M´AGRADA LA FESTA MAJOR

M´AGRADA LA FESTA, LA FESTA MAJOR
REFILA L´ORQUESTRA, BALLEN ELS GEGANTS.

M´AGRADA LA FESTA, LA FESTA MAJOR
CAVALLETS VOLTEGEN, TOT ÉS LLUMINÒS.

M´AGRADA LA FESTA, LA FESTA MAJOR
FLAIREGEN AROMES DE LA TARDOR.

M´AGRADA LA FESTA, LA FESTA MAJOR
TRES DIES QUE PASSEN, QUE PASSEN VOLANT.

El poble de Flaçà celebra la seva Festa Major el dia 11 d'octubre, coincidint amb la festa del
Pilar. Se sap que antigament, fins l'any 1855, se celebrava el dia 16 de setembre, dia de Sant
Cebrià. Hi havia alguns flaçanencs i algunes flaçanenques que no estaven d'acord amb aquest
canvi, i per tant, va ser motiu de polèmica. Sempre s'ha dit que es van canviar les dates
perquè els pagesos, el mes de setembre, encara tenien molta feina al camp. Un cop fet aquest
canvi, la Festa Major durava dos dies. Actualment, es pot allargar fins a dos caps de setmana.
Els nens i les nenes de Cicle Superior han parlat amb algunes persones del poble que els han
explicat moltes coses interessants de la Festa Major. A continuació us presentem un petit
recull.
Els actes de la Festa Major han anat variant amb el pas dels anys, tant pel que fa a lloc com
també per les diferents propostes. Tot i això, hi ha actes que s'han anat mantenint per tal de
no perdre l'essència i la tradició. Un d'aquests actes és l'ofici, que en els primers anys es
celebrava amb l'orquestra a l'ermita de Sant Fermí el dia 11 d'octubre, i el dia següent a
l'església parroquial com actualment. Tot seguit, es tocaven dues sardanes. El fet de coincidir
amb la festa de la Hispanitat, les autoritats del poble estaven convidades a un vermut al pati
de l'edifici on vivia la Guàrdia Civil. No hi podia faltar, com ara, els jocs d'animació infantil
(principalment gimcanes, jocs de cucanya...), les ballades de sardanes, els concerts i les
sessions de ball.
La Festa Major de Flaçà era una de les més importants de la zona, i hi venia gent de la rodalia
amb tren, Sarfa, bicicleta o inclòs a peu. Fins que el poble no ha pogut disposar d'un
polivalent, molts dels actes es celebraven a l'envelat que es muntava on actualment hi ha la
farmàcia del poble. Era habitual que l'orquestra la Principal de la Bisbal toqués any rere any,
així com l'actuació de la cantant Maria del Mar Bonet. A part de l'envelat, també els firaires
muntaven les seves parades a la plaça de l'estació. Les més popular eren la del conill porquí,
les tómboles, les parades de tir o les barquetes que eren com uns gronxadors.
Era costum convidar a la família per fer grans dinars i sopars de Festa Major. Alguns dels
plats que es cuinaven eren arròs a la cassola o canelons, i de segon plat rostit. Els dolços i
pastissets s'anaven a comprar a Bordils i a la Bisbal perquè no hi havia cap pastisseria. Fa
uns quinze anys, se'n va obrir una al poble que es deia Xell.
També ens han explicat algunes anècdotes. En el barri de La Colònia hi arribava, alguns dies
abans, un camió amb diferents peces de terrissa que la gent comprava per cuinar els plats de
la Festa. A la zona dels galliners, es matava el bestiar i la mainada hi anava per jugar amb les
plomes. Era habitual que durant la Festa es produïssin inundacions fortes; un any, fins i tot
van caure alguns “palcos” de l'envelat. Durant el concert, el director de l'orquestra s'enfadava
si la gent no callava prou. A les parades de tir es mataven coloms de veritat!

Volem agrair a les persones que ens han ajudat i donat molta informació per elaborar
aquest “Records de Festa Major”.

Alumnes de 5è i 6è