Motiu:
Quan es fan exercicis en parella contínuament sorgeix un problema: el de les preferències
i els rebuigs de companys. Malgrat que es tracta d’un
problema tan antic com l’home, com a educadors hauríem de saber canalitzar
l’activitat del canvi de parella en un
sentit positiu i donar missatges de
tranquil·litat i confiança i també de
comprensió envers els sentiments dels nens/es. En poden ser exemples :
“ És normal
que tingueu ganes d’anar amb els vostres amics, però heu de comprendre que el
joc dura no més de tres minuts”
“ Si us
diguéssim que us heu de casar amb la parella que us ha tocat, o que hauríeu de
compartir-hi la casa durant un mes
sencer, potser ens podríem preocupar, però per ara només es tracta de compartir
cinc minuts”.
“Si no sabem
compartir tres minuts amb un company, què passarà quan siguem grans i no puguem triar els nostres companys de
feina? Més val que ens entrenem de mica en mica...”
I així podem anar dient; hem d’esperar que alguna cosa quedarà al cap
dels mesos, dels anys.
Proposta:
Establir
un codi de comportament en els canvis de parella
|
|
En qualsevol exercici de parella establirem un codi de comportament. Es tracta que, en sentir l’ordre de “canvi de parella”, deixarem la parella amb la qual estem practicant, i en girar-nos, automàticament agafarem com a nova parella el/la primer alumne que ens miri als ulls. Prohibit deixar de banda un company que m’acaba de mirar i al qual he mirat al mateix temps! |
|
Aquest codi de conducta existeix molt tipificat en les arts marcials: quan es fa un canvi de parella, es saluda la parella amb la qual practiquem, ens girem, i automàticament hem de prendre per parella la primera persona que ens ve a saludar. En alguns àmbits esportius marcials està molt mal vist ignorar aquest precepte. |
|
Sobre el fet d’escollir parella, convé que si la relació amb la parella és de confrontació (partit de bàdminton, ping pong, joc d’atrapar... ), els alumnes escullin segons diferents criteris ( jugar amb qui em supera, amb qui hi tinc una relació d’igualtat, amb qui jo puc superar), però que tinguin també en compte el criteri de no deixar ningú de banda. |
Alguns jocs ens
ajuden a “canviar de parella” de forma ben fàcil:
Penja-despenja
Veure foto
|
|
Un alumne fa de gat, un altre fa de ratolí. Lògicament, el gat persegueix el ratolí. Els altres jugadors es dispersen per parelles, agafats del bracet. Els braços lliures de cada jugador es posen en « gerra » (mà a la cintura, colze doblegat per a poder agafar-s’hi algú). |
|
Entre parelles cal deixar un espai mínim d’un metre i mig. El ratolí pot passar per on vulgui per a salvar-se, però deixarà d’escapar-se si s’agafa al braç d’un jugador. A partir d’aquest moment el tercer jugador, que estarà col·locat a l’altre extrem de la parella es deixarà anar i serà el nou « ratolí ». |
|
Si el gat atrapa el ratolí, els rols s’inverteixen. |
|
Es pot jugar a una variant d’aquest joc: el penja-despenja invers. Es tracta del mateix joc, però quan el ratolí es penja d’un braç, el tercer jugador que es despenjarà de la parella passarà a fer de gat, i el que abans perseguia, de ratolí.[1] |
|
Quan fem el joc amb alumnes de tercer de Primària en amunt podrem fer que hi hagi més de dos gats i ratolins. Com més parelles « paren » i « corren » hi ha més intervenció en el joc per part dels alumnes i el joc esdevé més interessant. |
Nota: En alguns exercicis, o bé en determinades edat, sorgirà el problema de poca avinença entre nens/nenes. El mestre haurà de ser sensible a aquesta circumstància evolutiva de la personalitat i caldrà que afegeixi un nou factor en el codi: si volen, poden agrupar-se els alumnes en parelles de nens o parelles de nenes; això traurà bona part de l’estrès del grup i alhora no ens allunyarà del nostre objectiu de saber compartir amb diferents parelles.
Prohibit deixar de
banda un company que m’acaba de mirar i al qual
he mirat al mateix temps!
Text de ficció sobre el tema 2.5
Criteris
i ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.5
Cites
d’autors sobre el tema 2.5
Per a saber-ne més:
· MÉNDEZ GIMÉNEZ, ANTONIO / MÉNDEZ GIMÉNEZ, CARLOS, 1999: “Los juegos en el currículum de la Educación Física”. Badalona, Ed Paidotribo.
- MATEU, MERCÈ / DURÀN, CONXITA / TROGUET, MARGARIDA, (1999)
·
“1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de
expresión. Toms I i II ” Barcelona
. Ed Paidotribo.
·
SERRABONA, MANEL i altres (2000 )“1001
ejercicios y juegos de calentamiento.” Barcelona , Ed. Paidotribo
·
INVERNÓ
CURÓS, JOSEP. 2003: “ Circo y Educación
Física. Otra forma de
aprender.”
Zaragoza . Ed. Inde. De la plana
En aquests quatre llibres es poden trobar un munt d’exercicis per a fer a nivell de parella.
