Actualment , Badalona te al voltant de 220.000 habitants. En relació al lloc de naixement, la població nascuda a Catalunya ja ocupa un alt percentatge la nascuda a Andalusia,  Extremadura, les dues Castelles i Múrcia. També cal destacar la segona onada migratòria procedent principalment d'amèrica central i del sud, nord del magrib i subsaharians així com de l'orient proper i llunyà i d'europa comunitària.

Barri de Sant Crist de Can Cabanyes

Situació i límits
El barri de Sant Crist està situat  per damunt de l’ Autopista A-19, ben bé,  al centre geogràfic del territori de Badalona. Ocupa una superfície de 0’241 km2, un 1% del territori de Badalona.  Pertany  al districte administratiu número 2 , igual que els barris  de Nova Lloreda i Sistrells.

Per ponent, limita amb el barri de Nova Lloreda, fent  de divisòria la Rambla de Sant Joan;  al  llevant limita  amb el barri de Montigalà - Batlloria; la travessera i el parc de Montigalà constitueixen el seu límits pel Nord amb els seus barris veïns de Montigalà - Batlloria i Montigalà respectivament  i l’Autopista, A-19 forma el seu límit pel Sud amb el barri de Coll i Pujol.

El Relleu

El Barri de Sant Crist de Can Cabanyes es situa sobre el turó d’en Peixau, relleu format degut a l’erosió diferencial produïda pels corrents fluvials de la Riera de Sant Joan o de  Sant Jeroni per la vessant de Ponent i pel Torrent  Batlloria  a la vessant de Llevant. Les dues rieres  corren perpendicular a la línia de costa i paral·leles entre si en direcció  muntanya - mar , fins que conflueixen per sota de la vessant  Est, no molt lluny dels límits del barri.

Del  paisatge rural al medi urbà

Les parts més enlairades i pendents  d’aquest relleu ha estat  aprofitat històricament pel conreu  de la vinya, l’olivera, els garrofers i el  blat i les parts més planeres i properes a les rieres destinades els conreus de regadiu.

Les restes arqueològiques i documentació de la desapareguda Masia de can Peixau ( masia construïda sobre una vila romana) son vestigi  d’aquest   passat històric més remot i les restes de la Masia de Can Bofí Vell  i els horts, bassa, pou  i edifici de la Masia de Can Cabanyes ,(masia que te adossada l’ermita del Sant Crist )   del passat històric mes recent.

Amb el  desenvolupament industrial de finals del segle XIX i dues primeres dècades del XX s va començar  a canviar aquest paisatge rural a l’iniciar-se la  urbanització  del medi, començant per les parts mes baixes de les vessants de la riera de Sant Joan i la vessant de mar, amb la formació  entre  d’ altres de trams de  les actuals  vies públiques:  Riera de Sant Joan; carrer Fortuny; ptge. Fortuny;  carrer Casas i Amigó, Montserrat, Góngora i part baixa d’ Àngel Guimerà.

Mostres d’aquesta  transformació ho testimonien  les tres cases de planta i pis de la Riera Sant Joan, a prop del Ptge. Fortuny, típiques cases badalonines de la dècada del noranta del s. XX , amb una de les dues finestres del pis “cega” . També son testimoni de la primera fase d’ urbanització del barri,   les   cases de planta baixa o planta i pis del trams citats , la gran part d’ elles de la dècada dels anys vint, moltes com a segona residència de l’ època  “villes” amb el típic jardínet a l’entrada. Alguna que altre casa de començament dels anys 30 tancarien la primera fase de transformació del paisatge rural. 

Els moviments migratoris   massius iniciats a la dècada dels  cinquanta, que van seguir als seixanta i van culminar a mitjans  dels 70  van transformar total i radicalment el medi. Primer amb els  habitatges d’autoconstrucció, desprès amb la construcció de vivendes plurifamiliars, moltes d’elles  sobre les runes  de vivendes d’ autoconstrució  donat el seu solar a canvi d’un habitatge a  l’edifici construït per un particular i per últim el blocs de pisos construïts per immobiliàries, es tracte d’un urbanisme sense planificació, ni control i especulatiu , sobre tol en la seva última modalitat, amb les corresponents mancances d’estructures, serveis i equipaments. 
 
La trama urbana

Les línies del relleu determinen la seva trama urbana,  el traçat dels  principals carrers  son paral·lels  als antics corrents d’aigua i els secundaris son perpendiculars als anterior i a la direcció del pendent, resultant carrers molt pendents , fent impossible la circulació rodada per molts  d’ells, fins i tot difícil pels vianants, a no ésser per  la construcció  d’ escales. Aquests carrers secundaris no tenen continuació d’ un vessant  a l’altre, a excepció de l’Avinguda Puigfred, situat a l’extrem nord, vial de primer ordre a nivell local com part de la Ronda del Mig.
La febre especuladora va desar pràcticament sense espais lliures d’ edificació l’interior del tramat urbà del barri, tot el territori està ocupat per les edificacions  i per l’asfalt. els espais lliures d’edificació d’ habitatges es troben a la part nord
 
El pendent del relleu, la falta de planificació urbanística, l’ especulació i la falta de qualitat en la construcció, produeixen una visió caòtica i deplorable del conjunt, sobre tot les parts de darrera dels habitatges vist des de juny, en especial la vessant de la riera de Sant Joan,     
El relleu, la falta de planificació urbanística i l’especulació del sòl son els causants d’una trama urbanística actual de les més problemàtiques, difícils i desfavorides de Badalona.

La població

El barri va arribar a tenir prop de  15.000 habitants   a  finals dels anys setanta,  produint-se una davallada de la població a partir dels inicis dels anys vuitanta com a tota la  ciutat.  Les dades del  padró de 2010 xifren en  10.515 el nombre d’ habitants.
 El barri de Sant Crist és un barri poblat en un percentatge alt per gent immigrada, procedent d' altres països i Comunitats Autònomes.

Entitats

Compta amb dues associacions de veïns, Sant Crist de Can Cabanyes i Sant Crist Nord. Amb una associació de joves, la Mussara i amb l’esplai Esquirol.  

  
Equipaments i serveis

El barri compta amb dos centres Públics d’Ensenyament d’Infantil i Primària, Escola Llibertat i Escola Joan   Llongueras, i un altre concertat, Col·legi Montserrat. Un Institut d’Ensenyament Secundari, I.E.S La Pineda . Tots  tres centre públics d’ensenyament estan ubicats fora del nucli urbà que forma el barri, el dos d’ Infantil i Primària junts i  al Nord i el de Secundaria a l’Est. 

Compta a un Casal d’Avis, un Hostal, un camp de Futbol, dos polisportius, un de ells cobert i  pistes de petanca.

L'edifici escolar compta amb grans espais i diversos serveis per a complementar l'educació intgegral i donar soport a les necessitats de les famílies. Aules àmplies amb bona il.lumniació. Biblioteca, audiovisuals, laboratori, gimnàs i menjador. L'exterior de l'edifici està complementat per tres espais de patis diferenciats amb pistes poliesportives i una zona boscosa amb diferents espècies i un hort escolar.

TRETS D’IDENTITAT

El centre com a tal es defineix en els següents aspectes:

EL PLURALISME I ELS VALORS DEMOCRÀTICS

En una escola democràtica i plural l’escola ha de fer conèixer les diferents opcions i els ha de donar progressivament la metodologia per analitzar la realitat social i transformar-la cada cop de forma més autònoma. Globalment l’escola ha d’estimular en l’alumne els valors d’una societat democràtica: solidaritat, respecte a l’altre, respecte al medi, actitud de diàleg, esperit crític i responsabilitat.

L’ACONFESSIONALITAT

L’escola es defineix aconfessional, per tal de respondre als principis de respecte i de pluralisme de la societat que l’envolta, sent respectuosa amb totes les maneres de pensar i de fer de cadascú. És per aquest motiu, que cap membre de la comunitat educativa podrà ser discriminat per raó de la seva confessionalitat o aconfessionalitat. A l’escola no tindrà cabuda cap mena d’adoctrinament de proselitisme ni de sectarisme.
El fet que es defineixi aconfessional no vol dir pas que, en la mesura del possible no es posi en contacte l’alumne amb la realitat històrica de les religions per tal d’ajudar-lo a comprendre el món en que vivim.
L’escola creu que són els pares els qui han d’ajudar als fills en aquest procés de recerca espiritual i o religiosa, si així ho creuen convenient.

LA LLENGUA D’INSTRUCCIÓ-APRENENTATGE

El català  és la llengua pròpia del centre, com ho és també de Catalunya, tant a nivell vehicular, com d’instrucció-aprenentatge. De tota manera vetllarà per tal que els alumnes a l’acabar el seu procés educatiu en el centre tinguin un coneixement prou satisfactori de les dues llengües oficials de Catalunya.

LA LÍNIA METODOLÒGICA

El nostre centre ha de ser una escola activa. Entenem això com un compromís de fomentar en l’alumne una actitud curiosa, crítica i investigadora que mitjançant la comunicació i el treball, esdevindrà la base de la seva formació i de l’adquisició dels aprenentatges.

La nostra línia metodològica es basa en els següents punts:

L'EDUCACIÓ COM A PROCÉS INTEGRAL

L'escola entén l'educació com una simbiosi entre el desenvolupament de la personalitat de l'infant (solidari, respectuós amb les persones i coses, tolerant participatiu, amb gust per fer les coses ben fetes ... ) d'adquisició de coneixements (tant intel·lectuals com manipulatius), tècniques de treball i estratègia d'estudi que 1i permetin en un futur enfrontar-se i integrar-se en aquest món.
Som conscients que dins l'horari estricte d’escola no és possible abarcar tots els aspectes d'una manera prou reeixida que configuraran mes endavant la personalitat de l'infant. És per aquest motiu que pensem que  hi ha d'haver una sintonia amb els pares dels infants i que, en l'aspecte educatiu, són a ells a qui els pertoca una major participació.

LA COEDUCACIÓ

Tot respectant les diferències pròpies de cada sexe, entenem la coeducació com el fet d'educar per la igualtat entre homes i dones i no fer cap discriminació per raons de sexe.
Igualment treballem en l’eliminació de les discriminacions contra la dona i la superació de mites i tabús.

El TIPUS DE GESTIÓ INSTITUCIONAL

 La idea d'una escola democràtica on hi té cabuda tothom, exigeix una participació real i efectiva de tots els membres que conformen la comunitat de l'escola: pares, mares, alumnes, mestres, personal no docent, representants de les institucions,en els òrgans de govern corresponents.

LES RELACIONS ESCOLA-POBLE-ENTORN.

Com escola situada al barri de Sant Crist de Badalona, donem a conèixer als infants aquesta realitat, i com a institució escola participem, tant com és possible, en aquells aspectes culturals i lúdics que ofereix  la població.
També hi ha una  especial incidència sobre la presa de consciència de ser ciutadans que pertanyem a comunitats mes  àmplies; Barcelonès i  Catalunya, com a realitats més properes, sense oblidar-ne d'altres d'abast més gran.          -

- L'EDUCACIÓ PER LA DIVERSITAT

Com escola, creiem que cada alumne té unes característiques personals i uns ritmes d’aprenentatge diferents. Per tant, procurem adaptar-nos a cadascú i oferir un tracte i una exigència diferenciada.
L’escola vetllarà per tal de disposar i optimitzar els recursos adients per tal d’atendre l’alumnat el millor possible.

L'EDUCACIÓ PER LA SOLIDARITAT

ENLLAÇOS