Com recuperar el vincle espiritual amb la natura

Formem part del Tot, la Natura, l'Entorn. Estem interconnectats amb el Tot. Depenem i influïm en el Tot. Vam éssers creats, vam vindre a l’existència, en una relació harmoniosa amb el Tot, Natura, Entorn. El Tot ens configura, i amb la nostra acció contribuïm a configurar-lo.

Com es produeix aquesta desconnexió espiritual amb la Natura... i algunes bones pràctiques sobre com recuperar el vincle espiritual amb la Natura.

Josep Maria MALLARACH. Doctor en biologia i medi ambient. Membre de la Comissió directiva del Grup especialista en valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits d'UICN.
Fundador de l'associació "Silene"

... Si parlem de recuperar el vincle espiritual amb la natura diguem 4 coses de per què s’ha perdut… vivim en una civilització que s’ha desconnectat espiritualment i no només espiritualment, també anímicament, emocionalment, també físicament, de la natura. Per això estem immersos en aquesta crisi ecològica global, i per això estem immersos en aquestes tendències insostenibles... Si no hi haguessin hagut aquests trencaments, si haguéssim mantingut aquesta relació harmoniosa amb la natura no estaríem on estem… per tant el tema, la qüestió que avui tractem ens afecta, travessa les nostres vides d’un cap a l’altre… aquesta qüetió hauria de ser una preocupació central a la nostra societat...

Com es produeix aquesta desconnexió espiritual amb la natura...

Hi ha crítics contemporanis que atribueixen al cristianisme aquesta desconnexió i la contraposen amb les  espiritualitats indígenes… allí on aquestes espiritualitats han pogut resistir mantenint la integritat de la seva tradició aquest vincle espiritual amb tot l’entorn,  amb tota  la natura, és constitutiu de la seva existència... En el cristianisme occidental es produeix una escissió entorn de l’any 1000, en aquella època hi ha l’escissió entre el cristianisme oriental y l’occidental, però pel que fa referència al vincle espiritual amb la natura el punt d’inflexió més important s’esdevé uns  segles més tard, en el renaixement, al voltant de s. XV/XVI, a partir d’aquell moment es produeix aquest canvi de mentalitat en què es configura l’antropocentrisme, una visió del món que gravita a l’entorn de l’ésser humà, que no té Déu, la divinitat, en el centre, es produeix una novetat desapareixent la centralitat de Déu, una novetat que sorgeix de l’Europa occidental entorn del s. XVI... Déu deixa de ser l’eix vertebrador de la seva cosmovisió... l’ésser humà es concebut en tres dimensions;: cos, ànima i esperit... però gradualment, a partir sobretot del s. XVII i XVIII es produeix tot un procés, hi ha una pèrdua de la dimensió “còsmica”, d’aquesta teologia de la Crecació o d'aquesta cosmovisió de la creació del cristianisme...  deixant així un buit que és el que permet que sorgeixi el “materialisme”... si no s’hagués produït aquesta pèrdua no hagués pogut aflorar una ideologia que està a les antípodes de la cosmovisió cristiana...  és per això que la revolució industrial i les seves petjades contra la natura sorgeix de l’Europa occidental,  i no en altres àrees geogràfiques perquè allí la cosmovisió cristiana ho feia impossible...  i a l'occident cristià es va perdent aquest dimensió de relació sacramental ambla natura, es va perdent la dimensió de relació sacramental amb la natura que es vehicula en el cristianisme amb diversos ritus... que en les esglésies cristianes orientals segueixen vius a través d’una varietat i diversitat de pràctiques rituals que es van anar perdent i abandonant gradualment en l’església romana... i que va culminar amb el concili vaticà II que va desaconsellar la benedicció de la natura, dels termes, les pregàries per les pluges i altres ritus semblants  que s’havien fet durant mil·lennis... arribant així a una situació en què es configura  com a ideologia dominant el “materialisme”  i es despleguen les ciències de la natura “materialistes"!... a Europa abans del s. XVIII hi havia també ciències de la natura, però no eren materialistes, com no ho són les ciències de la natura xineses, hindús o islàmiques que operen amb una cosmovisió  més holística que integren les dimensions més subtils i les dimensions espirituals... això canvia radicalment a Europa occidental i es aquí on sorgeix la revolució industrial i d’aquí parteix l' “occidentalització” del món, d’aquí arrenquen les tendències insostenibles globals....

La cisis ecològica global, una crisi sistèmica

Quan parlem de la crisi ecològica global, de la crisi sistèmica... la podem analitzar des de punts de vista diversos i a molts nivells diferents, hi ha  dimensions polítiques, dimensions econòmiques, dimensions culturals... però en el fons hi ha també una dimensió espiritual.. i avui parlarem d’aquest dimensió... no per negar les altres sinó perquè aquesta en una societat materialista és la que sempre queda com amagada i en definitiva és la que sosté o la que explica el que passa a nivells exterioritzats, el que està passant en l’àmbit material és com el reflex, com la reverberació, en el nivell material d’allò que està passant en el nivell espiritual... Estem en una situació inèdita com a societat i com a civilització, és la primera vegada que en el món hi ha una quantitat d’ésser humans com no hi havia hagut mai, que segueix creixent exponencialment, unit a una fracció de la humanitat de la qual nosaltres formem part que ha fomentat un consum desmesurat, un consum desaforat de recursos... i aquests dos factors multiplicats porten a una destrucció exponencial de la natura que a partir dels anys 70 supera els llindars d’autoregulació de la Terra com a organisme... i davant l’abús, l’explotació a escala global de la Terra, desencadenada a partir de la revolució industrial,... a partir d’aquell moment els mecanismes d’autoregulació de la Terra van absorbint els efectes negatius del procés industrialitzador... i a partir d’aquí els mecanismes d’autoregulació es comencen a trencar, sobretot a partir dels anys 70... i actualment ens trobem en un moment en què els sistemes d’autoregulació de la Terra han fet crack, han petat... això és la primera vegada a la història que es produeix, la primera vegada que la majoria de la població a escala global vivim en ciutats, la primera vegada també que els éssers humans vivim envoltats de màquines, ens desplacem, comuniquem a través de màquines, relacionant-nos contínuament amb màquines, més que amb persones, amb animals o  amb plantes.. això no havia passat mai... Tots aquests canvis inèdits creen unes situacions de crisi i com tota crisis és un moment de canvi, de transició, és també una oportunitat per canviar que pot anar en una direcció o en una altra... ens trobem doncs al mig d’una crisi global amb derivades diverses, que ens afecta d’una manera o altra a tots, que ens interpel·la a tots i que a tots demana respostes... i avui aquí parlem d’una d’aquestes respostes possibles, és a dir, de com recuperar el vincle espiritual amb la natura...  

Algunes bones pràctiques sobre com recuperar el vincle espiritual amb la natura

Enumeraré 6 bones pràctiques sobre com recuperar el vincle espiritual amb la natura, pràctiques que es conserven i es mantenen vives en aquells llocs on encara es manté aquest vincle espiritual amb la natura...

1. La primera bona pràctica és “l’agraïment”: l’agraïment quotidià pels dons de la creació, de la natura, la nostra relació d’agraïment natural amb la divinitat no ens hauria de fer perdre de vista que hi ha una dimensió intermediària tangible entre nosaltres i Déu que és la natura: hem d’agrair l’aire que respirem, l’aigua, els aliments..., practicar aquest conreu sistemàtic quotidià de l’agraïment.. aquest cultiu sistemàtic de l’agraïment és essencial per recuperar el vincle espiritual amb la natura... comencem per agrair que estem vius i per agrair tot allò que la natura ens ofereix, l’arrogància de la tecnologia i la tecnocràcia, els entorns artificiosos en què ens aboquen a viure, de vegades tot això ens fa perdre de vista que nosaltres vivim, depenem, de la natura i no tenim altra alternativa més que dependre del que ens ofereix  la natura... de tot allò que ens sosté... Donar-ne gràcies...
2. Demanar "perdó" pel mal que estem fent a la natura... estem en un moment històric, estem en una societat i tenim un estil de vida determinats... i tenim un marge de llibertat per canviar, però és un marge petit, que és  limitat... i veiem tot el que anem explotant i destruint de la natura... ser-ne conscients de tot això...  i ser conscients que li hem de demanar perdó per les “ferides” que li infringim.... pel mal que li hem fet nosaltres o els nostres avantpassats, però també pel mal que li seguim fent de vegades inconscientment... demanar perdó per tot allò que potser inconscientment malmetem de la natura...
3. Prendre consciència dels valors espirituals de la natura, de la dimensió sagrada de la natura, manifestació de la presència divina... Una natura, una creació, que segons ens indica la tradició bíblica és “bona i bella”... la tradició bíblica ens indica que Déu ho ha creat tot “bo i bell”... per altra banda se’ns remarca la omnipresència divina, Déu està present a tot arreu, en tot (plantes, pedres, animals, persones... ) Déu no pot no ser omnipresent... En la carta de san Pau al Efesis es diu: Un sol Déu, un sol Senyor, que està present en tot (dimensió immanent), que està per damunt de tot (dimensió transcendent) i que opera a través de tot... Aquest és el resum de la cosmologia cristiana: Déu està per damunt de tot, present en tot i opera a través de tot... Sant Gregori de Nisa (s. IV): “a la vista de l’univers qui és tan pusil·lànime per no creure que la divinitat és en tot, que Ell es revesteix de l’univers, que l’abraça i que hi resideix... que tot el que existeix depèn d’Aquell que és i res no pot existir que no existeixi en Aquell que és. Tot és en Ell i Ell és en tot”
4. L’esforç de viure en harmonia amb la natura, és a dir, la “conversió ecològica” (Laudato si), una invitació a la conversió ecològica, una conversió no solament a Déu a través  de l’ecologia, a través de tots els nostres vincles amb la natura... la conversió ecològica ens demana ser conscients d’aquells aspectes de la nostra vida personal, familiar, comunitària, professional, empresarial que fereixen la natura... i cadascú en el lloc de responsabilitat que ocupi hem de procurar pal·liar aquests vincles que veiem que fereixen la natura i millorar aquests vincles amb la natura que veiem que podem millorar, fer un esforç per reduir l’impacte, el dany negatiu que estem infringint a la natura... Alguns obstacles que obstaculitzen aquests conversió: la resignació còmoda, la creença en el mite del progrés i de les solucions tècniques, l’actitud pusil·lànime, de passivitat davant la degradació de la natura... Aquest procés de conversió el que permet és fer les paus amb la natura, doncs la nostra civilització està en guerra permanent contra la natura, aquesta necessària conversió permet pacificar la nostra relació amb la natura... No podem demanar estar amb Déu i no estar-ho amb el proïsme o amb la creació... Déu és omnipresent en tot i si estem en guerra amb la creació estem en guerra amb Déu...
5. Pregar en la Natura i per la natura i amb la natura... Pregra en la natura: la relació de Jesús amb la natura: Jesús contínuament se n’anava a pregar a la muntanya, tots els moments claus de la vida de Jesús passen enmig la natura: bateig, predicant pels camps,  la vida al voltant del llac, es transfigura al mont Tabor, hort de les oliveres, turó del Gòlgota... Pregar per la natura no solament perquè també està essent destruïda, exterminada... i la natura s’estén a tots els éssers de la creació... pregar amb la natura com per exemple fa Salm 18: El cel parla de la glòria de Déu... Importància de la “contemplació” expressant el sentiment d’unió amb la natura, amb el  Tot... aquesta "contemplació" és la que sosté i inspira tota les altres bones pràctiques... Deia Ireneu de Lió: la contemplació és el primer pas de l’ànima cap a Déu..., una bona pràctica conreada i conservada a llarg dels segles per diversitat de moviments contemplatius...
6. I quines són les “virtuts” ecològiques que ens poden ajudar a fer aquest procés de conversió? Hi ha unes virtuts “teologals” i unes altres “cardinals”. Les “cardinals” són aquelles que ens permeten relacionar-nos en harmonia amb el nostre entorn, amb el nostre proïsme i amb la creació... les “teologals” les que ens permeten harmonitzar-nos amb la divinitat... Les 4 virtuts “cardinals” de la tradició cristiana són prudència, justícia, fortalesa, temprança/sobrietat/frugalitat... totes 4 segueixen sent perfectament vigents avui ...
   • La prudència en les ciències ecològiques és el primer principi de sostenibilitat, se’n diu el principi de precaució, la prudència no és una actitud defensiva, és una actitud sàvia... la nostra civilització és profundament imprudent, la prudència es considera la reina de les altres virtuts...
   • La justícia no solament social sinó també ambiental, dues cares de la mateixa moneda que van unides...
   • Fortalesa: davant les tendències destructives dominants, hem d’anar contracorrent, anar contracorrent d’unes forces dispersives i destructives...
   • Sobrietat: la frugalitat és l’antídot del consumisme...
   • Altres virtuts igualment importants: la cura, l’actitud de servei no solament amb el proïsme sinó també en vers la resta de la creació... i la més important sobre la qual arrelen totes les altres virtus: la humilitat, la reina de les virtuts, (humus, home, humilitat...) sense humus no hi pot haver vida, no hi pot créixer la vida, sense humilitat no hi pot haver vida virtuosa...

Tot això ens demana estar en guàrdia, vigilants, atents envers aquelles actituds que són oposades, antagòniques a aquestes virtuts que acabem de descriure... la conversió ecològica demana aquestes virtuts... aquest esforç de transformar les nostres vides no es pot fer si no tenim en compte aquestes virtuts... tot açò és una invitació a incorporar-ho a la nostra vida... i tot això és per tenir una vida més plena, una vida més coherent, una vida més humana... Vivim en una societat amb moltes tendències artificiadores, tecnocràtiques, deshumanitzadores, hem d'adoptar una distància sana davant d’aquestes tendències i nosaltres l’esforç que hem de fer és anar en la direcció contrària...

Veure també:

Veure també la secció: ECOLOGIA INTEGRAL