Descripció
del casc d'un vaixell
. 1. Proa. 2. Bulb de Proa. 3. Ancla. 4 Costat de Babor. 5. Hèlix. 6. Popa. 7. xemeneia. 8. Superestructura. 9. Coberta.
Un buc per poder navegar deu posseir flotabilitat el qual exigeix que l’ estructura sigui impermeable al aigua i resistent per suportar els esforços que estarà sotmesa, el que li proporciona aquesta impermeabilitat i resistència es la qualitat i forma del casc.
Parts bàsiques d’ una embarcació
Casc: Es l’envoltori impermeable de la neu. Deu tenir una forma tal que afavoreix la seva velocitat i li proporciona las millores qualitats marineres para la navegació. La proa es la part anterior del casco y la popa la part posterior. Estribord y Babor son respectivament, las part dreta i esquerre del buque suposant al observador mirant a la proa.
Linea de flotació: Intersecció del plano de nivell lliure del aigua con la superfície exterior del casco.
Obra viva: Es la part submergida del casco.
Obra morta: Es la part emergent del casco y cuyes superfícies laterals se truquen costats.
Quilla: Peça longitudinal que corre de proa a popa en la part mes baixa del buque servint de aliació entre las quadernes.
Roda y codaste: Peces fosses que en prolongació de la quilla formen los extrems del buque a proa y a popa respectivament.
Forro exterior: Es la part exterior del casco, format por tablones o planchas, segons el buque sigui de fusta o ferro.
Cobertes: Son las superfícies horitzontals que divideixen el interior del buque en el sentit de l’altura.
Bodega: Espai interior de una nau, baix la coberta principal.
Sentina: Zona més baixa de la bodega on les aigües que puguin donar fer penetrant en ella.
Escotilla: obertura practicada en las cobertes que serveixen per comunicarles y dar pas a la llum y al aire.
Ancla: Element que llançat al fondo del mar, se agarra en ell gràcies a les ungles, mantenint a la nau fixa en el seu lloc de fons.
Cabrestant: Maquinaria que serveixen para atzar la cadena del ancla y treballar amb els caps de a bord. Exerceix grans esforços.
Bita: Columnes de ferro firmes a la coberta on es prenen volta dels caps, filferros y cadenes que s’utilitzen a bord.
 |
 |
 |
Dimensiones dels bucs
Desplaçament: Es el peso de un buque, es dir el pes del volum d’aigua que deixa y esta donat por la formula D=V x d en la que D se expressa en tonelades de 1.000 quilos, V es el volum deixat y d es la densitat del aigua del mar. Un buque que pasa del agua del mar al aigua dolça augmentarà de calada, ja que la densitat del aigua disminueix.
Calada: Es la inmersió del buque en el agua. Se medeix a partir de la línia de construcció, que es la intersecció del plano longitudinal con la cara superior de la quilla fins la Linea de flotació.
Arqueo: Es la mesura convencional de la capacitat o volum intern del buque. Es medeix en tonelades Moorson.
Eslora: Es la longitud del buque mesura en el plano longitudinal. Existeix la eslora màxima y la eslora entre perpendiculars.
Manga: Es el amplada del buque mesura en el plano de la quaderna mestra.
Puntal: Es la altura del buque mesura sobre la perpendicular mitjana, des de el borde inferior de la quilla fins la coberta principal.