UN MÓN PLE DE COMUNICACIONS

Vivim immersos enmig d'un mar d'informacions i missatges. El nostre entorn està ple de comunicacions, informacions, missatges, molt diversos; missatges que ens arriben a tot hora i de tot arreu. Tot el que ens envolta ens transmet informació. La natura i la vida sencera és una incessant comunicació; el nostre organisme, el nostre propi interior, el nostre psiquisme, ens envien constantment tot un seguit d'informacions; missatges que no sempre percebem perquè sovint no en som conscients. Però la comunicació no és exclusiva de l'home, també en el món animal i entre les màquines es dóna la comunicació.

L'home ha de ser conscient d'aquest fenomen en què viu immers i ha d'aprendre a captar i interpretar els seus senyals. Prendre'n consciència és el primer pas per començar a comprendre l'amplitud i importància d'aquest fenomen comunicatiu.

Immersos en un món de comunicacions

Un pilot encès indica que l'ascensor està ocupat. A l'entrar-hi, els qui baixen tenen la certesa que els ha precedit la veïna del tercer: és, sens dubte, el seu perfum, car i penetrant. Al prendre l'ascensor, s'encén una llum que indica en quin pis es troba. Al sortir de casa, una mirada al rellotge: són les vuit i deu.

En direcció a la parada de l'autobús, un conegut ens saluda amb un gest. Arriba el 30 amb temps per a recollir els viatgers i reiniciar la marxa, abans que el semàfor de la cantonada es posi en vermell. El clàxon d'un cotxe avisa a un vianant, que es disposa a creuar, que no ho faci. Durant el trajecte, els viatgers fan un cop d'ull al periòdic. Un ancià pregunta al conductor quina és la parada més pròxima per anar a un determinat lloc. Un senyor cedeix el seu seient, amb un gest, a l'ancià... El timbre del col•legi assenyala les hores de classe i d'esbarjo. El semàfor, amb els seus tres colors, regula el tràfic de la ciutat. El termòstat de la calefacció dóna ordres al calefactor per a mantenir una temperatura constant. Una noia vestida de blanc i amb un ram de flors de taronger a les seves mans és l'anunci d'una boda. Els primers brots dels arbres anuncien la primavera i la caiguda de les fulles, la tardor. El crit d'un animal pot expressat fam o perill, un cel ennuvolat pot indicar tempesta imminent...; un quadre representant l'enyorança, un himne, l'alegria o l'arribada de la primavera, un conjunt escultòric, la fraternitat. Es tracta d'una extensió de la capacitat humana d'expressar i interpretar la realitat, que s'efectua amb l' ajut d'uns símbols especials, el dibuix, els colors, les notes musicals,...

Sons, imatges, olors, gestos, paraules, comuniquen coses; és a dir, proporcionen a qui els rep informacions molt diverses sobre la vida pràctica de tots els dies: notícies, peticions, preguntes. Informen de fets, d'idees o sentiments. Recorden, als qui cada dia surten encara mig dormits de casa seva, que viuen en comunitat. «Algú diu quelcom a un altre»: en això consisteix la comunicació. Anomenem «signes» a aquestes paraules, colors i sons. “Comunicar” vol dir «posar en comú». Tots i cadascun dels éssers humans intercanvien nombrosíssimes informacions al llarg d'un dia qualsevol. Les donen i les reben. De vegades les donen sense saber molt bé a qui, o les reben sense saber amb exactitud de qui procedeixen.

No solament els homes es comuniquen

Certament, no només els homes es comuniquen. Existeix també comunicació entre màquines : un flotador, per exemple, en un embassament, que, a l'arribar l'aigua a un determinat nivell, envia un senyal a un aparell, el qual alerta a un altre que dispara un mecanisme per a l'evacuació de l'aigua embassada. I existeix comunicació entre animals : totes les espècies estan dotades de sistemes que permeten intercanviar informacions sobre el perill, l'obtenció d'aliment, la delimitació del seu territori o la seva disposició per a l'aparellament.

Es tracta, per descomptat, d'una comunicació ben diferent de la que relaciona als éssers humans. Les màquines són incapaces de comunicar coses per a les que no estiguin programades, i la comunicació animal difereix molt de la humana. Les abelles, les formigues, els ocells o els micos en absolut són conscients del procés pel qual es comuniquen, ni l'intercanvi d'informacions és entre ells deliberat; els seus moviments, crits, gestos, pertanyen a la seva herència genètica; són en l'essencial immodificables i se cenyeixen estretament a situacions concretes com les que s'han esmentat.

La comunicació humana

Per això, l'ésser humà és també l'únic capaç de parlar no només del que està davant seu, sinó del que succeeix lluny, en l'espai o en el temps o del que potser no ocorri mai (i també l'únic capaç de mentir). L'únic amb possibilitat de triar entre dir i no dir res; i també la manera de dir-ho, doncs té un control i una consciència sobre la seva pròpia comunicació.

La comunicació, fonament de la vida social

La comunicació, procés pel qual algú fa saber alguna cosa a un altre, és doncs el fonament de la vida social. No hi ha vida humana sense comunicació. Un emissor envia un missatge a un receptor. Aquest missatge està xifrat en un determinat codi, circula per un canal i es refereix a una situació. La diferent naturalesa i complexitat dels codis, els diferents tipus de canals, les variades relacions entre emissors i receptors, expliquen els nombrosos i diversos sistemes de comunicació humans. De tots ells, el més important és el llenguatge verbal.

La natura sencera i la vida és una constant comunicació. L'home ha d'aprendre a percebre i interpretar els seus senyals i, d'aquesta manera, conèixer cada dia més el món que l'envolta. Donada la importància del fet comunicatiu, anem ara a determinar quins elements intervenen en la comunicació i especialment en la comunicació humana.

Adaptació i síntesi a partir de materials i articles diversos.

Veure: El regal de la comunicació

El sistema ideal de comunicació