquestes tecnologies deixin de ser percebudes com a eines que s'utilitzen ocasionalment i només per un professorat concret.

D'altra banda, els EVA són l'eina de base per a l'oferta de cursos no presencials tal i com ja s'està fent amb la formació professional i la formació d'adults a Andalusia^14,15, o amb el graduat en secundària a distància (IOC, Institut Obert de Catalunya).

 Amunt

Moodle com a plataforma educativa

Els orígens de Moodle

Els orígens del disseny de Moodle¹⁶ descansen sobre una concepció constructivista social de l'aprenentatge: les persones construïm nou coneixement en interacció amb l'entorn, i l'aprenentatge és particularment efectiu quan construïm alguna cosa per tal que els altres l'experimentin i quan construïm d'una manera conjunta i cooperativa. Dins aquesta concepció de l'aprenentatge, el paper del professorat és actuar com a facilitador que anima l'alumnat a descobrir els principis i a construir coneixement treballant en la resolució de problemes reals en un procés social col·laboratiu. És per això que les eines de comunicació i de col·laboració han estat el nucli d'aquesta plataforma des del seu naixement.

De fet, els fòrums, la principal eina comunicativa de Moodle, pràcticament no han canviat des de la primera versió (1.0, agost de 2002) fins a la 1.8 actual (maig de 2007), una indicació del fet que el seu disseny va ser molt acurat i dirigit a que satisfessin la seva funció principal: possibilitar la comunicació i la construcció conjunta de coneixement. I ho fan d'una manera tan efectiva que hi han calgut poques modificacions.

Moodle va ser dissenyat com a projecte de doctorat per Martin Dougiamas, que el va alliberar sota llicència pública GNU. Actualment, darrere Moodle hi ha també un grup de professionals que ofereixen diferents serveis a l'usuari; a més, s'ha generat una xarxa entre els propis usuaris i usuàries que col·laboren en la millora i desenvolupament continu del programa. La "comunitat Moodle" de moodle.org és un espai viu d'intercanvi amb la finalitat de millorar el programa, intercanviar experiències, resoldre dubtes,... De fet, el mot Moodle (originàriament un acrònim de Modular Object-Oriented Dynamic Learning Environment) juga amb el significat de noodle, que descriu el procés de vagarejar ociosament, fent les coses a mesura que se'ns acudeixen, improvisant i pensant creativament. S'aplica, així, tant a l'estil de desenvolupament de Moodle, en constant transformació, com a una possible manera d'apropar-se l'estudiant a l'aprenentatge, o el professor a l'ensenyament, en un curs en línia.

Característiques de Moodle

Portal i cursos

Els llocs Moodle comparteixen una estructura similar basada en "blocs" que tenen continguts diferents. Aquests blocs es poden canviar de lloc, de manera que podem adaptar l'aparença a les nostres necessitats. En essència, però, a la pàgina d'inici (o "portal") d'un lloc Moodle podem distingir (Figura 2):

• Blocs centrals: solen presentar un llistat de cursos però també hi podem trobar els missatges d'un fòrum o un apartat amb informacions, recursos i activitats.
• Blocs laterals: tenen funcions diverses. Hi pot haver la descripció del lloc, un calendari, el llistat dels usuaris connectats, accés als cursos del lloc, sindicació de notícies,...

Des del portal de Moodle podem accedir als cursos que contingui. Cada curs té un espai propi, una aula virtual dins la qual professorat i alumnat interaccionen de manera no presencial amb un objectiu: l'assoliment dels objectius didàctics.

Els cursos, però, poden tenir també altres finalitats, per exemple ser llocs de trobada i coordinació d'equips de treball (equips docents, coordinació de tutories, projectes internacionals,...).

La imatge següent mostra un lloc Moodle amb dos cursos i l'aspecte d'un d'ells al qual accedim, si hi estem inscrits, clicant directament sobre el seu nom. Un lloc Moodle pot tenir diverses aules virtuals, és a dir, cursos dins els quals podrà entrar el professorat i l'alumnat que hi estigui inscrit per accedir les eines de comunicació i als materials d'aprenentatge.

Figura 2: El portal i els cursos de Moodle

Usuaris

Els usuaris d'un lloc Moodle, és a dir, persones que s'han identificat amb un nom d'usuari i una contrasenya, poden tenir diferents perfils, cosa que a la pràctica es tradueix en tenir permisos o no per a fer accions diverses. Els perfils principals que hi ha són:

• Administrador: té accés a la gestió de tot el lloc.
• Creador de cursos: pot crear cursos dels quals el mateix usuari pot ser-ne professor amb permisos d'edició. Cal que l'administrador li atorgui aquest perfil.
• Professor editor: pot editar els cursos ja creats per l'administrador, inscriure estudiants i altres professors, editors o no (l'administrador pot limitar aquesta opció) i gestionar el curs.
• Professor no editor: pot gestionar el curs, és a dir, participar als fòrums i valorar activitats, però no pot editar el curs afegint o eliminant recursos i activitats.
• Estudiant: pot consultar els recursos i participar a les activitats dels cursos als quals estigui inscrit.

A més d'aquests perfils hi ha també el de visitant, que pot veure el portal del lloc i accedir als cursos que permeten l'accés de visitants. Dins els cursos pot consultar els recursos i algunes activitats, però no queda registre de les accions que fa ni obté qualificacions ni retroaccions per part del professor.

Estructura dels cursos

Moodle s'organitza per cursos i cada curs conté una sèrie d'informacions i funcionalitats que, per ordenar-les i facilitar-ne la navegació, estan agrupades sota uns titulars: són els blocs. En un curs típic hi ha tres columnes de blocs: dues de laterals i una de central.

Els blocs laterals tenen funcions molt importants per gestionar l'aula. Els podem utilitzar, entre altres accions, per a:

• Conèixer els participants del curs i consultar les seves dades: Persones.
• Saber qui està connectat al mateix temps que nosaltres: Usuaris en línia.
• Enviar missatges privats als participants al curs: Missatges.
• Cercar aquell terme que estem segurs que es va tractar a algún missatge d'algun fòrum però que ara no recordem: Cerca als fòrums.
• Accedir ràpidament a tots els recursos, o totes les lliçons, o totes les tasques, o... del curs: Activitats.
• Saber què ha passat a l'aula des de la darrera vegada que hi vàrem entrar: Activitat recent.
• Tenir a l'abast les dates importants del curs: Calendari.
• Consultar les qualificacions: Administració.
• etc.

Els elements que proporcionen informació i les activitats didàctiques d'un curs es troben, per defecte, a la columna central. Aquesta columna conté els blocs centrals, que generalment són:

• Un bloc superior, comú al curs.
• Una sèrie de blocs identificats per un número (número de tema) o un interval de dies (setmana).

Figura 3: Els blocs centrals d'un curs de Moodle.

Hi ha també cursos, els que estan configurats en format social, que en aquesta columna central mostren els missatges d'un fòrum de discussió al voltant del qual gira l'estructura del curs.

Recursos i activitats

Els recursos i les activitats d'aquests blocs centrals es poden identificar gràcies a una icona que permet diferenciar el tipus d'ítem. A continuació hi ha el títol, que és també un hiperenllaç al recurs o l'activitat que identifica. Si es deixa el punter sobre el nom, s'obre un quadre de text emergent que dóna informació per identificar el tipus d'activitat de què es tracta.

Figura 4: Els elements o ítems de Moodle (recursos, activitats).

Els recursos són les fonts principals d'informació i es poden utilitzar per a presentar els continguts del curs. Els més destacats són:

• Enllaços a fitxers o a pàgines web externes. Els fitxers poden ser de qualsevol tipus i en els formats més corrents.
• Pàgines de text o pàgines web elaborades per al curs.
• Directoris, que donen accés als estudiants a diversos fitxers alhora, continguts dins un directori del curs.
  

Les activitats són totes aquelles propostes d'exercicis que fa el professorat. Les principals són:

• Consulta. És una pregunta que fa el professorat i a la qual es proposen diferents respostes tancades. Útil per conèixer l'opinió del curs sobre un aspecte determinat. Per exemple: "Digues d'aquestes propostes de dia i hora quan et va més bé per fer un xat".
• Fòrum. L'estrella de la comunicació entre tots els participants i en totes direccions. Amb els fòrums, no solament es poden donar avisos, exposar opinions, fer presentacions o adjuntar treballs (fitxers de text, imatges, full de càlcul, etc.). També permet compartir feines, organitzar un treball en grup, etc.
• Glossari. En principi, serveix per fer una sèrie de fitxes amb el significat de definició de paraules, tal com indica el nom. Però es pot anar més enllà i usar-los per classificar conceptes, crear paquets de fitxes sobre temes determinats (mamífers, planetes, per exemple) i deixar que siguin els estudiants els que creïn les entrades i, fins i tot, valorin i comentin les entrades dels companys.
• Lliçó. Permet donar informació als estudiants i comprovar que és entesa a través de la resposta a preguntes. A més, segons la resposta que es doni, es pot tornar a repassar la lliçó, seguir endavant o continuar per un camí alternatiu.
• Qüestionari. Conjunt de preguntes de diferents tipus: de vertader/fals, d'opcions múltiples, de resposta oberta, numèrica, de relació, etc. Un qüestionari s'obre i tanca en determinades dates i, quan es fa, dóna a l'usuari/ària el resultat i la interacció de forma immediata.
• Tasca. Encàrrec de feina. N'hi ha de 3 tipus: tasca en línia per fer directament amb l'editor i sobre la pàgina web. La tasca amb enviament de fitxer que es fa amb un programa a banda (per exemple: fitxers de text amb OOWriter, imatges amb el GIMP, etc) i la tasca fora de línia que permet, per exemple, incloure a les qualificacions dels estudiants la nota d'una activitat que han fet de manera presencial, com ara un examen o una pràctica de laboratori.
• Wiki. És una pàgina web de fàcil modificació tant per part del professorat com per part dels estudiants. Tothom hi pot tenir accés, editar-la i canviar-la, amb la qual cosa les modificacions passen a ser públiques. Hi ha la possibilitat de recuperar versions anteriors i és una eina excel·lent per al treball en grup.
• Xat. El xat o xerrada, permet la discussió en temps real i sobre la pàgina web entre tots els participants del curs. Queda un registre escrit, que pot ser consultat més endavant pels que no han pogut participar-hi o per tothom, i es poden treure conclusions.
  

 Amunt

Què es pot fer amb Moodle

Si la plataforma Moodle està instal·lada, es poden crear cursos en els quals inscriure alumnat i professorat. Aquests cursos poden estar tancats, de manera que tan sols qui estigui inscrit hi pugui accedir, o oberts a visitants. Aquest aspecte és important ja que les dades de l'alumnat inscrit (noms i cognoms, fotografies, correu electrònic) són dades "sensibles" que legalment han d'estar protegides de l'accés lliure¹⁷. Alguns exemples podrien ser cursos de:

• Tutoria de 1r d'ESO A, on estan inscrits l'alumnat i el tutor o tutora de 1r A (i, per exemple, el coordinador/a de tutories). S'hi podria incloure un espai de comunicació amb les famílies.
• Filosofia de 2n de batxillerat, amb l'alumnat i el professor/a corresponent en el qual estructurar els materials (documents, pàgines web seleccionades) i proposar activitats de treball a l'alumnat.
• Pràctiques de laboratori de 3r d'ESO, al qual tenen accés l'alumnat i el professorat dels cursos de Ciències de la Naturalesa de tots els grups de 3r d'ESO, tot i que hi treballin de manera independent (en grups separats). S'hi podrien incloure, entre d'altres, espais de discusió sobre les pràctiques, material complementari, espai per al lliurament dels informes,...
• Crèdit variable de Robots. En aquest cas, podríem estar en contacte amb un professor/a d'un altre centre que també el fa, de manera que l'alumnat dels dos centres hi pugui treballar conjuntament. L'aula virtual seria l'espai de comunicació i intercanvi de documents.
• Espai de treball d'un departament didàctic, en el qual es poden preparar les reunions de departament mitjançant un fòrum, a més de compartir documentació o recollir recursos d'interès.
• etc.

Un dels avantatges de les aules virtuals és que tant els recursos (documentació i activitats) com l'activitat que hi té lloc (informes lliurats, resolució de qüestionaris, per exemple) es poden organitzar i presentar agrupats als diferents temes que hàgim creat al curs i, a més, estan sempre accessibles per a totes les persones inscrites a un curs determinat (Figura 5).

Figura 5: Alguns recursos disponibles en un curs en Moodle.

Paral·lelament, el professor/a podria anar escrivint missatges amb notícies i informació per al seguiment del curs: orientacions, dates d'exàmens, de sortides,... L'eina més adequada per fer-ho és el fòrum (Figura 6). Els fòrums també poden ser espais per a resoldre dubtes (amb l'avantatge que tothom té accés tant a la pregunta, per ajudar a resoldre-la, com a la resposta, per consultar-la i no repetir-la) o per al treball en grup: un grup d'alumnes intercanvia missatges i fitxers amb l'objectiu d'elaborar un treball que se li ha encomanat.

Una altra funció és la de permetre debats sobre temes concrets, ja que els participants poden escriure missatges exposant la seva opinió i respondre els de la resta de participants. Evidentment aquests debats tenen una dinàmica i una funció diferent a les discussions presencials, però també avantatges: l'alumnat més tímid participa amb més freqüència, hi ha temps per a la reflexió tant per escriure les pròpies aportacions com per llegir les de la resta de participants, s'estimula l'expressió escrita,...

Els fòrums, però, no són les úniques eines de comunicació: hi ha un sistema de missatges (una missatgeria instantània restringida a les persones identificades al sistema) que permet mantenir una comunicació bidireccional i privada, útil per exemple per fer tasques de tutoria. Si hi hagués una notícia que s'hagués de comunicar urgentment, a més d'enviar un missatge al fòrum de notícies es podria posar una etiqueta llampant amb el missatge.

Figura 6: Un fòrum per compartir i resoldre dubtes.

En resum, Moodle permet ampliar l'espai de l'aula ordinària i ofereix a professorat i alumnat noves maneres de comunicar-se i accedir a recursos o proposar activitats d'aprenentatge. És, sobretot, un espai d'interacció i comunicació.

 Amunt

Al llarg dels darrers anys cada vegada més centres educatius estan començant a utilitzar plataformes educatives i aules virtuals per aprofitar tant el seu ús pedagògic com organitzatiu. La plataforma més àmpliament utilitzada als centres de secundària ha estat Moodle. Els promotors i usuaris d'aquestes iniciatives han anat acumulant un coneixement basat en l'experiència que cal analitzar, valorar i sistematitzar per tal d'aplicar-la i ampliar-la a projectes futurs.

La finalitat de la recerca ha estat fer un estudi de l'estat actual de les aplicacions de les aules virtuals basades en Moodle als centres d'educació secundària de la demarcació de Girona. Tenint en compte que des del curs 2003-2004 hi ha hagut professionals docents que han endegat projectes d'ús de Moodle amb finalitats educatives, s'ha considerat important recollir i valorar els resultats obtinguts i l'experiència acumulada amb la finalitat de posar-la a disposició de la comunitat educativa. Aquesta experiència inclou les dificultats amb què aquests professionals s'hi han anat trobant, les estratègies que han utilitzat per a superar-les i les propostes que aporten per anar més enllà i consolidar els projectes.

 Amunt

La recerca plantejada té els següents objectius:

• Descriure les iniciatives i els resultats que ha obtingut el professorat dels centres d'educació secundària de la demarcació de Girona en l'ús de Moodle en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
• Descriure la incidència que l'ús de la plataforma ha tingut en l'àmbit organitzatiu i de comunicació entre els membres de la comunitat educativa.
• Recollir la valoració que en fa el professorat i les dificultats que ha detectat per tal d'aprofitar tot el seu potencial.
• Especificar les necessitats que comporta la implementació d'un projecte d'aquesta mena pel que fa a infraestructures, formació del professorat i recursos addicionals i elaborar propostes per a satisfer aquestes necessitats.
  

 Amunt