Crònica d'una experiència duta a terme en el Taller de Mares i Pares durant el Curs 2005-06.

Aquest curs, el 2006-07, s'organitzarà per tercera vegada en el CEIP Montseny del barri de Vallcarca de Barcelona, el Taller de Mares i Pares amb els següents objectius:

* Creació d'un espai i un temps de relació, on les mares i els pares de l'alumnat nouvingut poden conèixer-se i relacionar-se amb les mares i els pares de l'alumnat autòcton, portant a terme una activitat que d'interès comú en català.

* L'enriquiment mutu, mitjançant la interculturalitat, partint del convenciment que tots tenim coses per ensenyar i coses per aprendre.

* L'aprenentatge i millora del català, fent servir aquesta llengua com l'eina de relació i coneixement.

Durant el curs passat el Taller es va concretar en la preparació i representació final d'una obra de teatre i va ser l'activitat que va permetre aconseguir amb escreix els objectius esmentats.

Aquest Taller va estar dirigit pel professor de teatre Josep Sàbat "el Nano" que va assumir perfectament els objectius amb una gran complicitat.

La primera cosa que es va fer va ser la difusió d'aquesta activitat a les famílies mitjançant una circular que es va fer a mans de tot l'alumnat. Posteriorment, es va contactar amb les mares i pares de l'alumnat nouvingut individualment per explicar-los amb més detall en què consistiria per aconseguir que el missatge arribés a tothom que pogués estar-hi interessat.

L'AMPA de l'escola va col·laborar en tot moment, tant en la difusió del projecte com en la participació activa per aconseguir un grup equilibrat de persones de fora i persones autòctones.

El grup es va consolidar al llarg del primer trimestre amb algunes baixes degudes principalment a les mares i pares que trobaven feina i no podien continuar en el mateix horari, i altes de persones acabades d'arribar de l'estranger. Aquest fet va motivar la necessitat d'incloure canvis en el repartiment de papers i en la creació o eliminació de personatges de l'obra de teatre. Sort que teníem un director/autor de l'obra que no s'espantava de res!!!

Les primeres sessions es va proposar a les mares i pares de fer uns exercicis de desinhibició i domini de la vergonya que van anar molt bé per fer la coneixença mútua i entrar en contacte amb el català a través d'ordres més o menys senzilles. "Imagina que fas un regal a la Brigitte, digues-li a cau d'orella que li has regalat" "Des d'aquí, demana a la Charo, que és al fons de la sala que et reculli el nen a les 5. Li has de dir cridant fort"...

Entrat ja el segon trimestre, va ser l'hora de repartir els papers i començar els assajos i les repeticions. També va ser l'hora de les rialles, dels somriures, de les complicitats, de les ajudes, de treballar l'entonació, la fonètica, de comprendre què demanava el "Nano", de les preocupacions "no em surt bé..." "no ho puc fer això..." "no podré mai pronunciar bé això..." "que sí, dona, que sí, si ho fas molt bé..."

I va arribar el tercer trimestre! Ai! Allò sí que van ser nervis i angúnies i riures i allò de que "la confiança fa fàstic" Au, vinga preparar vestuaris; i els decorats... ei! qui els farà? No patiu, vindrà el marit de la Jane i amb uns alumnes de 6è ferà meravelles! Oh! Ha quedat preciós!

I ara, què dius? Que a l'obra hi ha un gag sobre les 3 bessones? El conserge, que també farà un paper a dins de l'obra suggereix que es podria convidar les autèntiques 3 Bessones, a les de carn i ossos, les filles de la Roser Capdevila, que són ex-alumnes de l'escola. Tal dit, tal fet. I elles, La Teresa, l'Anna i l'Helena amb gran gentilesa accedeixen a venir!!! La cuinera de l'escola, gran actriu, també s'hi apunta...

I s'acosta el gran dia: el 27 de maig de 2006. És el dia de la representació! L'únic que conserva la calma és el Josep. Les mares tenen els nervis a flor de pell Ai, mare!!! Com anirà? Que no em sé bé el paper... I si surto quan no em toca? Aquesta jaqueta em ve gran, estic horrible!!! Que no, dona, que estàs molt bé... Vinga, tranquil·les, que ho fareu molt bé...

I tant que ho van fer bé! Tothom va quedar encantat: Els nens i les nenes: mira! La teva mare fa de Superman! Oh i la teva de Batman! i la teva de Bessona! Ens ha agradat molt i molt.

Al final tot van ser felicitacions; la senyora inspectora, l'assessora LIC, les tres Bessones, els i les mestres, els convidats i convidades, etc.

També vam demanar a les 3 Bessones que pugessin a l'escenari. Les nenes i els nens les volien veure. Cada curs va preparar un àlbum amb dibuixos, un per a cada una. I els vam regalar un ram a cadascuna del seu color: rosa, verd i blau. Gràcies Teresa, Helena i Anna! Ha estat un luxe poder compartir amb vosaltres la tarda...

I després de la tempesta: la calma... Un sopar d'actors i actrius amb el director per fer petar la xerrada...

Què n'ha quedat de tot plegat? Una forta amistat, una gran confiança, un benestar després de tot l'esforç, una actitud d'agraïment de tots per tots (tothom ha estat imprescindible), una llengua, el català, que ens ha servit per divertir-nos, per esforçar-nos, per relacionar-nos, per apropar-nos al país d'acollida, un lligam que fa que ens coneguem i ens interessem els uns pels altres: Com t'ha anat l'entrevista de feina? Com està el teu marit? Em donaràs la recepta d'aquell menjar colombià? . . . . . . . . .

I els curs que ve, què? VOLEM CONTINUAR EL TALLER!!

Matilde Mañà i Oller
Coordinadora Lingüística

Barcelona
28-9-06

inici

índex