Motiu : un dels problemes que més es pateix a nivell
ciutadà és la manca de consideració envers els espais públics per part d’ uns
pocs brètols. Aquesta manca de consideració la vivim també a les escoles, i és
certament decebedor i poc educatiu trobar-se en una escola, a primera hora d’un
matí qualsevol amb un panorama de destrosses
a les parets, jocs o en el seu mobiliari.
Desgraciadament no hi ha una recepta màgica per a conscienciar tota la
petita gent amb qui treballem, però hi podem fer quelcom :
Proposta:
|
ALGUNES DIRECTRIUS
SOBRE EL MATERIAL |
|
En primer lloc el model del mestre és important. Si a les nou
d’un matí del dilluns hi ha papers al pati ( en el supòsit que el pati sigui públic,
com passa en algunes escoles), la primera persona que ha de donar exemple i
collir algun paper és el mestre. Si el mestre no ho fa, no podem demanar que
ho facin els alumnes. |
|
El material d’educació física cal que estigui mínimament
endreçat, i si hi ha instruccions clares respecte a un material en concret, cal
fer-les saber ( no xutar fort pilotes de voleibol, no picar les raquetes de
bàdminton contra el terra, i per exemple) . |
|
Deixar clar que “Les coses no estan malament
perquè estan prohibides, sinó que estan prohibides perquè ens van malament”. No es
prohibeix una cosa perquè si, sinó que al darrera sempre hi ha una raó d’
esser. |
|
No cal dir les coses prohibint.
Com a “teràpia de xoc”, li podem dir a un alumne que pot trencar algun
material o alguna peça del mobiliari, però només si aquest fet no destorba
les activitats i si és capaç de tornar-la al seu estat original. No li haurem
prohibit res, només l’ haurem enfrontat a la realitat. I és que les coses són molt fàcils de trencar, però molt més difícils de
reparar. |
|
És important avaluar l’ús correcte del material. És quelcom que
l’alumne es trobarà més endavant, com a adult, a la llar, al món de l’oci i
al treball. |
Cada escola pot trobar el seu model de funcionament, en funció del material que tenen, on el tenen, si el comparteixen amb altres institucions o no... hi haurà qui establirà un torn d’ alumnes per anar a buscar material, designarà uns responsables...
Per sobre de la cura del material pel seu valor en sí, hi ha la cura de l’ ús del material de forma correcta. No podem utilitzar igual un pal d’ hoquei que una raqueta de bàdminton, per exemple. Ens hi va la salut.
Text de ficció sobre el tema: “TRENCAR
ÉS FÀCIL; ARREGLAR ÉS MÉS DIFÍCIL”
Criteris
i ítems d’avaluació sobre l’apartat 3.1
