LA CONDICIÓ HUMANA ( I )
La més antiga reflexió sobre la condició humana
És costum datar l'inici de la Filosofia just al segle VI abans de Crist, a Grècia; però són molts els testimonis que relativitzen aquesta data. Força segles
abans d'aquest inici oficial, a Mesopotàmia, es composà el Poema de Gilgamesh: una epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El Poema té una doble rellevància. Per una banda, inicia la literatura coneguda de la humanitat: les tauletes conservades són els fragments d'escriptura, escriptura cuneïforme, més antics del món -per ara-. Per altra banda, és
una profunda i sàvia, antiga i actual, reflexió sobre què són i com han de viure els humans.
Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d'Uruk, Mesopotàmia, cap al 2600 abans de Crist. El Poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d'aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Gilgamesh i el seu amic Enkidu, però, obtinguda glòria i fama, Enkidu mor. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic, ara ja no cerca la glòria sinó la immortalitat; però aquesta recerca també es manifesta insensata: cap humà pot defugir la mort. A Gilgamesh, alternativament, se li ofereix una ben humana possibilitat de vida.
Vegem alguns dels més notables passatges del Poema:
Passatge A:
Els humans tenen els dies comptats.
Tot el que fan s'ho emporta el vent.
Si caic, hauré conquerit la fama.
La gent dirà: 'Gilgamesh va caure
lluitant contra el fer Huwawa!...'
Estic decidit a penetrar
en el bosc dels cedres,
vull fundar la meva glòria.
Tauleta III, columna4
Passatge B:
A on vas, Gilgamesh?
la vida que tu busques mai la trobaràs
Tauleta X, columna 1
Quan els déus crearen els humans
els hi destinaren la mort,
guardant la vida per ells mateixos.
Tu Gilgamesh omple't el ventre,
gaudeix de dia i de nit.
Celebra cada dia una alegre festa,
balla i juga dia i nit.
Posa't vestits flamants
renta el teu cap i banya't
Atén el nen que t'agafa de la mà i alegra't
Alegra't abraçant la teva dona.
Doncs, aquest és el destí de
l'home.
Tauleta X, columna 3
Passatge D:
Desenganyat, renuncia als seus somnis d'immortalitat i accepta la realitat de la mort. Serenament, rebutja el consell hedonista de la tavernera Siduri i es compromet amb el benestar del seu poble. Construeix la sòlida i protectora muralla d'Uruk -la seva ciutat-, renova els temples i s'esforça perquè el seu regne sigui més fèrtil, pròsper i pacífic. Conquestes que l'ompliran d'orgull.
Des dels dies antics no hi ha res permanent.
Els que dormen i els morts, ¡com s'assemblen!
Quan arriba la mort,
qui podrà distingir a l'esclau del senyor?
Els déus decideixen sobre nostra vida
i nostra mort,
però no revelen el dia de nostra mort.
Tauleta X, columna 6
I Gilgamesh digué a Urshanabi, el barquer:
-Puja, Urshanabi, a les muralles d'Uruk, recorre-les,
inspecciona la seva base, observa els maons. [...]
A Uruk, la casa d'Isthar, una part és ciutat,
una altra horta i una altra clariana.
Tauleta XI, columna 6
MOSTERÍN Historia de la Filosofia Madrid, Alianza, 1983;
Poema de Gilgamesh estudi i traducció de F. LARA, Madrid, Tecnos, 1988
Pàgina procedent de FilóPolis http://www.xtec.net/~lvallmaj/sumpalau.htm
Per a «construir» junts...
«És detestable aquest afany que tenen els qui, sabent alguna cosa, no procuren compartir aquests coneixements».
(Miguel d'Unamuno, escriptor i filosof espanyol)
Si el que aquí se t‘ofereix ho trobes interessant… No t’ho guardis per a tu sol... Les teves mans també són necessàries...
Comparteix-ho, passa-ho... Junts podem contribuir a ampliar la consciència «global»
Recorda, cada pensament que cultivem, cada acció que emprenem, cada petit acte d'amor i de comprensió que realitzem i cada connexió que establim amb altres ens apropa un pas més al futur que estem cridats a crear.
(Pierre Teilhard de Chardin (1881–1955) jesuïta, paleontòleg i filòsof francès)
Para «construir» juntos...
«Es detestable ese afán que tienen quienes, sabiendo algo, no procuran compartir esos conocimientos».
(Miguel de Unamuno, escritor y filósofo español)
Si lo que aquí se te ofrece lo encuentras interesante... no te lo guardes para ti solo... Tus manos también son necesarias...
Compártelo, pásalo... Juntos podemos contribuir a ampliar la conciencia «global»
Recuerda, cada pensamiento que cultivamos, cada acción que emprendemos, cada pequeño acto de amor y de comprensión que realizamos y cada conexión que establecemos con otros nos acerca un paso más al futuro que estamos llamados a crear. (Pierre Teilhard de Chardin (1881–1955) jesuita, paleontólogo y filósofo francès)
