1. Localització del tema.
Es tracta d'identificar l'essència del text, establint de manera clara de què parla.
S'ha de fer de manera molt breu (una frase curta) però precisa.
En aquest punt del comentari no cal encara explicar les idees que sobre aquell tema queden exposades en el text,
però sí que cal concretar el tema el màxim possible.
A vegades la localització del tema és molt fàcil i evident, i d'altres precisa d'una lectura repetida del text i de més reflexió.
2. Autor.
No cal parlar-ne sempre; només quan es tracta d'un personatge molt conegut, o tracta el tema d'una manera molt personal.
En el cas que es tracti d'un personatge conegut se'n pot fer una breu ressenya posant de relleu els aspectes més destacables de la seva biografia i, especialment de la seva obra. En buscar la informació cal saber fer una tria del que ens interessa i el que no ens interessa, i, finalment, dir el que calgui de manera personal, sense copiar literalment de la font d'informació.
En el cas que sigui molt evident que l'autor ens dóna una opinió pròpia en el text, o que dóna al tema un enfoc molt subjectiu, cal posar-ho de relleu i explicar quina és la posició de l'autor.
3. Resum.
Cal saber identificar les idees més importants del text i explicar-les de manera més breu i més clara del que estan en el propi text.
Per resumir correctament el text cal haver-lo llegit diverses vegades i cal també haver-lo entès del tot. Per això s'han de consultar al diccionari totes les paraules que no s'entenen amb prou precisió.
Hi ha dues maneres de fer el resum:
a) Seguint l'ordre del propi text: en el resum exposem les idees en el mateix ordre en què apareixen en el text, resumint paràgraf per paràgraf el que hi diu.
b) Establint un altre ordre que ens sembli més lògic o més clar. Aquest model és més difícil, però més personal. Cal, primer, extreure les idees del text i després analitzar-les i trobar un nou ordre d'exposició que ens sembli millor.
És fonamental en aquesta part del comentari no copiar directament del text (només es pot fer excepcionalment extreient-ne frases particularment significatives i, sempre, posant-les entre cometes), ni tampoc expressar les idees del text buscant sinònims que dissimulin la còpia.
En aquest sentit, el segon model de resum facilita no caure en aquest error, però no cal tampoc imposar-se el canvi d'ordre en l'exposició de les idees si no hi veiem una alternativa lògica.
Aquesta part del comentari s'ha de fer només amb el text, no s'hi ha d'afegir informació complementària ni opinions personals.
4. Contextualització.
Aquesta és la part del comentari on hem d'afegir la informació que tenim o que busquem sobre el tema tractat en el text.
És un apartat important que cal fer havent reflexionat sobre quina informació és interessant afegir per entendre i situar adequadament el tema tractat en el text.
Per fer adequadament aquesta part del comentari, un bon exercici és imaginar que estem explicant el text a algú que no coneix res del tema tractat: caldrà que, a més del que diu el text, li donem la informació complementària suficient per tal que l'entengui millor.
Aquesta pot ser una part relativament extensa del comentari de text, però cal sempre tenir criteri per no afegir informació que no té res a veure amb el text.
Per fer la contextualització es poden utilitzar els apunts de l'assignatura, el llibre de text, o qualsevol altre font d'informació, però cal fer atenció a no copiar mai literalment: cal triar la informació, entendre-la, i explicar les idees de manera personal.
5. Opinió personal.
No és imprescindible en un comentari de text d'aquesta matèria, a no ser que es demani expressament.
Cal tenir present que hi ha temes que són opinables, i d'altres que no. En aquest cas no és correcte introduir l'opinió. No hem de considerar el comentari de text com l'oportunitat de dir el què pensem.
En el cas que se'ns demani o que sigui clar que afegir la nostra opinió pot ser interessant per enriquir el comentari, cal raonar-la, però mirant alhora d'evitar que aquesta part del comentari prengui excessiu protagonisme (ha de ser relativament breu).
6. Bibliografia.
1. Llegir el títol per saber el tema de què parla.
2. Si hi és, fixar-se bé en la data o període cronològic al qual es refereix.
3. Fixar-se en l' àmbit geogràfic representat.
4. Llegir la llegenda: el significat dels colors, les trames, els símbols.
5. Relacionar el contingut del mapa amb l' època històrica a la qual es refereix.
6. Redactar una introducció on hi situarem breument el mapa: tema, cronologia, àmbit geogràfic, etc.
7. Explicar les causes de la situació que apareix al mapa.
8. Explicar altres aspectes, socials, econòmics o polítics als quals es refereix el mapa.
9. Redactar unes conclusions.
Els procediments
Un procediment és un conjunt d' accions ordenades i finalitzades orientades a la consecució d' un objectiu. El coneixement procedimental consisteix en saber fer coses, físiques (amb materials i/o eines) o bé mentals. Aquest coneixement no és pas incompatible amb el clàssic saber declaratiu, memorístic. Ambdós, de fet, es complementen per bé que el saber procedimental prepara als alumnes, segurament millor, per tal de resoldre nous problemes o per a interpretar noves fonts.
La forma en que es plantegen aquests procediments és orientativa i es pot seguir en els casos que no hi hagi pautes que els guiïn. De vegades, però, es condueix el procediment amb preguntes concretes sobre el document a analitzar. Algunes de les preguntes orienten el resum, altres la contextualització, etc. En aquest cas, cal anar contestant les preguntes, però les consideracions fetes per a cadascun dels procediments poden ser igualment útils.
1. Nom: El naixement de la Primavera
2. Autor: Sandro Botticelli
3. Cronologia: 1478
4. Estil: Renaixement, Quattrocento
5. Tècnica: Tremp sobre fusta
6. Dimensions: 203x314 cm
7. Localització: Galeria dels Uffizi. Florència
8. Característiques: Tema mitològic, inspiració en l'antiguitat clàssica. Presència del paisatge, interès per la natura. Perspectiva, composició en triangle. Interès per la representació del cos humà.
1. Identificar el tema que reflecteix el gràfic.
2. Descriure les oscil·lacions que s' observen. Màxims, mínims, acceleracions, estancaments.
3. Enumerar les causes de les oscil·lacions establin relacions entre els moviments estadístics i els factors que els provoquen (especialment si en algun altre tipus de font escrita es fa referència als mateixos).
4. Relacionar les causes, les conseqüències i el seu context històric.
5. Altres consideracions. En cas de d' haver més d' un gràfic el model serà el mateix. Descripció per separat de cadascun dels gràfics i comparació entre els distints gràfics.
La globalització
No sólo es que cada parte del mundo forme, cada vez más, parte del mundo, sino que el mundo como todo está cada vez más presente en cada una de sus partes. Eso se verifica no sólo en las naciones y los pueblos sino también en los individuos.(...)
De este modo, el europeo despierta cada mañana conectando su radio japonesa y recibe de ella los acontecimientos del mundo; erupciones volcánicas, temblores de tierra, golpes de estado, conferencias internacionales llegan hasta él mientras toma su té de Ceilán, India o China, a menos que no se trate de un moka de Etiopía o un arábica de Iberoamérica; se sumerge en un baño de espuma hecho con aceites tahitianos y utiliza una loción para después del afeitado con aromas exóticos; se pone su camiseta, sus calzoncillos y su camisa hechos de algodón de Egipto o de la India; se viste con una chaqueta y un pantalón de lana de Australia, tratada en Manchester y, luego, en Roubaix-Tourcoing, o un chaquetón de cuero procedente de China con unos tejanos de estilo USA. Su reloj es suizo o japonés. Sus gafas son de concha de tortuga de las Galápagos. Su cartera es de pécari del Caribe o de reptil africano. Puede encontrar, en su mesa invernal, fresas y cerezas de Argentina o Chile, judías verdes del Senegal, aguacates o piña tropical de África, melones de Guadalupe. Tiene, a discreción, ron de la Martinica, vodka ruso, tequila mejicano, burbon americano, whisky irlandés de malta. Puede escuchar, en su casa, una sinfonía alemana dirigida por un músico coreano, a menos que asista ante su pantalla de video a una representación de La Bohème, con la negra Barbara Hendricks como Mimí y el español Plácido Domingo como Rodolfo.
El africano, en su barrio de barracas, no forma parte de ese circuito planetario de la comodidad, pero está igualmente en el circuito planetario. Sufre en su vida cotidiana los altibajos del mercado mundial que afectan las cotizaciones del cacao, el azúcar, las materias primas que su país produce. Fue expulsado de su poblado por procedimientos mundializados nacidos en Occidente, especialmente los progresos del monocultivo industrial; era un campesino autosuficiente y se ha convertido en un suburbano en busca de un salario; sus necesidades se traducen ya en términos monetarios. Aspira al bienestar. Utiliza vajilla de aluminio o de plástico, bebe cerveza o coca-cola. Duerme sobre planchas recuperadas de espuma de poliestireno y lleva camisetas estampadas a la americana. Baila músicas sincréticas donde los ritmos de su tradición forman parte de una orquestación procedente de América, y que vehicula la memoria de lo que aportaron sus antepasados esclavizados. Este africano, convertido en objeto del mercado mundial, se ha convertido también en súbdito de un estado formado de acuerdo con el modelo occidental.
Así, para lo mejor y lo peor, todos nosotros, ricos o pobres, llevamos en nosotros mismos, sin saberlo, el planeta entero.
Edgar Morin, Tierra Patria
1. Com s' organitza la feina a casa
Per estudiar i treballar a casa és important que tinguis un mètode que et permeti entendre i relacionar i reflexionar sobre els coneixements adquirits. Per això, la memorització és important, però no és l'objectiu final; cal utilitzar-la per reconstruir els coneixements que has d'entendre.
Sens dubte, assolir aquest objectiu requereix una planificació quotidiana. Per això convé elaborar una estratègia d'estudi a curt o mitjà termini, l'objectiu del qual pot ser un control d'avaluació o el lliurament d'un treball. L'organització de la feina a casa s'ha d'atenir a un calendari prefixat en què s'especifiqui el temps d'estudi que demana l'assignatura. Mai no has de deixar l'estudi per a l'últim moment, ja que això augmenta l'ansietat i el risc de fracàs.
Per concentrar-te en l'estudi cal que triïs un lloc confortable, ben il·luminat i endreçat i que evitis distraccions com ara la ràdio, la música, la televisió, els sorolls, el Messenger, etc. Així mateix, de tant en tant convé que descansis de mitja hora a una hora.
2. El procés d' aprenentatge
2.1 La reelaboració de les notes i dels apunts.
La reelaboració dels apunts presos és una tasca que ajuda a retenir els continguts que ha impartit oralment el professor o la professora.
Per comprovar que els apunts s'han pres bé (veure fotocòpies anomenades Com prendre apunts) cal disposar de l'ajuda del professor i del llibre de text, que permet contrastar definici0ons de conceptes, corregir dates, escriure correctament noms propis i comparar les notes amb mapes, esquemes, gràfics, etc. El marge ens servirà per afegir les notes i correccions que siguin interessants.
És important entendre tots els conceptes dels apunts.
Llegir el llibre de text és una tasca essencial, ja que ajuda a contrastar i relacionar les dues formes principals de continguts: els apunts i el mateix llibre de text.
2.2 L'ús del llibre de text a casa.
Has de llegir a casa el tema que es tractarà a classe. Això facilitarà la comprensió, la memorització i la fixació dels continguts a l'aula.
Després de la classe, has de llegir els continguts del text i contrastar-los amb les teves notes per agilitar el procés de comprensió, memorització i reflexió.
És important que utilitzis el diccionari.
2.3 Els resums o les síntesis de continguts.
Els resums faciliten la comprensió i la memorització dels continguts.
El treball de síntesi s'ha de fer en esquemes o fitxes situats de manera estratègica al quadern d'apunts.
Els esquemes són molt útils per sintetitzar idees i conceptes que es relaciones, que integren fenòmens i processos complexos: causes-conseqüències, comparacions, processos en el temps, relació i deducció de diferents realitats socials, etc. Fer un esquema és una feina complexa, però, sens dubte, és una de les tasques més profitoses del procés d'aprenentatge.
Les fitxes ajuden a memoritzar els continguts, però també són necessàries a l'hora de fer certes activitats, com ara els treballs d'investigació o la recopilació de material complementari (un quadre, un llibre, una notícia d'un diari, etc.). Per fer les fitxes cal seguir un seguit de normes:
a) Han de tenir totes la mateixa mida (la mida quartilla és la més recomanable).
b) Han de tenir la mateixa presentació, si es tracta d'un fitxer que reuneix dades de la mateixa categoria.
c) En cada fitxa s'exposa només un tema.
d) S'hi ha d'escriure només per una cara.
e) La claredat, la netedat i l'ús de paraules clau són aspectes importants. L'objectiu és captar els continguts amb concisió.
2.4 El procés de memorització.
L'objectiu prioritari és que retinguis les idees i els conceptes essencials d'una realitat o un tema. La memorització implica la compressió prèvia dels continguts.
Per això cal mantenir ben estructurats els apunts, fer esquemes i fitxes i retenir els conceptes bàsics del llibre de text.
Cal memoritzar les definicions, les dates, els personatges, algunes xifres, etc., que es poden retenir amb l'ajuda de fitxes, esquemes, repetint en veu alta i fent esborranys.
1. Precisar de què es tracta, si és una etapa de la història, una teoria econòmica, una institució, etc.
2. Referir el concepte que hem de definir a un altre més global en el que pot incloure’s (concepte inclusor)
3. Situar-lo en el temps i en l'espai. Cal tenir en compte que hi ha conceptes atemporals i conceptes universals.
4. Explicar la característica o característiques fonamentals que el diferencien d' altres conceptes similars.
5. Completar l' explicació amb altres característiques menys fonamentals.
6. Posar exemples.
7. Altres consideracions.
No és necessari separar la definició en diferents apartats. Cal anar-les integrant en un únic text.
És important comprovar que la definició resulta completa. Cal evitar, però, fer definicions dins la definició, és a dir explicar els conceptes que fem servir per definir.
Si bé inicialment és convenient seguir l’ordre establert, la pràctica permetrà modificar-lo per tal de fer el text final més àgil i entenedor.
1. Dir de què són tipus o variants els conceptes que estem definint.
2. Explicar, si n'hi ha, les característiques que tenen en comú.
3. Exposar de forma ordenada les diferències. Es pot fer:
a) citant les característiques contràries dels dos conceptes, una a una.
b) citant totes les característiques d’un concepte primer i, en el mateix ordre, les contràries de l’altre concepte després.
4. Si els conceptes qu estem comaparant són propis de diferents períodes i/o territoris, podem acabar la comparació especificant aquest fet.
5. Altres consideracions.Comparar conceptes no consisteix a fer una doble o múltiple definició.
1. Què vol dir prendre apunts?
S'entén per prendre apunts aquella activitat que consisteix a anotar per escrit allò que s'escolta oralment de forma reduïda, essencial i ordenada. Això significa que prendre apunts no vol dir "copiar" litaralment tot allò que s'escolta. Això només és correcte en cas de definicions precises de conceptes. La informació cal elaborar-la i tractar-la mentalment (jerarquitzar-la, resumir-la, etc.) al mateix temps que s'escolta, abans d'anotar-la al full. Prendre apunts requereix molta atenció i molta pràctica, no se n'aprén d'avui per demà.
2. Com s' han de prendre els apunts?
Per prendre apunts correctament cal tenir abans una idea del tema. És a dir, és bo llegir abans el tema que després sentirem a classe, si no sencer, almenys per saber quins podran ser els punts clau. Això és el que et permetrà prendre notes amb més precisió, perquè ja te n'has fet una idea amb anterioritat.
En el moment de prendre apunts has de tenir una actitud correcta i positiva, tant mental com física, a tot allò que escoltes, per molt que el tema o el professor no t'agradin.
Has de mantenir una atenció total, has d'evitar distreure't perquè et faria perdre el fil dels arguments i de les idees importants.
Has d'estructurar els apunts jeràrquicament, amb marges diferents i amb enumeracions classificatòries. (1. / 1.1./ 1.2. / 1.2.1./...)
És bo utilitzar abreviatures ("que"--> "q", etc.), símbols (> < = + ...) i codis més personals però que siguin entenedors per tothom ( l'asterisc per indicar punts foscos, el cercle o subratllat per destacar idees importants o definicions precises, etc.).
Cal recollir les idees principals, les dades concretes més importants (dates, %, resultats...) i algun exemple que sigui il.lustratiu de les idees importants.
Finalment, és bo demanar aclariments o donar opinions pròpies, sempre que siguin coses importants o dificultats, però no redundàncies sobre el que ja ha explicat el professor o sobre el que un company ha preguntat amb anterioritat. Això en el seu moment o en els moments que destini el professor per a aquesta tasca. Cal evitar interrompre l'explicació del professor.
3. Disposicions materials
És millor utilitzar fulls grans (foli, Din A4) i guardar-los en una carpeta d'apunts.
Sempre s'han de deixar marges tant a la dreta (aprox. 1 cm.) com a l'esquerra (aprox. 2,5 cm) per a possibles anotacions.
Les línies han de ser amples, amb prou espai entre una i altra per poder-hi inserir, p. ex., una idea d'aclariment.
La lletra ha de ser clara i les frases breus.
Cal anar remarcant amb subratllats o encerclats les idees o conceptes importants a mesura que s'anoten al full.
Finalment, (tot i que s'ha de fer al principi), cada pàgina ha d'anar enumerada i encapçalada, a dalt a la dreta. Ha de constar-hi: el número de pàgina, l'assignatura, el tema i la data, tot de forma molt breu.
4. Com fer servir els apunts?
Els apunts que has pres han de ser la base del teu estudi i assimilació del tema.
Primer els has de llegir amb atenció per tal d'entendre les idees que has escrit i completar les paraules o frases i arrodonir les idees que has anotat. La idea clau és que siguis capaç de seguir el fil del que has escoltat a classe.
Després, amb el llibre al costat, passaràs a fer un resum i/o esquema de tot el tema, no d'una classe concreta, sinó de tot el tema globalment. Cal consultar el llibre en cas de dubte o per ampliar la informació.
Finalment has de memoritzar aquella informació essencial (dades, conceptes, fets ...) que et permetin reconstruir l'estructura i els arguments del tema.
1960
|
203 / 150,6 X 100 = 134, 7
|
1970
|
206,7 / 150,6 X 100 = 137, 2
|
1980
|
217,3 / 150,6 X 100 = 144, 2
|
1984
|
212,5 / 150,6 X 100 = 141, 1
|
1. Identificar el tema de les dades del quadre.
2. Llegir els encapçalaments deles columnes de dades.
3. Mirar en quines unitats s' expressen les dades. Cal saber distingir entre %, %o, km², habitants, tones, etc.
4. Veure quines són les xifres màximes i mínimes.
5. Concloure a partir de l' anàlisi feta i en relació al context geogràfic i/o històric.
