Classificació
Segons les dimensions:
Supergegants, gegants, mitjans, petits i nans.

Segons la temperatura:
(De calent a fred) Blaus, blancs, grocs, i rojos.

S'anomenen combinant les característiques: gegants rojos, nans blancs, ...
 
Són grans masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum.
Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears.
Estel molt brillant a la nebulosa Pistola Veiem els estels, llevat del Sol, com a punts lluminosos molt petits, i només de nit, perquè són a unes distàncies enormes de nosaltres.

Els més brillants

Estel Magnitud aparent Anys llum Radi (Sol=1)
1 Sirio -1.46 8.6 1.7
2 Canopus * -0.72 74.0 -
3 Arctur -0.04 34.0 25.1
4 Rigil Kent * -0.01 4.3 1.2
5 Vega 0.03 25.3 2.0
6 Capella 0.08 41.0 13.0
7 Rigel 0.12 815.0 63.0
8 Procyon 0.38 11.4 2.0
9 Archenar * 0.46 69.0 5.0
10 Betelgeuse 0.50 425.0 226.0
11 Hadar * 0.61 320.0 -
12 Altair 0.77 16.8 1.6
13 Aldebaràn 0.85 60.0 46.0
14 Antares 0.96 425.0 510.0
15 Espiga 0.98 220.0 6.6
( * ) Visibles des de l'hemisferi sud.
Els estels dobles són molt freqüents.
La gravetat els fa girar l'un al voltant de l'altre. Les cefeides són parelles orientades de manera que, periòdicament, s'eclipsen l'una a l'altra. La primera que es va descobrir va ser Algol.

També hi ha estels múltiples, sistemes en què tres o quatre estels giren en trajectòries complexes. Lira sembla un estel doble, però, a través d'un telescopi es veu com cada un dels dos components és un sistema binari.
L'estel més proper, després del Sol, és Alfa Centauri El Hubble mostra el disc de Betelgeuse
Es tracta d'un sistema de tres estels situat a 4,3 anys llum de La Terra, que només és visible des de l'hemisferi sud. El més proper (Alpha Centauri A) té una brillantor real igual que el nostre Sol.
Els estels evolucionen al llarg de milions d'anys.
Neixen quan s'acumula una gran quantitat de matèria en un lloc de l'espai. Es comprimeix i s'escalfa fins que s'inicia una reacció nuclear, que consumeix la matèria, convertint-la en energia. Els estels petits la gasten lentament, i duren més que els grans.
E v o l u c i ó   d e l s   E s t e l s
1.- Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols.
2.- Gegant. Reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes).
3.- Seqüència principal. L'estel amb planetes, estable mentre consumeix la seva matèria.
4.- L'estel comença a dilatar-se i refredar-se.
5.- Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un gegant roig.
6.- Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota.
Si l'estel era molt més gran que el Sol ... Si l'estel era com el Sol ...
7.- Supernova. Llança la major part del material.
8.- Púlsar. El que resta, es fa petit i dens.
9.- Si tenia molta massa, es contreu encara més fins a esdevenir un forat negre.
7.- Nova. Llença materials cap a l'exterior.
8.- Nebulosa Planetària. El que resta, es contreu.
9.- Nan. Es fa molt petit i dens i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga.
 
Noves i supernoves
Són estrelles que exploten i alliberen a l'espai part del seu material.
Ampliar foto: Residu de la supernova M1 (NGC 1952)
Durant un període variable, la seva brillantor augmenta de forma espectacular. Fa l'efecte que ha nascut un estel nou.
Ampliar foto: Supernova 1987 A
 Nebuloses planetàries
<Ampliar foto: Nebulosa Planetària NGC 3132
Són restes de gegants roges que s'han convertit en nans blancs.

L'Univers | Estrelles (estels) | Galaxies | La Vía Làctia | Cuàsars y Púlsars | Forats Negres
Materials de l'Univers | Mesures de l'Univers | Forces i Moviments de l'Univers
Origen y Evolució de l'Univers | Observació de l'Espai | Més Informació a Internet

Aquesta pàgina forma part del lloc:  Astronomia Educativa. Univers i Sistema Solar