El període que s'escola entre el final de la guerra de successió, l'any 1714, i l'inici de la guerra del Francès, l'any 1808, es caracteritza per una evolució positiva de l'economia i la població jafrenca. Si prenem com a referents els recomptes de població oficials veurem que els 256 habitants de l'any 1718 esdevenen 332 l'any 1787, en sintonia amb el creixement general que s'experimentà a Catalunya en coincidir amb un període en què l'absència de guerres i la menor incidència de les malalties epidèmiques minven els índexs de mortalitat, i paral·lelament la millora en l'economia i la salubritat permeten una remarcable recuperació de l'esperança de vida. I tot i així, cal tenir present que aquestes xifres de població són inferiors a la realitat, ja que la tradicional utilització d'aquests recomptes amb finalitats fiscals havia incentivat l'ocultació del nombre real d'habitants.
En tenim una clara prova en la xifra d'habitants de l'any 1718. Si bé els recomptes oficials ens parlen de 256 habitants, una anàlisi detallada del cadastre de l'any 1716 permet augmentar la xifra fins a 299 habitants, no genysmenys que quaranta-tres més. La riquesa de les dades d'aquest document afavoreix una breu aproximació a l'economia i la població d'aleshores. Així, sabem que en els oficis dels caps de casa hi havia un clar predomini de les 37 persones que treballaven a l'agricultura, de les quals hi havia 24 jornalers, 9 pagesos, 2 llauradors i 2 pastors, així com 1 ferrer, 1 teixidor i 1 sastre. Hi havia també 7 mossos que es dedicaven a diferents feines, tot i que la més habitual era fer de mà d'obra al camp, i 10 criades que es llogaven a les famílies benestants, concretament 2 ciutadans honrats, els Rich i els Seguer, i un noble cavaller, els Pou. La nòmina d'oficis es completava amb dos guàrdies, cinc estudiants i un grup de 12 persones amb diversos graus de minusvalies -tres "inútils", tres "romputs" i un "dolit"- a més de cinc que eren considerats pobres.
L'alta natalitat i l'existència de treballadors que vivien a la pròpia casa dels amos propiciava la creació d'unitats familiars molt nombroses. Aquest seria el cas de Can Pou amb 14 persones, Can Rich amb 13, el mas Martorell i el mas Tonyà amb 12, el mas Pons de la Salvetat amb 11, Can Batlle amb 10 i el mas Seguer, el mas Roig de la Salvetat i el mas Solà amb 9 membres cadascun. La puixança econòmica d'aquest període es fa evident amb l'augment de la superfície conreada, el guany d'habitants i l'edificació de nous habitatges. Encara ara a moltes cases del poble es conserven llindes amb inscripcions al·lusives a haver estat construïdes en aquest període.
Així, Jafre compta l'any 1787 amb 332 habitants, xifra que era ben segur més elevada en la realitat. Hi havia 185 solters, 127 casats, 20 vidus, i, per sexes 149 homes i 183 dones. Contràriament al cadastre del 1716, aquest cens és poc explícit pel que fa als oficis: només assenyala que hi havia 45 jornalers, 8 pagesos, 10 criats, 2 artesans, 2 religiosos i 6 nobles i persones benestants.
Gràcies a una enquesta duta a terme a 31 de desembre de l'any 1789 - el denominat " Estado de frutos i manufacturas" - coneixem els conreus que predominaven, el bestiar de què es tenia cura, i fins i tot l'existència d'una petita manufactura. Així, al llarg de l'any 1789 es varen recollir 434 quarteres de blat, 470 de sègol, 140 d'ordi, 80 de blat de moro, 72 de mill i 104 de faves. Es recollien també 115 càrregues de vi i 5 d'oli, i 30 roves de llana i 20 de cànem. Quant al bestiar, es declarava tenir 250 ovelles, 150 xais, 15 moltons, 90 porcs, 15 vaques, 8 vedells i 65 bous.
L'única mostra d'una incipient industrialització és l'existència d'un teler de teixir lli, que era dut per un sol operari, i que produïa 100 canes anyals que eren venudes arreu de les terres gironines. Tota la declaració dels conreus, bestiar i manufactura era signada pels regidors Josep Hugas i Vilà, Miquel Pagès i Puig i Joan Perpinyà, i anava autentificada amb un petit segell on es llegeix el nom de Jafre centrat per una senzilla creu.