GLOSSARI:
ALGUNS MOTS BÀSICS

ARTRÒPODS

Deriven evolutivament dels anèl·lids i la seva estructura recorda la d'aquests animals. Es poden considerar, sense cap mena de dubte, com els grans triomfadors en la lluita per l'adaptació al màxim nombre d'ambients que pot habitar un ésser viu. Tant en nombre d'espècies (70% de totes les èspècies animals conegudes) com d'individus, superen en escreix tots els altres animals plegats; n'hi ha de marins i d'aigua dolça, terrícoles i voladors, paràsits i de vida lliure.
Deuen el nom al fet de tenir apèndix articulats. Els quatre grups més importants són: aràcnids, crustacis, insectes i miriàpodes.

INSECTES

Són els artròpodes que han aconseguit un èxit biològic més gran; gràcies al seu particular disseny corporal han pogut colonitzar sense problemes l'ambient terrestre, i s'han estès per tots els llocs inimaginables. Cap més grup d'éssers vius no presenta tanta varietat de forma, funció i hàbitat; la mida petita i l'escassa necessitat d'aliment els permeten ocupar ninxols ecològics no apropiats per a altres animals més grans. Actualment coneixem prop d'un milió d'espècies d'insectes, però tot fa pensar que el nombre de les existents pot arribar a deu milions.

HIMENÒPTERS

Tenen dos parells d'ales membranoses de diferents dimensions, encara que de vegades poden faltar. Quasi tots presenten la part anterior de l'abdomen molt estreta. La boca de l'adult és mastegadora-llepadora. Hi ha molts representantsdins d'aquest ordre d'insectes. En ocasions, el seu comportament és tant impressionant que es podria comparar amb determinades aptituds humanes, ja que fins i tot desenvolupen comunitats organitzades i llenguatge propi. Els representants són les abelles, les vespes i les formigues.

FORMÍCIDS

Única família de les formigues que aplega unes 17 subfamílies. A la Península Ibèrica s'han detectat unes 5 subfamílies.

EXOESQUELET

Les formigues tenen un esquelet extern, consistent en una closca dura i rígida. Aquest exoesquelet, a més de protegir-les de l'atac dels depredadors, evita la dessecació del cos. Està constituït per una substància secretada per la pell de l'animal, que s'anomena quitina. Hi ha zones flexibles (nombrosses a les extremitats) que formen les articulacions necessàries per tal que pugui moure's.

FORMIGUES GUERRERES

Les formigues guerreres desfilen, com soldats petitets, en una fila... de fins30 milions de formigues!. Menjaran qualsevol ésser viu que no s'aparti de pressa, cubrint-lo totalment i devorant-lo. Sobre tot menjen invertebrats, també taràntules i escorpins.

FIBLÓ

Algunas espècies de formigues (generalment les femelles) tenen un òrgan retràctil al final de l'abdomen amb un líquid verinós (àcid fòrmic), que serveix com arma ofensiva o defensiva .

DIETA FITÒFAGA

Dieta vegetal.

ÀFIDS

Els àfids o pugons poden ser verds, negres, marrons, vermells, rosads, o d'altres colors. Aquests insectes en forma de pera, es mouen poc a poc. Tenen antenes primes visibles i prop de l'extrem de l'abdomen tenen dues canonades. Es coneguda la relació de mutu benefici existent entre les formigues i els pugons. Els formícids obtenen un suc ensucrat expulsat de l'abdomen dels pugons a canvi de protecció.

LASIUS FLAVUS

És la formiga groga. Té una longitud de 2 a 9 mm. Aquests animals viuen quasi exclusivamentbdels excrements de les "vaques lleteres", pugons de les arrels que viu en cambres subterrènies i rarament puja a la superfície.Clica aquí si en vols veure un retrat.

AQUÍ DALT ES POT VEURE LA CURA DE LES FORMIGUES PELS SEUS PUGONS

XINXES ASSESSINES

Les formigues acostumen a fer servir una feromona per indicar el rastre que porta fins el menjar, un altre per provocar atacs contra els enemics que han descubert i una tercera que senyala la necesitat de fugir. En tenen altres per identificar a les seves larves a la foscor del formiguer. Varies espècies d'invertebrats han trencat el codi de les formigues; la xinxe assessina, per exemple, deixa rastres d'olor fals, i es menja a les formiguess que les segueixen.