2. AUTORS LLATINS

Quan Roma pren contacte amb Grècia i, sobretot, quan Grècia és conquerida pels romans, al s. II a.C., la cultura dels vençuts, molt superior, va influir decisivament sobre la dels vencedors. La mitologia grega va ser adoptada per la religió romana en la seva totalitat, assimilant els déus grecs als antics romans fins a l'extrem que només pels noms es van diferenciar els uns dels altres. Així, la mitologia grega va convertir-se en grecoromana o clàssica.

Igualment, com que la literatura llatina va néixer sota la influència de la grega, la presència que hi tenia la mitologia també va passar a la poesia llatina. D'aquesta manera els grans poetes llatins van seguir pouant en la mitologia grega:

2.1. Virgili (70-19 a.C.), protegit per August, va ser la figura més important de la poesia llatina. La seva obra comprèn diversos gèneres poètics: l'Eneida és el poema èpic que narra el camí cap a Itàlia del troià Eneas, l'avantpassat mític dels romans; les Bucòliques són de tema pastoril, i les Geòrgiques de tema agrícola.

2.2. Ovidi (43 a.C.- 18 d.C.) també va viure a l'època d'August. Els seus poemes èpics i didàctics de tema mitològic són les Heroides, els Fastos, sobre les festes del calendari romà, i les Metamorfosis, que comprèn vora 250 llegendes de personatges llegendaris transformats en animals, vegetals, constel·lacions... És un poema tan extens i complet que ha servit durant segles de manual de mitologia.