NORMATIVA GENERAL

Treball de recerca

Al llarg del batxillerat, els alumnes han de desenvolupar la capacitat de recerca exercint-la en les diferents matèries. Per la importància que té aquesta capacitat i pel caràcter interdisciplinari que pot suposar, tots els alumnes han de realitzar un treball de recerca al seu abast, al qual s'assignaran 2 crèdits.

Normativa

Segons la normativa dictada pel Congrés de Diputats i el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el treball de recerca:

a) constitueix una part important del currículum del batxillerat, amb objectius i mitjans específics;

b) és imprescindible realitzar-lo i aprovar-lo per superar l'etapa;

c) es treballa conjuntament i de forma paral·lela amb la resta de matèries comunes, de modalitat i optatives, sense substituir-ne cap;

d) ha de desenvolupar-se al llarg del segon curs;

e) compta un 10% de la nota final del batxillerat.

També és molt important tenir en compte:

a) que el tema escollit tingui el seu origen en la iniciativa de l'alumne i que s'ajusti als seus interessos, capacitats i perspectives professionals o acadèmiques més immediates i previsibles;

b) que l'estructuració del treball impliqui una intervenció de coneixements, capacitats i destreses de la forma més interdisciplinari possible;

c) que l'alumne sigui conscient des de l'inici del procés, mitjançant l'adequada i més completa informació, de quins són els objectius d'aprenentatge prioritaris que es pretenen assolir amb aquest treball i quines les qüestions bàsiques que cal avaluar;

d) que el professor que dirigeixi el treball eviti donar pautes massa guiades, cercant en la seva intervenció un equilibri entre l'assessorament teòric, l'orientació metodològica i l'estímul de les iniciatives;

e) que, sempre que les necessitats de l'institut ho facin possible, cada professor de treball de recerca tingui al seu càrrec un nombre màxim de sis alumnes per grup;

f) que l'avaluació del treball no sigui realitzada solament pel professor corresponent, sinó per un equip de tres professors.

Objectius del treball de recerca

Es relacionen a continuació uns objectius generals vàlids per a tots els treballs de recerca, que constitueixen un punt de partida per a l'avaluació del treball. A més, cada professor determinarà aquells objectius particulars que calgui assolir d'acord amb les característiques pròpies de cada treball.

1. Fer servir tot un conjunt de coneixements i procediments adquirits des de les diferents matèries cursades per l'alumne.

2. Manifestar esforç, responsabilitat i regularitat en la realització de les tasques.

3. Organitzar la pròpia feina i tenir iniciativa per resoldre els problemes que es puguin plantejar.

4. Recórrer a les fonts d'informació adients i fer-ne un ús adequat.

5. Elaborar una presentació neta i ordenada del dossier o memòria i estructurar-ne el contingut de forma lògica.

6. Expressar-se per escrit de manera correcta, clara, amb un vocabulari adequat i emprant un llenguatge icònic adient.

7. Elaborar les conclusions de forma sintètica i amb sentit crític.

8. Presentar oralment el tema de forma sintètica amb claredat i vocabulari adequat.

9. Donar respostes adequades a les preguntes que es plantegin, sempre que sigui possible.

Avaluació com a regulació pedagògica

Entenem l'avaluació com un camí vers l'autoregulació dels aprenentatges que té com a fita aconseguir l'autonomia personal de treball de l'alumne.

a) Avaluació inicial

S'estableix el punt de partida.

Alguns recursos possibles:

- Sondeig inicial sobre els interessos i les inclinacions personals.

- Sondeig inicial sobre les perspectives professionals i/o d'estudi en acabar el batxillerat.

- Informe del tutor respecte al nivell de coneixements i habilitats adquirits i també respecte al currículum que està fent.

- Entrevista inicial per acabar de fixar el tema de recerca.

b) Avaluació formativa

Es valora el progrés, mitjançant l'observació i la diversitat de registres i adequant programacions i registres.

Algunes intervencions possibles:

- Entrevistes setmanals o quinzenals individualitzades perquè el professor i l'alumne puguin estudiar conjuntament el procés.

- Possibilitat de reordenació del tema perquè es tracta clarament d'un mitjà i no d'una finalitat per si mateix.

- Especificitat en l'oferta dels recursos que pugui oferir l'entorn més immediat.

- Coordinació entre les diverses matèries respecte a cadascun dels treballs.

- Elaboració del treball amb objectius molt concrets plantejada a mig termini, amb les conseqüents possibilitats de reordenació.

c) Avaluació final

A partir dels objectius establerts, la junta d'avaluació, formada pel professor del treball i dos més, valorarà el treball realitzat. Es basarà fonamentalment en quatre punts:

- L'informe del professor del treball de recerca sobre les circumstàncies diverses que s'han produït al llarg del desenvolupament del treball, especialment pel que fa a aspectes relacionats amb les actituds i els valors evidenciats per l'alumne.

- El dossier o la memòria acompanyat, si escau, dels material (maquetes, diapositives, plànols...) i annexos que l'alumne cregui oportuns.

- L'exposició oral del treball.

- Les explicacions que, a petició de la pròpia junta, l'alumne pugui donar respecte al procés o als resultats.

n L'informe, el dossier i els possibles materials han d'arribar als membres de la junta avaluadora amb la suficient antelació, dues o tres setmanes per exemple, perquè aquests puguin fer-ne la lectura i les anotacions que estimin oportunes.

CONSELLS PRÀCTICS

COM COMENÇAR?

En qualsevol treball podríem distingir dos punts bàsics:

•  Recollida i tractament de la informació.

•  Redacció del treball.

1. Fer-se un pla previ.

2. Aplicar les tècniques d'investigació i consulta de llibres i materials.

3. Organitzar les dades: folis, fitxes, resums, etc.

4. Seleccionar les dades.

5. Fer l'esquema definitiu del tema.

6. Redactar el text.

7. Tenir cura de la presentació del treball monogràfic.

8. Fer la ressenya de les citacions bibliogràfiques emprades en el treball.

 

En el cas d'un treball de recerca les fonts d'informació no estaran elaborades i podran ser molt diverses:

Informació bibliogràfica

Interessa per tal de conèixer l'amplitud, extensió i profunditat amb què ha estat tractat un determinat tema.

Informació oral

És relativament fiable quan serveix per descriure situacions o fets actuals. Interessa contrastar-la amb una altra d'escrita, o d'altra procedència encara que també sigui oral.

Informació documental

És molt diversa (cens de població, documents de compra-venda, llibres de comptabilitat, registres parroquials, documents audiovisuals,...).

Informació periodística

Comprèn els diaris i revistes i altres publicacions periòdiques de diferent signe que permeten contrastar diverses opinions i punts de vista sobre un mateix fet.

Informació arquitectònico-artística. És un reflex de la mentalitat religiosa, política, cultural i econòmico-social d'un moment històric concret.

ON LOCALITZAR LA INFORMACIÓ?

Els arxius

Llocs on es conserven documents originals, públics o privats, per a llur consulta o estudi. Poden ésser estatals, municipals, diocesans, parroquials, particulars,...

Les biblioteques

Locals públics o privats on es conserven llibres (i també audiovisuals, cd-roms, etc.) ordenats segons un sistema científic de classificació (CDU, Classificació Decimal Universal).

Les hemeroteques

Biblioteques on es conserven per a la consulta pública diaris, revistes i publicacions periòdiques.

Les xarxes telemàtiques

A Internet es pot trobar informació a les webs d'institucions com ajuntaments, associacions, universitats, etc. o bé utilitzant buscadors.

COM ELABORAR LA INFORMACIÓ ESCRITA?

Anàlisi, selecció i classificació de la informació

La fitxa bibliogràfica

Serveix per a prendre nota de la bibliografia consultada, amb alguna anotació de valoració crítica que pugui resultar interessant de recordar.

AUTOR: COGNOM(S), NOM(S) "majúscules"

Títol i subtítol. Traducció o títol original "subratllat"

Traductor:

Il·lustrador:

Editorial:

Col·lecció, revista,...

Lloc i any de publicació, nombre de pàgines

Resum argument. "màxim cinc línies"

Valoració crítica (personal)

La fitxa de contingut

Serveix de complement de la fitxa bibliogràfica. El contingut pot ésser una còpia literal de passatges, escrits entre cometes i assenyalant l'omissió de frases o paraules amb punts suspensius entre parèntesis quadrats o claudàtors..., o bé extractes o resums d'un text efectuats amb paraules pròpies.

Cal indicar sempre la pàgina o pàgines, així com les dades del llibre o publicació d'on s'extreu la informació. És convenient de treballar amb fitxes de la mateixa mida que les bibliogràfiques.

AUTOR: COGNOM(S), NOM(S) "majúscules"

Títol "subratllat"

"Text copiat literalment..." pàg.

Resum efectuat amb paraules pròpies

COM FER UNA RECENSIÓ?

Una recensió consisteix a treure d'una obra les informacions més interessants, organitzar-les i finalment valorar-les. No és una còpia ni un resum. Implica interpretació i valoració.

Per tant, per fer una recensió cal explicitar:

1. Les aportacions més importants des del punt de vista de la matèria (punts o tesis que defensa l'autor).

2. La valoració crítica de l'obra.

Contingut de la recensió

1. Fitxa bibliogràfica: veure'n elaboració.

2. Situació de l'obra:

- Informació sobre l'autor.

- Informació sobre l'obra des de la perspectiva de la matèria que es treballa i respecte a criteris històrics, sociològics, filosòfics,... (segons la matèria)

3. Elements que aporta el text:

- Citar-ne les tesis més significatives.

- Valorar-ne les aportacions en relació a la matèria o al tema.

Procés

1. Primera lectura: visió global del text: què pretén, aspectes que tracta.

2. Segona lectura, prenent notes.

3. Selecció dels elements que s'exposen.

4. Ordenació del material seleccionat.

5. Valoració del material: tots els elements de crítica han d'aparèixer raonats i fonamentats de manera coherent.

Pot ser útil tenir en compte aquests aspectes:

- Anotar, fent constar la pàgina del llibre, les informacions i opinions donades per l'autor. (Fitxa de contingut).

- Prendre notes en fitxes que s'establiran a partir dels diferents temes tractats. (Fitxes de contingut).

INFORMACIÓ ORAL

Conferències

Les conferències constitueixen una manera activa i directa de transmetre cultura i són també una proposta feta als estudiants per enriquir la reflexió a l'entorn de moltes matèries.

Tota conferència requereix per part de l'oient una actitud receptiva, és a dir, activa.

Abans de la conferència cal situar-se respecte al tema: què coneixem, com situar-lo històricament, quins autors el tracten, si hi ha diferents enfocaments del tema, bibliografia,...

També cal situar-se respecte al conferenciant: procedència, treball o investigació que fa, obra realitzada, escola, corrent, marc teòric,...

En assistir a la conferència cal recollir el que s'hi diu, prenent notes, enregistrant i destacant-ne les idees essencials. Cal que fem un esforç per poder relacionar mentalment les noves aportacions amb el propi bagatge de coneixements.

En acabar podem recollir la informació fent-ne una fitxa-resum amb els aspectes següents:
 

 Data i lloc de la conferència

 Títol

 Nom del conferenciant i dades professionals

 Síntesi del contingut

 Relacions amb d'altres autors o enfocaments amb d'altres camps del coneixement, amb les matèries estudiades.

 Valoració tant de la conferència com del seu interès cultural i la utilitat acadèmica.

 Claredat, nivell científic,...

Són múltiples i variades les maneres d'usar els audiovisuals. Els procediments a triar estan relacionats amb diverses variables, entre les quals cal destacar les següents:
 

•  Visionat per obtenir informacions culturals.

•  Visionat de situacions educacionals.

•  Recull de dades.

•  Plasmació de resultats d'un estudi.

Generalment es fan reportatges, treballs documentals o científics, paquets d'ensenyament programat, plànols, gràfics...

El procediment de treball és equivalent al que es fa amb altres fonts documentals: lectures, visites a museus, conferències...

Treball previ al visionat

1. Situar-se respecte al tema. Per això cal:

- Prendre consciència d'allò que hom ja coneix.

- Situar-ho dins del context cultural.

- Saber quins autors ho tracten.

- Conèixer-ne diversos enfocaments.

2. Si és una obra d'autor, situar-se respecte a l'autor: marc teòric en què es mou, escola o corrent, trajectòria professional, país on treballa,...

Treball durant el visionat

1. Prendre una actitud activa de recepció del missatge.

2. Prendre notes sobre allò que transmet.

3. Fer un primer visionat global abans de fer el visionat en què es prendran les notes.

Treball posterior al visionat

1. Reordenar les informacions recollides destacant-ne els punts essencials.

2. Relacionar les informacions obtingudes amb els coneixements anteriors sobre el tema i amb els objectius de l'estudi o la matèria on s'insereix el document audiovisual en qüestió.

3. Elaborar una fitxa de treball.

4. Quan el document es refereix a diversos temes, elaborar fitxes de treball per temes.

COM RECOLLIR DADES?

Aquesta modalitat d'ús està sempre inserida en un treball més ampli.

Abans de l'enregistrament

1. Conèixer, o aprendre, la tècnica del mitjà que es vol emprar (cambra fotogràfica, vídeo, magnetòfon,...) i preparar els instruments de mesura, si cal.

2. Definir clarament el tema i els objectius a tractar. Contextualitzar aquest recull de dades dins el conjunt del treball que s'està efectuant.

3. Preparar el guió de treball:

•  Elements a observar, si es tracta d'un recull de dades de la realitat.
•  Guió d'entrevista, si és el cas.

5. Informar-se sobre les dades contextuals en què succeeixen els fets.

6. Fer algunes proves i analitzar si cal modificar alguna cosa.

Durant l'enregistrament

1. Prendre una actitud d'observació activa.

2. Seguir amb rigor i flexibilitat les pautes decidides prèviament.

Després de l'enregistrament

1. Observar el que s'ha enregistrat.

2. Prendre les anotacions pertinents.

3. Seleccionar els materials en relació al tema i objectius previstos.

4. Inserir les dades enregistrades en el context del treball global per al qual han estat recollides.

5. En aquest context, analitzar-les, resumir-les i comentar-les.

COM ELABORAR TREBALLS?

Metodologia

1. Elecció del tema.

2. Definició dels objectius i justificació del treball.

3. Plantejament de la hipòtesi, si es tracta d'un treball d'investigació. (En el cas d'un treball descriptiu, no caldrà plantejar hipòtesi).

4. Tria del mètode de recollida de dades (treball de biblioteca, treball de camp o bé ambdós).

5. Criteris de classificació i ordenació de dades.

6. Recollida de dades.

7. Classificació de dades.

8. Valoració i ordenació de les dades.

9. Confecció de l'esquema del treball.

10. Redacció del cos del treball.

11. Redacció de la introducció i de les conclusions.

Consells

1. Durant tot el procés convé anotar, encara que sigui desordenadament, les dades i les idees que, a poc a poc, s'aniran classificant. Cal tenir un lloc per a aquestes notes provisionals.

2. De tant en tant, pot anar bé fer un repàs de tot el material per delimitar exactament l'objectiu del treball.

3. Abans de fer la redacció final es pot fer una primera redacció a mà seguint el guió i després revisar i corregir l'estil de la primera redacció.
 

REDACCIÓ DEL TREBALL (NORMES GENERALS)

Per a la presentació de treballs escrits s'haurà de seguir una normativa que s'ajusti a les pautes següents:

Normes pràctiques

1. Tots els treballs han de presentar-se mecanografiats.

2. El paper ha de ser DINA4 blanc (recomanable reciclat).

3. S'han de deixar marges laterals, superior i inferior (aproximadament 2,5 cm).

4. Es recomana el tipus de lletra Times New Roman 12 (o similar) interlineat 1 1/2.

5. Cal compaginar el text amb les il·lustracions, gràfics, fotografies, dibuixos, etc., si n'hi ha.

6. Cal numerar els fulls. La portada i l'índex es compten però no s'hi escriu el número.

7. Bé davant del treball o al final, cal fer un índex.

8. A la portada cal assenyalar: títol, assignatura, no i cognoms de l'autor, curs, grup i data.

9. Cal grapar o enquadernar els fulls ben ordenats.

10. Cal lliurar el treball dins dels terminis de temps establerts!

Normes de redacció

1. La redacció ha d'ésser clara i ordenada.

2. Cal redactar en una sola llengua (el material aportat pot conservar-se en la llengua d'origen).

3. Cap concepte no pot donar-se per suposat.

4. Cap afirmació no serà vàlida si no és degudament demostrada.

5. Les valoracions "personals" no són vàlides en els treballs científics. En tot cas han d'anar clarament diferenciades.

6. Cal parar atenció als aspectes lingüístics: ortografia, morfosintaxi, puntuació.

Aspectes tècnics

El treball ha de tenir:

1. Títol.

2. Autor.

3. Índex numerat (al començament o al final del treball).

4. Introducció:

- objectius

- justificació

- hipòtesis

- presentació del contingut de cada capítol, agraïments i dificultats.

5. Cos del treball: estructura en capítols homogenis amb il·lustració quan calgui.

6. Conclusions: resum de les idees principals i verificació o no de la hipòtesi de treball.

7. Notes a peu de pàgina o a l'interior del text (1).

8. Annexos: documentació complementària relacionada amb el cos del treball.

9. Llistes d'abreviatures.

10 Bibliografia (2).

(1) Notes

A peu de pàgina

N'hi ha de dos tipus:

1. Paràgraf per ampliar el text.

2. Referència bibliogràfica. Cal afegir sempre el número de la pàgina.

A l'interior del text

Poden ser de dos tipus:

1. Cita d'un fragment d'un text: cal posar-la entre cometes i donar la referència bibliogràfica i el número de pàgina de l'original.

2. Esment de la idea d'un autor. Cal citar autor, any i pàgina. La referència bibliogràfica sencera anirà al final del treball. Exemple: "Així ho assenyala D. TALL (1986, p.49)".

(2) Bibliografia

Se sol citar al final del treball per ordre alfabètic d'autors i amb totes les dades. Si la llista és extensa, es pot fer una classificació en llibres, articles de revista, enciclopèdies,...

Només s'ha de ressenyar la bibliografia consultada.

També cal ressenyar els materials amb suport informàtic (CD-ROM, internet, ...) que s'hagin consultat.

Se cita de la forma següent:

Llibres:

- PUJOL, ANNA. Els ibers. Barcanova, Barcelona, 1992

- POLYA, G. How to solve it. Doubleday, Princeton, 1957.

Revistes:

- GIMÉNEZ, SALVADOR. "La llarga nit dels cítrics valencians". El Temps, 722 (1998), p. 30.

Enciclopèdies i diccionaris:

- Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, Ed. 62, 1970.

Internet:

http://www.geoplaneta.com [consulta: 6.9.2001]
 

ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE

•  El treball constarà d'un màxim de 50 pàgines. Els annexos es compten a part.

• El treball serà individual, excepte en casos degudament justificats. En el cas de treball en equip la nota pot diferir d'un menbre a l'altre.

• Fins al 15 d'octubre es pot modificar el tema de treball.

• Abans de les vacances de Nadal caldrà presentar l'esborrany del treball.

• L'exposició oral es farà durant el segon trimestre. L'avaluació final també.

• Es valorarà especialment que es compleixin els terminis de presentació de les tasques establertes en la negociació professor-alumne.

• L'exposició oral tindrà una durada d'entre quinze i trenta minuts, aproximadament. L'ús abusiu del temps amb cintes de video o altres mitjans serà puntuat negativament.

Berga, setembre de 2001