IBLIOTECA
ENTIL
Durant quatre anys, del 1924 al 1928, Josep Maria Folch i Torres va publicar 50 volums a la Biblioteca Gentil amb històries que eren llegides suposadament pel públic femení. Segons diu ell mateix, el tiratge d'aquestes novel·les fou molt elevat, foren els llibres amb més nombre d'exemplars de la seva època, i en alguns casos se'n feren diverses reedicions. Cal dir que aquestes edicions van sortir amb retard algunes vegades o es van fer canvis per raons diverses, de les quals l'escriptor mantenia informat el lector (lectora sobretot?) a través dels pròlegs, amb una familiaritat que és impensable actualment. A la dècada dels 30, altres autors van continuar la Biblioteca, però sense assolir l'èxit del període anterior. A continuació podeu veure les portades dels exemplars 17 i 48 i podeu llegir dos fragments de l'escriptor: el primer fa referència a l'èxit de la publicació i el segon explica el motiu de l'acabament de les edicions. Abans, però, potser voldreu llegir la prentació de la Biblioteca que apareixia en el pròleg del primer número. Al final de la pàgina podeu veure les portades de dues novel·les que es van publicar l'any 1931 i 1932 (núms. 56 i 62, respectivament) i que ja no foren escrites per Folch i Torres: la primera correspon a una obra original de Pere Guardiola, la segona és una traducció del francès feta per Francesc Garcia i Junyer; fixeu-vos com s'ha canviat i unificat el disseny. Just després de la guerra, en Foch intentà adaptar-se a les noves circumstàncies i publicà, ara a la "Biblioteca Marfil" i en castellà, algunes novel·les en la línia de les dels anys 20; l'intent, però, no va tenir la continuïtat desitjada -al final de la pàgina teniu les portades dels números 1 (1939) i 3 (1940)-.
 |
 |
Humilitat, però plena confiança en l'èxit de la Biblioteca. És clar que l'escriptor jugava sobre segur, ja que sabia que els lectors d'"En Patufet" serien també els que llegirien les novel·les que s'anessin editant. Per cert, en alguna ocasió Folch i Torres, com ja hem dit, va estar malalt i va haver de recórrer a obres ja publicades amb anterioritat per tal de mantenir la seva proposta de novel·la mensual.
UNS MOTS D'INTRODUCCIÓ
Posem avui en vostres mans el primer volum de la BIBLIOTECA
"GENTIL", la publicació de la qual ens ha estat encomanada,
i ha d'ésser la nostra primera paraula per a vosaltres, fidelíssimes
amigues i amics, que ens haveu sempre encoratjat amb la vostra cooperació
constant i entusiasta.
En el moment de començar aquesta nova tasca que ve a fer feix damunt
totes les altres que omplenen la nostra jornada de treball, hem confiat més
en la vostra benevolença que no pas en les nostres migrades forces.
Cada primer de mes, amb una regularitat que demanem a Déu no sia per
cap mal interrompuda, la BIBLIOTECA "GENTIL" donarà a la
joventut catalana un llibre per a la seva delectança.
Perquè ens coneixem, perquè sabem que aqueixos llibres aniran
entre mans que els rebran amb efusió i cordialitat, ens havem vist
amb cor d'acceptar aqueixa comanda, i és així que venim a dir-vos
que és el nostre major afany que els nostres llibres sien dignes d'aqueixa
efusió amical amb què estem segurs els rebreu, i constitueixen
per a vosaltres l'amic fidel, el company amenós i, tal volta, de la
manera més discreta i modesta, el guia afectuós i prudent amb
qui anar de companyia pels camins difícils, sovint laberíntics,
pels quals el cor es plau de giragonsar en la millor hora de la nostra vida.
Com en tota cosa a vosaltres adreçada, posem en l'empresa la nostra
millor voluntat a la qual havem sempre correspost com no mereixem ni podem
esperar.
Que ho féu així mateix ara serà per a nosaltres el premi
més estimat.
Que Déu us ho pagui, com nosaltres des del fons del nostre cor us en
som reconeguts.
Vostre amic,
JOSEP MARIA FOLCH I TORRES
Observeu la confiança i l'estret lligam que tenia Folch i Torres amb els seus lectors, al mateix temps que mostrava l'interès perquè la "Biblioteca Gentil" continués amb normalitat malgrat els seus contratemps personals. Precisament aquest problema de salut que esmenta li permeté reeditar una novel·la de la qual se sentia molt satisfet i que pensava que coneixia molt poca gent.
ALS AMICS
Quan ja només em mancava lliurar a l'impremta les últimes
pàgines de la meva novel·la "Era un matí de primavera",
un segon atac d'apendicitis em va interrompre en aquest punt la feina, fent,
aquesta vegada, imprescindible i inajornable l'operació quirúrgica.
És, doncs, poc abans d'entrar a la clínica que escric aquestes
ratlles adreçades als amics per donar-les-hi les meves excuses si en
comptes de la novel·la "Era un matí de primavera",
que havia anunciat, he donat a la Biblioteca Gentil la meva antiga novel·la
"L'ànima en camí", escrita fa una vintena d'anys.
Jo no sé si aquest llibre, un dels meus primers assaigs de novel·la
psicològica, plaurà més o menys que les novel·les
que vaig escrivint en aquest temps, i és per això que m'encomano
a la vostra benevolença, tot fent-vos saber el motiu de força
major que m'ha obligat a substituir amb aquesta novel·la la que estava
anunciada per al dia primer d'abril.
La vaig escriure cap allà l'any 1906, quan em trobava exiliat a França.
La "Biblioteca Pàtria" havia convocat -malgrat estar domiciliada
a Madrid- un concurs de novel·les catalanes, oferint importants premis
en metàl·lic.
Les més prestigioses signatures de prosistes catalans hi van concórrer.
Jo no podia creure que la meva pobra novel·leta, aquella humilíssima
"Ànima en camí" que m'havia ocupat llargues hores
del meu desterro arribés a aconseguir tan bona fortuna. El primer premi
li fou atorgat, i no cal dir la meva gran alegria quan vaig rebre a França
aquesta bona notícia.
Un temps després es publicava "L'ànima en camí",
traduïda al castellà per Ángel Guerra, i en català
a Barcelona en la Biblioteca de l'enyorada "Il·lustració
Catalana", que amb tant d'entusiasme publicava llavors el venerable apòstol
de les nostres lletres, el poeta Francesc Matheu.
Com que de tot això ja fa bastants anys, tinc la confiança que
per a molts dels meus lectors serà aquesta novel·la completament
desconeguda, sobretot comptant que l'edició esmentada ja fa molt temps
que està exhaurida.
[...]
En sortir de la clínica -si Déu vol que tot vagi com és
d'esperar- donarem els darrers retocs a "Era un matí de primavera",
per tal que pugui sortir puntualment el dia primer de maig. Així, a
desgrat d'aquestes circumstàncies adverses, la publicació de
la Biblioteca Gentil no haurà sofert cap interrupció.
És el que havia de dir-vos. Potser no estigui prou bé això
d'explicar aquestes intimitats en la introducció d'un llibre. Jo no
hauria sabut fer-ho altrament. M'he avesat tant a considerar els meus estimats
lectors com els amics més dilectes, que, prescindir d'aquestes explicacions
en aquests moments m'hauria fet l'efecte que feia un tort a la nostra bona
amistat.
Complerta aquesta que he considerat obligació meva, ja no haig de fer
més sinó repetir-vos una vegada encara l'expressió del
meu agraïment per la bondadosa simpatia amb què, cada dia més,
encoratgeu la nostra obra, simpatia que és la més eloqüent
i explícita afirmació de fidelitat de la nostra joventut a llurs
millors sentiments.
I ara, amb una bona estreta de mà, diguem amb tota la nostra fe: amics,
a reveure.
JOSEP Mª FOLCH I TORRES
Març 1925.
En aquest pròleg podeu llegir una reflexió sobre l'èxit de la Biblioteca Gentil, però també un retret a unes crítiques no concretades, unes referències a problemes de salut ja esmentats, els motius de satisfacció que li reporta la publicació de les novel·les...
ALS NOSTRES AMICS
En entrar al tercer any de la publicació de la Biblioteca
Gentil ens plau adreçar-nos, bons amics i amigues nostres, una cordialíssima
salutació en la que voldríem que trobéssiu l'expressió
viva dels nostres sentiments amicals i de sincera reconeixença.
El moviment divers que es produí entre la joventut catalana i altres
nuclis a començaments de l'any 1924 en anunciar-se la publicació
d'aquesta Biblioteca, ja donà idea de l'interès en què
era esperada per part dels nostres amics i de l'expectació que promovia
en altres sectors.
En general, no es creia que arribéssim on som i és ben cert
que sense l'ajuda de Déu i la franca i oberta acceptació del
públic, les nostres soles forces no haurien pas bastat per a una tasca
d'aquestes proporcions.
Durant aquest bell rosari de mesos que hem anat passant no és, però,
que no ens hagin mancat proves. La nostra salut, ara, gràcies a Déu,
ja restablerta, ens ha donat bastant que fer, sense, però, que s'hagi
hagut d'interrompre la nostra Biblioteca ni un mes tan sols.
No val, doncs, la pena de parlar-ne, sobretot, quan al costat de tan petites
contrarietats, i amb motiu d'elles, hem pogut sentir el dolç escalf
de l'amistat i l'afecte que ens arribava dels més llunyans indrets
de la nostra terra compensant-nos-en abastament.
Perquè no ens en manqués i per si el sufragi fidelíssim
dels amics no fos prou per encoratjar-nos cada dia més a continuar
la tasca que ens hem imposada. Déu ha permès que se'ns fes sentir
aquell altre estímul esperonador que ve de l'escomesa injusta i del
judici acre dels contemplatius i dels desvagats, dardells aquests que, per
dolorosos que siguin per a la nostra ànima, han estat sempre per a
nosaltres un dels més forts incentius per a perseverar en l'obra.
Mai com en presència del lamentable espectacle que a tongades s'està
donant en el nostre petit món intel·lectual hem comprès
tant la necessitat de continuar el nostre esforç, per modest que sigui,
per tal de donar a Catalunya amb l'ajuda dels homes de bona voluntat, generacions
nobles i generoses, que sàpiguen esguardar dret al seu davant, sense
baixa passió i amb grandesa d'ànima.
Han sigut tots, doncs, els amics i els que no en són tant, que ens
ajudat a la tasca; però és certament gràcies als primers
que avui, en entrar al tercer any de la nostra Biblioteca podem veure quadruplicat
el tiratge inicial, que arriba ja a un nombre d'exemplars que fa honor a la
bibliografia catalana i que no té precedents en la història
del llibre català.
Això, si més no, ens permet de posar la nostra xifra de tiratge
-ascendent encara- al costat de la producció llibrera en altres llengües,
en benefici innegable del prestigi literari i del públic de la nostra
terra.
Semblarà que fem la propaganda de la nostra obra personal, però,
exposant-nos a què així sembli, hem de repetir avui que és
tan gran i tan intensa la nostra joia i el nostre orgull, en la més
noble i enlairada accepció que es pugui donar a aquests mots, que passaria
als meus propis ulls per mal amic dels meus amics si m'abstenia de fer-los
participar d'aquestes íntimes alegries en les que -estigueu-ne segurs-
la personal satisfacció que puguem sentir com escriptors hi és
en molt mínima part, comparada amb el goig que experimentem com catalans.
Que siga per molts anys.
Ben vostre
Josep M. Folch i Torres
1r de Gener de 1926
En el pròleg a Retorn, Folch i Torres anunciava als lectors la fi de la Biblioteca Gentil i els motius que el portaven a prendre aquesta decisió. Al mateix temps confirmava la seva dedicació a altres empreses que duia a terme, mentre esperava temps millors per continuar amb l'obra que ara interrompia.
AVÍS ALS AMICS
És amb molt de greu que he de dir-vos avui com hem veig
obligat a interrompre, ara, als quatre anys de feliç i regular publicació,
la nostra benvolguda Biblioteca "Gentil".
Em cal un temps de repòs. Prou m'hi he resistit, però no tinc
més remei que obeir els manaments del metge i els consells de la raó,
i avenir-me a disminuir la meva feina de cada dia.
Si Déu ho vol, bé prou que podrem reprendre la tasca interrompuda,
i potser llavors em serà possible de realitzar aquest desig meu de
publicar els llibre amb major amplitud i llibertat, sense la limitació
del nombre de pàgines ni la peremptorietat de la data fixa.
Mentrestant, aquest obligat alleujament de feina em permetrà dedicar
major atenció encara a les meves tasques habituals del nostre estimat
PATUFET i a l'obra dilecta del teatre per a infants.
I, ara, una vegada més, plau-me de regraciar als meus amics i amigues
benvolguts llur fidelitat persistent a través de totes les contingències,
que mai no ha deixat d'assistir-me i encoratjar-me, i que mai no podré
oblidar.
A reveure.
Cordialment vostre,
JOSEP Mª FOLCH I TORRES
Març de 1928
Els anys 30
 |
 |
 |
 |
 |