Motiu :

Hi ha qui es queixa de la manca d’educació dels nens i joves. Algú apunta que caldria tornar a ensenyar “urbanitat”. Més modernament, s’ha parlat de la “pro-socialitat”, de les “habilitats socials”, “educació per la convivència”. El rerafons és el mateix: saber escoltar, saber parlar, saber entendre a l’altre, ésser amable...saber saludar en forma part.

Proposta :

Un detall de bona educació és saber saludar. A classe d’educació física ho podem practicar saludant al contrari. El que pot començar essent un joc ha d’acabar essent un hàbit. Aquest hàbit dins de la classe d’educació física cal que passi per uns diferents moments ( en diríem una seqüenciació ) :

1. El mestre ha de mostrar com l’hàbit de la salutació és estesa a tots els àmbits esportius : al final d’un partit de futbol, d’un matx de tennis, d’un combat de judo. A vegades, com en aquest darrer cas, pren una connotació quasi sagrada (els participants s’agenollen, inclinen el cap en senyal de confiança...).

2. El mestre, quan atura el joc perquè és el final d’un partit, diu als alumnes que busquin els contraris per a donar-los la mà. Al mateix temps, no permet que es donin reaccions de menyspreu envers l’equip perdedor ( “Toma, cinc a zero!”, “Campeones, campeones, Ohé, ohé, ohé...” ). Tampoc admet situacions derrotistes o de rebuig del resultat ( “Clar, amb aquesta m... d’equip!” ). Simplement, només s’admeten salutació i respecte. No tots els alumnes sabran portar-ho correctament a la primera.

3. Més endavant, quan s’acaba el partit, amb el sol gest del mestre de donar la mà a un participant, s’ha de sobreentendre que tothom s’ha de saludar.

4. Més endavant, en acabar el partit seria bo que els alumnes es saludessin per pròpia iniciativa.

Tot aquest procés implica una certa “mà esquerra” per part del mestre, de tal manera que el fet de saludar aparegui com un gest simpàtic, interessant, (“guai” en l’argot dels alumnes). Si apareix com una imposició o una mania educativa, no aconseguirem res. Per això, cal que no siguem pesats. Potser no caldrà que els alumnes es saludin sempre que fan un joc que duri dos minuts, però sí després d’una activitat que duri d’un quart a mitja hora.

Una iniciativa que pot resultar lúdica i que pot donar un cert gust per saludar-se és la d’ensenyar diverses formes de saludar-se. En donem uns quants exemples:

ESPORT	FORMA DE SALUDAR-SE
Bàsquet	Xoquen les mans de formes més o menys originals ( hi podem posar tota la imaginació possible).
Arts marcials	Els dos adversaris s’agenollen un enfront de l’altre, inclinen el cap endavant posant les mans en forma de triangle al terra.
Rugbi	Cada equip fa un passadís en acabar el partit pel qual hi passen tots els contraris.
Hípica	Es treuen el barret.
Esports de xarxa	S’acosten a la xarxa i es donen la mà.
Submarinisme	Encara que no sigui cap salutació, en el submarinisme s’usa tot un sistema de signes, un dels quals serveix per a preguntar al company si tot va correctament. Es fa la senyal d’ “OK”(índex i polze junts). Si tot va bé, el company ha de contestar fent el mateix signe.

Text de ficció sobre el tema: “SALUDAR-SE ÉS GUAI”

Criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.9

Cites d’autors sobre el tema 2.9

RETORN A L’INICI