Enllaços

QÜESTIONARI "Historia más bella"

1. Quina edat (quant de temps fa) se li calcula al Big Bang (Pàgina 2)
2. Quina imatge es dóna (en el text) immediatament després del Big Bang? (Pàgina 2)
3. Com es defineix el Big Bang (Pàgina 3)
4. Quan es va proposar per primera vegada la hipòtesi del Big Bang (Pàgina 3)
5. Quines cultures parteixen també d’un caos inicial en la formació de l’univers? (Pàgina 4)
6. Assenyala les diferències entre les mitologies i la ciència moderna respecte al caos inicial (Pàgina 4)
7. Com es va arribar a la idea d’un caos original i d’una evolució de l’univers. Què deia la tradició filosòfica. Què diu la ciència actual? (Pàgina 4)
8. Com recuperem les petjades del passat de l’Univers? (Pàgina 5)
9. Quina imatge s’assenyala en el text després del Big Bang? (Pàgina 6)
10. Què implica l’expansió? (Pàgina 6)
11. Quan va començar el refredament? (Pàgina 6)
12. Quines proves de l’evolució de l’univers s’esmenten? (Pàgina 7)
13. Què son els “fòssils” de l’univers?
14. Anomena els tres elements bàsics de la teoria del Big Bang? (Pàgina 7)
15. Quin és l’estat de la primera fase de l’Univers fa 15.000 milions d’anys (després del Big Bang)? (Pàgina 8)
16. Què significa “elementals”? (Pàgina 8)
17. Quina imatge proposa el text després de la crema espessa ? (Pàgina 8)
18. Per què l’univers no ha romàs en estat de crema? (Pàgina 9) ¿Què l’ha impulsat a organitzar-se?
19. Quan es va trigar en arribar al primer nucli atòmic? (Pàgina 9)
20. Després de 100 milions d’anys, i a causa de l’evolució, sorgeixen grumolls en aquella crema... Què son? (Pàgina 9)
21. Per què les galàxies no tenen forma d’esfera? (Pàgina 10)
22. Com es formen els astres dins de les galàxies? (Pàgina 10)
23. Fins quan sembla probable que l’univers segueixi expandint-se i refredant-se? (Pàgina 11)
24. Quina imatge ofereix el text 1000 milions d’anys després del Big Bang? (Pàgina 12)
25. L’Univers continua refredant-se excepte les estrelles, que provoquen els seus respectius Big Bangs ... Per què? (Pàgina 12)
26. Què diferencia al nostre planeta dels altres? (Pàgina 14)
27. D’on prové l’aigua de la Terra? (Pàgina 14)
28. Quina edat té el sol...? ...I l’edat de la Terra? (Pàgina 14)
29. Què t’ha agradat més de la narració de la “Jornada de la Terra”? (pàgina 14)
30. Si la vida no va aparèixer als oceans (on hi ha aigua), ¿On va néixer? Per què? (Pàgina 15)
31. Quina importància té la invenció del “interior”? (Pàgina 16)
32. Després de l’aparició de les petites gotes, quin altre pas es dóna per tal que es doni l’evolució? (Pàgina 17)
33. Com es defineix un organisme viu? (Pàgina 17)
34. Quan van aparèixer les primeres gotes d’ADN a la Terra?
35. Quines invencions per part de les gotes facilitaran l’evolució de la Terra?
36. Quina importància té la invenció del sexe per a l’evolució de la vida? (Pàgina 20)
37. Què diuen algunes hipòtesis sobre l’origen del sexe? (Pàgina 20)
38. Per què és important la mort a la naturalesa? (Pàgina 20)


Vocabulari:

Cal esbrinar-ho en un diccionari castellà:


“informe”,
“cuásar”
“vestigios”
“fotones”
“enrarece”
“partículas elementales”
“crisol”
“molusco”
géiser”




RESPOSTES.

La historia más bella

1 - 10.000/15.000 milions d’anys.
2 -  “caldo” de matèria sense forma. (informe)
3 - Espai uniformement ple de llum i de matèria que s’expandeix pertot arreu.
4 - Anys 30 del segle XX.
5 - Egipcis, indis nordamericans, sumeris...
6 - Mitologies: caos = aigua i foscor; ciència: caos = calor i llum.
7 - Tradició filosòfica: Univers = etern i no canvi. Ciència actual: estrelles neixen i moren.
8 -  Mitjançant el telescopi, doncs es basa en el temps que la llum ha trigat en arribar-nos.
9 - Pudding que s’infla (expansió de l’univers)
10 - Refredament progressiu de l’univers.
11 - 15.000 milions d’anys.
12 - Radiació fòssil, lo “negre” de la nit.
13 - Vestigis (restes) de llum formidable que existia llavors, poc després del Big Bang: una pàl•lida lluminositat repartida a l’univers. (Imatge del cosmos fa 15.000 milions d’anys). Mitjançant la recepció d’ones radiomil•limètriques.
14 - 1. L’univers no és estàtic; 2. L’univers es refreda i enrareix; 3. La matèria s’organitza progressivament (de lo “simple” a lo “complex”). La història de l’univers és la història de la matèria que s’organitza.
15 - Crema espessa de partícules elementals.
16 - No es poden descompondre en elements més petits (electrons, fotons, cuarks, neutrins, gravitons, gluons, etc...)
17 - Sopa de lletres que formen progressivament síl•labes, paraules, frases, paràgrafs, capítols, llibres...
18 - Atès que la calor dissocia tot durant els primers temps i s’oposa a la formació d’estructures... En refredar-se sí que actuen les forces per tal d’intentar les primeres combinacions de la matèria
19 - Un minut per arribar al primer nucli atòmic ! (àtoms d’hidrogen i d’heli)
20 -  Les galàxies (condensació de matèria a causa de la força de gravetat) La seva massa es va ampliant gràcies a l’efecte de “bola de neu”.
21 - Tenen forma de disc perquè el moviment de rotació les aplana.
22 - Els astres escapen al refredament general perquè la matèria es condensa per l’acció de la força de gravetat. S’escalfen deixant escapar energia: les estrelles comencen a brillar: les més grans esgotaran el seu combustible en 3 o 4 milions d’anys; les més petites viuran durant milers de milions d’anys.
23 - Durant, almenys, 40.000 milions d’anys.
24 - Desert infinit amb petites illes (“islotes”) aquí i allà de galàxies fragmentades en estrelles.
25 -  Perquè la contracció de l’estrella sota el seu pes provoca el rescalfament. La força nuclear torna a “despertar”, i es fabricarà carboni i oxigen.
26 - És l’únic que posseeix aigua líquida
27 - Cometes constituïts bàsicament per trossos de gel cauran sobre el planeta
28 -  4.500 milions d’anys.
29 - De la narració de la Jornada de la Terra”...
30 - A les llacunes i els pantans
     - On hi ha quars i argila, on les llargues cadenes de molècules quedaran atrapades i s’associaran unes amb les altres.
31 - Les petites gotes formen un medi tancat. És indispensable que es constitueixin medis tancats perquè l’evolució pugui continuar. Pensen en un ser humà que no tingués pell.
32 - Que algunes gotes puguin reproduir el petit còctel interior, multiplicar la seva recepta química...
33 - Aquell sistema capaç d’assegurar la seva pròpia conservació, arreglar-se-les per si mateix i reproduir-se.
34 - 4.000 milions d’anys
35 - La fotosíntesi i la respiració.
36 - Amb el sexe dos éssers vius procreen un tercer que és distint d’ells dos.
37 - Que prové del canibalisme: en menjar-se unes a les altres les cèl•lules haurien integrat els gens d’altres espècies que després s’haurien mesclat.
38 - La mort realitza una gegantina tasca de reciclatge d’uns àtoms, el nombre del qual és constant, des del Big Bang. Gràcies a la mort, la vida animal es pot regenerar. La mort és una necessitat per a la vida.
 

GÉNESIS

FITXA TÈCNICA:
Direcció i guió: Claude Nuridsany, Marie Pérennou.
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, 2004.
Nacionalitat: Noruega, Suècia.
Data d'estrena: 27 de maig de 2005.
Duració: 1 h. 35 min.

SINOPSI:
Tot mesclant humor i seriositat, innocència i saviesa, un "griot" africà (una mena de trovador/contacontes) utilitza el llenguatge evocador del mite i la faula per tal de narrar el naixement de l'univers i les estrelles, els ardents inicis del nostre planeta i l'aparició de la vida a la Terra; però es tracta d'una història real, de la nostra història. Ens parla del temps, la matèria, el naixement, l'amor i la mort. Els animals són els protagonistes d'aquest GÈNESI extravagant, modern i intemporal. Després de sis anys d'elaboració, heus ací el segon opus dels creadors de MICROCOSMOS.

Recull de Resums i comentaris

Rafa Liñán, 1BD. Curs 2006-07

"Estar viu es teixir una història entre un principi que no es recorda i un final que no coneixem de res

Aquesta frase citada al principi del documental ens inicia en el tema. El documental tracta de la vida, de l’origen d’aquesta, dels orígens dels orígens fins arribar a la mort, que és el canvi d’àtoms d’uns als altres. Perdem el record del nostre naixement, però ¿abans d’aquest instant, on estaven els àtoms abans de convertir-se en nosaltres? La nostra història es confon amb el naixement del univers, i aquest és el que ens explica a priori el trobador africà del documental.

A l’origen dels orígens no hi havia res, no hi havia temps, ni espai; només existia el no res; buit, negre, silenciós, fosc... De sobte, aquest buit dona lloc a un minúscul ou d’energia i matèria que explota. A partir d’aquesta explosió es formen les galàxies, que en un principi no són res més que núvols de gas. A les galàxies neixen les estrelles, calderes ardents, formades pels àtoms. Els restes d’àtoms del Sol, l’estrella més propera a nosaltres, van ser els que van formar el planeta Terra.

Fins aquí queda explicat l’origen del univers, i ara el trobador ens respondrà a la pregunta tabú de ¿quin és l’origen de la vida? Aquest concepte de vida, tant característic per només haver-la trobat al nostre planeta, almenys pels coneixements que tenim fins ara.

La jove Terra era només foc, el planeta foc. Quan les roques foses van refredar-se, el gas que van despendre va fer caure un diluvi sobre la Terra que durà milions d’anys. Així va ser com van originar-se els grans oceans, el planeta foc va convertir-se en el planeta mar. Aleshores el diluvi parà, i a l’aigua s’anaven creant formes, aquestes van ser les primeres senyals de vida.

Però, ¿què és la vida? La vida és una forma que perdura, que lluita contra el temps, una forma que es manté igual a sí mateixa, mentre es renova sense parar. Igual que el riu segueix sent riu tot i que canviï la seva aigua. La major part de la Terra era aigua, així que és aquí on és produeix la vida, però els “peixos” van veure que el que hi havia més enllà de les costes també els hi servia d’hàbitat, així va ser com van néixer els animals amb cames. La Terra va cobrir-se de criatures de totes les formes, i això comportar una especial manera de contar la vida.

Un més un igual a tres, amb una explicació molt senzilla, abans de ser tres un ha d’unir-se a un. Això vol dir amor, tots em nascut per l’amor, per tant, és l’amor qui ens dóna la vida. Aquesta vida segons el trobador és doble, dues vides. Una la passem al ventre de la mare, on en un principi som peixos, i ens anem construïm cèl•lula per cèl•lula; l’altre vida és la que ve després de sortir del ventre fins la mort.
La mort ha d’arribar, la nostra existència resulta de la depredació, perquè la vida és caníbal, la vida devora a la vida. Tot el que comença a d’acabar, per això existeix el temps, un riu no tornarà enrere mai. I un dia el nostre cos haurà de tornar tots els àtoms al univers, per donar-los a un altre cos.

El documental ens fa arribar el que ens vol explicar gràcies a les precioses, almenys per a mi, imatges de les que consta. Paisatges i animals estranys, que ens donen la sensació de pertànyer a la antiguitat més antiga, els orígens. Tot això barrejat amb la presència d’aquest trobador, que ens explica d’una manera entenedora la història que es va succeint amb les imatges, fan de Gènesis una curiosa manera d’entendre l’evolucionisme. "


Ariana Barillari Caballero 1 BAT C. Curs 2006-07

"La pel•lícula comença introduint-nos el tema amb un narrador de contes africà. Aquest narrador ens explica la creació de l’univers, i amb ell els planetes. Ens explica la creació del planeta terra, com després de molt de temps recobert de foc, dóna pas a la pluja i així es dóna la creació dels mars i els oceans. A partir de la creació dels mars i oceans es va donar pas als primers éssers vius, animals marins, que després van evolucionar donan pas als primers animals terrestres. Amb això es veuen les primeres mutacions de les espècies per a sobreviure, un tema que la pel•lícula tracta més endevant. Amb l’aparició de les primers éssers marins i de la seva evolució per necessitats bàsiques, el narrador ens va explicant com es van creant noves espècies i de la lluita per la supervivència, com les espècies millor adaptades al medi sobreviuen millor que altres. Amb això fa referència a les teories de la selecció natural de Darwin.
Per explicar-nos tots aquests conceptes el narrador utilitza molt les metàfores. Per exemple, compara la creació de l’univers, el Big Bang, amb la combustió que fa un llumí al encendre’s. Referent als humans, fa referència a dues vides: la vida que tenim quan estem a la panxa de la mare, i la vida terrestre, on comencem a tenir records i conciència del que passa al voltant nostre.

Hi ha una similitut entre la nostra vida com a ésser humà i el desenvolupament de la pel•lícula, al meu parer. La història començat amb els animals marins i després ha donat pas als animals terrestre. Això té un paralelisme amb la vida de l’ésser humà, que abans de nèixer estem a un medi d’aigua, i en certa manera som com animals marins, degut a la similitud entre la forma d’un ésser humà en creació i un capgros, la formació és similar. Després, al neixer, passer al medi terrestre, com succeeix a la pel•lícula.
A la part final de la pel•lícula fa una reflexió sobre la mort, i crec que és la part més important. Ens demostra com tot ésser viu, animal o planta, després de la vida arriba a la seva desaparició, passa a ser matèria morta que ajudarà a la creació d’altres éssers vius.

La pel•lícula té unes imatges que crec que són espectaculars. M’agrada sobretot la part del principi, que recrea la creació de l’univers a partir de la llum d’un llumí.

També m’ha agradat la part en que es troben dos animals semblants a capgrosos però amb potes, que acaben de sortir de l’aigua, que viuen dins uns caus, i que al veure’s senten curiositat i després un espanta l’altre. Crec que aquesta escena representa una mica la lluita per la supervivència.

M’ha agradat molt l’escena del naixement del pollet, com trenca l’ou des de dins, l’aparició de nova vida.
Una escena que m’ha cridat molt l’atenció es la del fons marí, on un animal amb una antena que fa llum atrau a les gambes amb aquesta llum per a després menjar-se-les. Impacta molt.
Trobo que també és molt curiosa la escena on la serp es menja l’ou, obre la boca totalment i se l’empassa, per després, un cop el té dins, trencar-lo, menjar-se el que conté i treu-re la closca. El vaig voler passar dos o tres cops, em va agradar molt.

En canvi hi ha una escena que no m’ha agradat gaire, una on un gripau es menja un animal més petit, no sé quin és exactament.

M’ha encantat el tros del final, amb música clàssica de fons, ons es veu la medusa que es va podrint, com el bolet també es podreix i s’assequen els rius, i com la mort acaba amb tot per donar pas un altre cop a la vida.

La pel•lícula en si és una mica aborrida, però el missatge que vol transmetre crec que és maco. Ens explica d’on provenim i on anem a parar, i tot i que la mort és una cosa que espanta i que no és agradable de pensar-hi, m’agrada com la representa el documental, amb la música i les imatges maques. Trobo que potser és massa pesada. El fet que es faci pesada és perquè hi ha moltes escenes que no hi parla ningú, i simplement es veuen imatges passar, de la creació de la terra, diferents animals... És una mica aborrida de mirar però tenint en compte les imatges que ens ensenya val la pena veure-la.
Una cosa que m’ha agradat molt de la pel•lícula és el fet que té una gran qualitat de imatge. Jo he estudiat fotografia i considero que les imatges utilitzades són perfectes. No sembla que tingui una gran quantitat d’efectes especials, tot i que suposo que alguns n’hi haurà, com a totes les pel•lícules.
Tot i que el tema que tracta no m’apassiona gaire crec que és interessant, i que és una pel•lícula molt maca."



Clàudia Ortega Palacios . 1BD. Curs 2006-07


GÉNESIS
L’origen de les meravelles del món


"La paraula Gènesis vol dir “origen o principi d’alguna cosa”, ve del grec que vol dir “naixement, procedència, origen”, per això no és estrany que s’usi aquest mot per donar nom al primer llibre de l’Antic Testament, en que es dóna una explicació creacionista de l’origen del món. I és precisament l’origen del món el que intenta explicar la pel•lícula, tot i que ho fa d’una manera estranya, hi afegeix màgia, i això sorprèn.

Misteriosament, la primera imatge que m’arriba és la d’un home, un home de color, d’edat avançada, i això crea molta confusió al meu cap, a primer cop d’ull no sóc capaç de relacionar aquesta forma avançada d’humanitat amb el principi del món, i la resposta és ben clara: la saviesa. La saviesa, és allò que verdaderament diferencia l’home de la resta d’espècies, això és ben cert, l’home és l’únic ésser viu que pot arribar a la saviesa i gaudir-la, tot i que la majoria d’humans no ho aconsegueixin mai.

Aquest home misteriós, que representa el coneixement, explica al llarg de la pel•lícula com es va crear tot i d’on hem sortit, detall per detall, de forma meravellosa. Busca impactar, entrar dins nostre i per aconseguir-ho necessita la màgia (a mi em recorda els contes que tant m’estimo); el temps i el lloc són desconeguts, encara que no ens ho sembli, la Terra no és com nosaltres la coneixem. Parla d’una història antiga, com si expliqués l’amor profund de dos dels nostres avantpassats. I la seva saviesa passa a ser passat, tradició, tot està relacionat.

“En un principi ni hi havia res”, tan sols una petita partícula que ho contenia tot (l’energia, la matèria, el temps, l’espai...) i de la qual naixerien totes les meravelles del món. Com si fos un petit ou que desitja obrir-se, l’ADN que conté tota l’informació o un llibre de butxaca sense obrir, petit i amb tot un món per revelar...

Llavors, aquesta petita cosa va començar a dilatar-se i van aparèixer les primeres galàxies, com grumolls de fum expandint-se. A partir d’aquí, tot va anar formant-se i perfeccionant-se: els planetes, les estrelles... Tot es va cobrir d’àtoms i d’aquests àtoms va néixer tot.

D'entre les galàxies que van aparèixer en va sorgir una anomenada Via Làctia. La Via Làctia és enorme i nosaltres, el planeta Terra, estem situats en un punt remot d’aquesta, un punt que no és ni de lluny el centre de la galàxia. El Sistema Solar es troba en aquest indret distant i està format per un conjunt de planetes i d’altres cossos que giren al voltant del Sol, l’estrella que entenc com a meva i que em dona vida.

Quan es va formar, la Terra era un enorme planeta que cremava, bullia perquè es preparava per la vida. Aleshores, va arribar un gran diluvi i tot es va cobrir d’aigua; el foc es va apagar, i van aparèixer la terra, els mars i els oceans. Per a que això es produís, la proporció d’aigua havia de ser molt més gran que la proporció de foc, així, quan tot es va calmar, l’aigua ocupava ben bé un terç del planeta i per aquesta raó l’anomenem Planeta Blau o Planeta Mar.

La vida va aparèixer a l’aigua: a les zones estancades, prop les platges i dins la profunditat dels oceans. Aquesta vida era com un jardí: s’expandia, perdurava i creixia cap al Sol. Els éssers vius estan fets de matèria, i aquesta matèria es renovava sens aturador. Avui dia, però, nosaltres com a homes ja no estem fets de matèria, sinó que tan sols la tenim, forma part de nosaltres, i quan la perdem continuem sent nosaltres.

Va passar el temps i els éssers vius van sentir el desig o necessitat (doncs, és menester saber que quan desitges una cosa acabes sentint necessitat d’aconseguir-la) de sortir a l’exterior. Els primers en poblar la terra van ser els vegetals, així, el món es va convertir en una selva tropical, un jardí enorme, un paradís d’infinites proporcions que va fer augmentar aquell anhel provinent de les profunditats de les aigües.

Llavors, un seguit de criatures van arribar a la terra i van desenvolupar unes extremitats noves per poder desplaçar-se. Aquells éssers es van adaptar al nou medi, es van expandir i van evolucionar en formes més perfeccionades. El món era un laberint enorme ple de trampes, però cada individu se sentia segur allà on vivia, i l’amor va fer la resta.

El savi de la pel•lícula parla de l’amor amb tendresa i hi dóna molta importància a l’hora d’explicar els nostres orígens, i té molta raó quan diu: “És el amor lo que me sacó de la nada”.

L’amor es desplega, és aquesta la base de tot origen. Els individus no cal que es busquin, tard o d’hora es troben, tal com diu el savi: “Nunca se ha visto que la belleza armonice con la impaciencia; en el amor el camino que serpentea es siempre el más corto”. Quan això passa, dansen i festegen la vida: “Cuando los amantes se encuentran festejan danzando, y cuando se aceptan, se abrazan”.

I, un cop s’han abraçat apareix una nova vida i es compleix aquella llei inexacta, pròpia de la natura: “u més u fan tres”. Al néixer, tots els éssers viuen una evolució semblant a la que han patit els seus avantpassats, així els humans passem per formacions en que semblem rèptils, amfibis...

Encara em queda per al•ludir l'existència de la mort, íntimament relacionada amb l’amor i la vida. La natura és sàvia i per evitar l’excés de població de les espècies va crear els depredadors, d’aquesta manera la vida perdura de forma més o menys proporcionada. A més, quan morim, la terra es beneficia del cos, la mort retorna al món la matèria dels cossos, que servirà per crear més vida.

L’home savi i les seves cites, i les imatges de la pel•lícula, juntament amb la importància de la música em van introduir en un món que creia conèixer, però que torna a ser tant misteriós com ho era al principi, quan era petita i volia veure-ho tot. D’una escala de l’u al deu li posaria un set i mig."