CRÒNICA

Per cursos assistim a la capella de l'escola que és el lloc on s'ha decidit de celebrar els Jocs Florals.

Presidint l'acte la germana directora i alguns professors del cicle relacionats amb l'àrea de llengua.
Asseguts, els alumnes; nerviosos, avorrits o distrets. Sonen els Segadors. Comencen els Jocs Florals.

Any rere any, els Jocs Florals comencen amb un breu "discurset" de la germana directora que ja es pot considerar tradició. Explica el gran esforç que ha suposat haver d'escollir uns treballs i eliminar-ne uns altres, parla de la gran qualitat literària que hi ha a cada curs ... A poc a poc i seguint el protocol es van llegint els noms dels premiats en els diferents temes; poesies que fan referència a l'amor (Flor Natural), al país (Englantina) o bé demostren la seva fe (Viola). També s'entrega el Premi Extraordinari que premia una prosa.

Els premiats; il·lusionats van desfilant cap al capdavant de la capella; allà es planten davant el "micro" i intentant dissimular els nervis acaben llegint a una velocitat de vertigen el seu escrit. Després tots els companys; independentment de si els ha agradat o no aquell treball aplaudeixen, sovint amb massa ganes.

Finalment els premiats reben de mans dels seus tutors o altres professors el trofeu que els acredita com a guanyadors.