Història

Història

A principi dels anys 60, l'Ajuntament de Sabadell junt amb "L'Obra Sindical del Hogar", van projectar dues noves escoles al Barri dels Merinals, que havia crescut molt amb la construcció dels Blocs de Pisos Arrahona. Els arquitectes encarregats de la construcció van ser Chinchilla i Solana i el seu cost poc més de tres milions de pessetes.

L'escola Arraona va començar la seva trajectòria quan Sabadell plorava la tragedia de les inundacions del 24 de Setembre de 1962. De fet havia de ser inaugurada a l'iniciar-se aquell curs, però va ser posposada la posta en marxa, perquè les instal·lacions van ser destinades a acollir moltes de les families damnificades.

Per tant, l'escola va obrir parcialment les seves portes l'1 de febrer del 63 amb vuit classes per a nens. Les altres vuit unitats per a nenes i l'edifici de maternal van posar-se en marxa el 22 de maig del mateix curs.

Tot i que alguns testimonis escrits de l'època anomenaren, durant un temps, la nostra escola: "Els Merinals", en documents oficials sembla que des del principi van donar-li el nom de Fernando el Católico, fins que l'Ordre Ministerial del 3 de febrer del 67 va constituir el "Grupo Escolar Reyes Católicos" junt amb l'altra escola del barri ubicada al carrer Fuerteventura.

A més dels canvis de noms també van materialitzar-se canvis en l'ubicació de l'alumnat: Totes les alumnes que hi havia a l'altra escola van ser traslladades a la del carrer Argentina, que a més seria rebatejada com a "Isabel de Castilla", i tots els nois, és clar, van ser destinats a l'altra escola que s'anomenaria "Fernando el Católico".

Cal destacar de la primera època, l'existència dels primers menjadors escolars gratuïts de la ciutat, en una de les dues escoles (probablement en la del carrer Fuerteventura), ja que un centenar d'alumnes del Torrent del Capellà, hi eren traslladats diàriament per falta de places escolars al seu barri. Els/les mestres, de forma voluntaria acompanyaven aquests alumnes durant l'anada i tornada i els controlaven i ajudaven al menjador.

A l'inici del curs 77-78, amb l'arribada de la democràcia, va tornar a haver-hi moviment d'alumnes, però ara el canvi tindria més sentit, perquè les aules passarien a ser mixtes i nens i nenes compartirien les mateixes aules. La meitat dels nois van ser traslladats a l'encara C.P. Isabel de Castilla i la meitat de les noies van passar al C.P. Fernando el Católico. Un altre bateig, el definitiu, va ser l'any 1984. les dues escoles del barri, que des de feia uns anys ja no formaven part del mateix grup escolar, van posar-se d'acord per escollir un nom més local i que les identifiqués com a escoles del barri. El C.P. Fernando el Católico va passar a dir-se C.P.Els Merinals, per la proximitat a les antigues casetes d'aquest nom, i el C.P. Isabel de Castilla va passar a dir-se C.P. Arraona.

Durant més de quaranta anys s'han produït alguns fets dignes de ser recordats:

El Premi Baldiri Reixac (a principis dels 90), que van guanyar els alumnes de 8è, junt amb el seu tutor, amb el treball "El bosc de Can Feu", sobre les restes del qual s'havia edificat l'escola.
Premis esportius (copes), que guanyaren alguns alumnes entrenats i acompanyats de forma voluntària per les seves tutores (alguna de les quals encara és avui amb nosaltres)
El procés de recuperació del català, molt abans que s'iniciés per la llei la inmersió lingüística, i que tan bons resultats va donar al principi.

En aquest llarg camí s'han viscut, i es continuen vivint, milers d'històries, belles, alegres, tristes o fins i tot tràgiques que formen part, no només de la trajectòria de l'escola, si no, de la memòria i la vida dels nois i noies ara joves, adults i grans que han passat per l'escola i que formen part delbarri que li dóna nom i la seva raó de ser.