|
Els espais estan pensats perquè els nens i nenes vagin provant, vagin veient que de vegades les coses no surten com han previst i es preguntin què ha passat |
Cal que provin moltes vegades, amb els mateixos materials i amb altres, per fer suposicions i contrastar-les. Per anar relacionant el que ja saben amb les novetats amb les quals es van trobant. |
Així aprendran de forma significativa, és a dir, que els serà més fàcil recordar les conclusions a què han arribat. Més fàcil que si algú els les diu o els les fa memoritzar. |
En els espais, la mestra no va dient el que s’ha d’anar fent a cada moment, sinó que està atenta a les descobertes que es fan i ajuda a compartir-les amb el grup. També suggereix possibilitats i planteja preguntes. |
Ningú fa res malament, ningú s’equivoca, perquè tot és experiència. I no només s’aprèn fent, sinó també observant el que fa l’altre, el que explica l’altre. |
En els espais s’hi treballen la llengua, les matemàtiques, el coneixement del medi, la plàstica... |
L’emoció de provar coses és la riquesa dels nostres espais. |