(Evitar el sexisme entre alumnes i en la pròpia
pràctica docent)
Motiu :
Per més democràtica que es digui la nostra societat, vivim en un món
on a l’home se l’atorguen els valors de força, llibertat, coratge, decisió, i
els contravalors de duresa, agressivitat... mentre que a la dona se li
continuen atorgant els valors de tendresa, responsabilitat, i els contravalors de submissió,
debilitat i sensibleria. L’escola no és
aliena a aquesta classificació, i de ben
petits els nens i nenes acostumen a adoptar rols en un i altre sentit: “els
nens usen la pilota amb els peus i les
nenes més amb les mans; les nenes salten a corda i els nens fan lluites; els
nens salten com cabres i les nenes fan dansa...” totes les generalitzacions són
falses i odioses, perquè també tindrem nenes que juguen en equips de futbol
i nens que salten a corda magníficament.
Un segon problema en aquest camp és
la manca d’entesa que nens/nenes viuen en un determinat moment del seu
creixement evolutiu. Si a Educació Infantil nens i nenes es barregen sense cap
problema ni diferència, a finals de P 5 ja es comença a notar una creixent
diferenciació de rols i al mateix temps, colles de nens, colles de nenes, i
grups d’alumnes que es senten còmodes en tots dos llocs. A final de Primària aquestes diferències augmenten fins al punt
que molta part dels nens no volen saber res amb les nenes i això passa també al
revés.
Aquest segon aspecte provoca problemes en el docent, des del moment
que un simple agrupament de nens/nenes pot acabar en el caos si l’educador no té prou mà esquerra o no coneix prou bé el
grup.
|
Pautes d’actuació: |
1. Evitem en tot moment denominar activitats « de nois » i
activitats « de noies »
|
|
Com a exemple, no direm mai que el futbol és de nois i saltar a corda o fer dansa de noies. I de la mateixa manera que quan toqui fer futbol ho faran nens i nenes, quan toqui fer dansa cap alumne masculí es podrà “despistar“ de l’activitat. |
2. Donar exemples d’esportistes d’alt nivell que combinen activitats
“dures” amb activitats més “toves”
|
|
Molts esportistes combinen activitats competitives amb activitats no competitives (tradicionalment aspectes més “masculins” i aspectes més “femenins”). Ho exemplificarem manifestant que el sexe no té res a veure amb les activitats que fem( llevat de les funcions merament biològiques). És una forma de diferenciar sexe ( biològic) de gènere ( cultural). |
|
|
|
3. Cura en la forma de dirigir-nos a l’alumnat. |
|
Si ens cal ajudar per a transportar un banc suec no direm “ Que vinguin dos o tres forçuts”. Què passaria amb les “forçudes”? Millor serà dir: “ Algú que tingui força, si us plau”. Moltes vegades deixem anar missatges subliminals sense donar-nos-en compte. Polir aquesta tendència masclista que arrosseguem d’ençà de segles no és cosa d’un dia, però cal posar-hi mà. Els petits canvis són poderosos. |
4. No cal que sistemàticament tots els grups hagin de ser mixtos.
|
|
Si demanem fer parelles o trios, poden ser nen/nen o nena/nena. Quan fem grups més nombrosos, sí cal insistir en que en un grup de sis, per exemple, hi hagin dues nenes i quatre nens o a l’inversa. Si els grups surten mixtos espontàniament, tampoc cal fer cap discurs alabant aquesta “proesa”, sinó acceptar-ho amb la major naturalitat. |
|
En alguns moments, si proposem activitats lliures amb un gran grup, ( per exemple mentre tenim un petit grup per avaluar o per a ensenyar-li alguna destresa complicada), podem deixar fer grups de nens i grups de nenes, però fins i tot en aquest cas, si per exemple els nens juguen a futbol i les nenes salten a corda, és important poc després invertir les tasques, de forma que tothom ho faci tot. |
1.
El valor de l’exemple
|
|
És important la visió que dóna el/la docent d’ ell/a mateix en referència als estereotips masculins/femenins que no tenen sentit . Quan el mestre manifesta que per res del món es dedicaria a la jardineria o la dansa, o quan una mestra diu que mai de la vida se li acudiria portar una moto o jugar a futbol estan reforçant els estereotips. A la inversa, una mestra que manifesta haver fet trial, futbol, que té una amiga que fa de bomber... o un mestre que expressa que li encanta fer les feines de la llar o cosir estan ajudant a trencar els motlles absurds en els quals es fonamenta el sexisme. |
|
6- Altres idees a tenir en compte |
|
Cal entendre que hi ha una edat en la qual nens i nenes poden no congeniar. |
|
Quan es donen comportaments sexistes difícils d’erradicar ( casos d’alumnes masculins amb rols molt sexistes dins la família, fills únics mascles dins d’un univers masculí...), és interessant felicitar els comportaments no-sexistes dels alumnes de sexe masculí. És molt important si a més aquests alumnes són líders o tenen un pes específic important dins del grup ( són molt hàbils esportivament, saber encoratjar tothom, tenen molt bones habilitats socials...). Crec que és molt més efectiu donar missatges positius als alumnes que actuen correctament en comptes de donar missatges negatius contra els alumnes que tenen comportaments sexistes. Per posar un exemple, imaginem que l’Albert és un nen
immers des de petit en el món del futbol competitiu; no soporta la feblesa esportiva d’algunes nenes i s’hi
dirigeix amb males maneres. Té un germà que també segueix els mateixos passos
que ell. Per contra, en Miquel és molt hàbil esportivament,
domina tots els esports i sol ser capità del seu equip de futbol. És tolerant
amb tothom, i quan es tracta de jugar amb companys o companyes poc hàbils sap
encoratjar-les i els/les ajuda a participar.
Realment aconseguirem gaire res “criticant” l’actitud de l’Albert? L’Albert viu en un món masculí competitiu i poca cosa pot fer més que repetir els models apresos. No seria millor felicitar l’actitud de’n Miquel i així aconseguir un model positiu a imitar? ( Hem d’esperar que en Miquel i l’Albert siguin amics, si no, poca cosa es pot fer). |
M’he limitat a parlar d’un sexisme d’herència familiar o degut a circumstàncies familiars; no puc parlar massa d’un sexisme com a herència cultural. Evidentment serà molt més difícil encarrilar el tema del sexisme en un ambient culturalment sexista, on la dona estigui per sistema infravalorada, i en aquest cas potser el paper de canviar els referents correspondrà a molts més estaments que a l’escola.
Cites
d’autors sobre el tema 2.11
Criteris
i ítems d’avaluació sobre l’apartat 2.11
Per a saber-ne més:
http://www.xtec.es/sgfp/llicencies/200607/memories/1579m.pdf Llicència d’estudis de la
mestra d’Educació Física Olga Checa especialitzada en coeducació
