Reproducció:
Quan les colònies de formigues es reprodueixen, les noves reines i els mascles, es poden trobar dintre de la colònia. Aquestes són "formigues voladores" i tenen un parell d'ales. Els mascles generalment tenen el cap petit, ulls grans i un gran tòrax.
Després de volar (i aparellar-se), els mascles
no viuen molt temps. Després d'aparellar-se, les noves reines trenquen
les seves ales i mai tornen a volar. Sense les ales, les reines es poden
distingir de les obreres per grandària del seu cos, amb un tòrax
i un abdomen gran. Totes les obreres són femelles.
Les larves de les formigues són blanques i amb aparença de cuc. No tenen potes i no es poden moure molt per si soles. Es pot veure l'estómac gran i fosc a través de la cutícula. Les pupes de les formigues se semblen a les formigues adultes, amb els caps i les antenes comprimides prop del cos. En algunes espècies, les larves filen seda i les pupes estan dintre d'un capoll.
Nutrició:
Les formigues guerreres(dorilines) juntament amb les ponerines, són las més primitives i totalment carnívores. Les més evolucionades segueixen una dieta fitòfaga. Algunes recullen llavors, les mosseguen per evitar la germinació i les utilitzen com aliment.
D'altres, tenen una dieta totalment líquida, treuen el nèctar de les flors o de les secrecions d'insectes vegetarians. És un hàbit generalizat buscar àfids per alimentar-se de les seves secrecions. De vegades, les mateixes formigues protegeixen als pugons construint refugis sobre ells, en el cas de Lasius flavus, excavant "estables" al voltant de les arrels que els hi serveixen d'aliment.
Les formigues fàcils de mantenir en una classe o aula són
les "generalistes" i mengen una varietat d'insectes petits
que capturen, insectes morts que troben, nèctar o suc dolç.
Necessiten una ració equilibrada d'hidrats de carboni i proteïnes.
Les proteïnes s'aprofiten per les reines: produir els ous i per
les larves: créixer.
La majoria de les espècies viuen en el sòl. Algunes, com les formigues fusteres també viuen a la fusta (excaven la fusta però no la mengen) o d'altres viuen en cavitats que fan a les plantes com glans o branquetes. D'altres obren galeríes en el sòl, amb cambres repartides per el fons del niu, que és on mantenen a les críes, emmagatzement llavors i, fins i tot, conreen fongs sobre fulles preparades.
Hi ha especies que fan el niu en forma de muntanyeta. La formiga vermella d'Europa excava fins una fondària petita i construeix part del niu sota terra, però col·loca damunt branquetes i materials semblants, entre els quals penetren las galerías. Les entradas i els passadissos es tanquen quan és necessari, per conservar el calor de dins i es torna a obrir quan la temperatura interior puja massa.
Les formigues guerreres, ni construeixen niu ni tenen refugi permanent, avancen en llargues columnes per el camp, netejant-lo al seu pas d'insectes i, fins i tot, d'aus i mamífers petits. Cada nit descansen sota un tronc o similar i continuen camí al matí següent. Periòdicament, acampen durant algun temps en un forat o sota un tronc buit, precisament en las fases en les que la reina acaba de posar els ous i no hi ha larves en la colònia.
Una varietat de rèptils i amfibis (especialment
els llangardaixos i els gripaus), aranyes i altres insectes com les xinxes
assassines i altres formigues poden menjar-se a les obreres. També
rats penats, ocells i/o, de vegades, mascles que estan volant.
Algunes persones davant d'insectes fan el que pots sentir si toques l'indicador de so:
TEXT EXTRET DE LA WEB: http://www.hormigas.org
