Espai que avui coneixem com barri de Can Serra estava format des de temps antic per un conjunt de cases pairals: Can Cervera, Can Serra, Can Boixeres, i Can Closet, aquesta última dona nom a l’actual Parc de Can Closet.., envoltades de terres de conreu amb garrofers.

      A nivell de planificació urbanística es parla de Can Serra per primera vegada l’any 1953 en el Pla Comarcal de Barcelona.
La consigna municipal semblava ser: construir, construir i construir  fos com fos i allà on fos, destruint la riquesa natural i sense exigir res a canvi a les immobiliàries, ni reserves d’espais per a serveis ni qualitat en els habitatges. L’argument justificatiu era precisament la necessitat d’absorbir la massa immigratòria.


     Can Serra havia de ser, segons deien els diaris del moment, L’Hospitalet del futur, ciutat residencial, el Pedralbes de l’Hospitalet. Però aviat començaren noves modificacions sobre el Pla Parcial del 61.

     La immobiliària “Amaltea” va comprar el terreny de la Carpa, solar més cèntric del barri, per construir 13 blocs de 14 plantes. L’associació de veïns de Can Serra no acceptava aquest projecte i en canvi volien fer un mercat, un ambulatori i una escola donada la gran  quantitat de nens que havia al barri.

     Per aconseguir tots els objectius es feien reunions  a la casa de la Reconciliació i a l’Associació de Veïns de Can Serra. Finalment s’arriba a un acord. Fruit innombrables hores de reunió amb representants polítics i tècnics de l’Ajuntament,  la Corporació Metropolitana i l’Associació de veïns. Assembles obertes al barri, manifestacions, noves recollides de firmes, accions legals i accions il.legals. Es per això que a Can Serra, el nom de “la Carpa” tenen un caràcter mític. Ara, finalment, a la Carpa ja hi ha una escola de d’EGB, ara CEIP, que porta precisament aquest nom, un mercat municipal, una plaça i un parc.

     En aquell descampat on volien fer aquest projectes hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles, teatre. Desprès de molt anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per L’Associació dels veïns, en Juny de 1976, finalment el barri va tomar possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan.

     I des de aquest moment totes les Festes Major es van celebrar a la “Carpa”, baixaven tots el veïns taules i cadires i s’organitzaven espectacles i diferents activitats culturals.
La lluita va ser contínua i repetida, els agents immobiliaris posaven tanques i els veïns les enderrocaven. Aquestes i altres anècdotes són part viva de l’historia del barri.

     L’any 1973 hi va haver un canvi fonamental de la política d’urbanisme, nova llei de sòl. El nou equip adopta una política més possibilista de frenar la construcció de pisos , que cada vegada es construïen més petis (70m2) i els blocs més alts (de 6 passen a ser de 14 plantes).


     L’any 1975 l’Ajuntament desestima les immobiliàries. La revisió del Pla Parcial s’aprova i la Carpa ja és pel barri.
Provisionalment, mentre es construïa l’escola, els alumnes de pàrvuls van estar ubicats a la carretera d’Esplugues, 10-12 i 14, davant el parc de Can Boixeres. A la primavera del 85-86 el nou edifici és inaugurat i el setembre 86-87 va ser 1r curs escolar sencer. Els nens havien d’anar a dinar a l’escola Rubió i Ors (avui IES).

    Uns anys més tard l’escola d’EGB, El Samontà, avui escola oficial d’idiomes, passa íntegrament a la nostra escola (alumnat i professorat).

Gràcies a tota la gent que ha lluitat per aquesta escola, veïns, pares i molts mestres que han passat per aquí. Gràcies, gràcies, gràcies, …