|
|
Silvestre Santaló i Palvorell
Autor de centenars d'articles, tots els mestres el coneixien i respectaven.Fill de mestre, amb dos germans mestres també (Pere i Miquel), treballà en molt diversos llocs. El 1897 guanyà les oposicions i fou destinat a Vilanova de Bellpuig (Baix Urgell), on romangué 4 anys.
Acabada la guerra civil, se'l va sancionar amb "SUSPENSIÓN DE EMPLEO Y SUELDO POR DOS AÑOS, TRASLADO FUERA DE CATALUÑA SIN QUE PUEDA SOLICITAR VACANTE EN DOS AÑOS E INHABILITACIÓN PARA EL DESEMPEÑO DE CARGOS DIRECTIVOS Y DE CONFIANZA EN INSTITUCIONES CULTURALES Y DE ENSEÑANZA HASTA TANTO SE ACUERDE LA JUBILACIÓN FORZOSA DEL INTERESADO. El 1944, per evitar l'execució de la sentència, demanà la jubilació VOLUNTÀRIA. |
Silvestre Santaló fou un dels més actius impulsors de l'acció
renovadora pedagògica de les comarques gironines. Liberal, home
de pau, estava arreu de totes les mogudes educatives: reunions,
assemblees, mítings, associacions, converses, conferències, excursions...
i sobretot a la premsa professional, que dirigia sovint.
Per concurs de trasllat
anà a Camallera (Alt Empordà) i, després de casar-s'hi i passar-hi
tres anys, va fer unes oposicions a Madrid i fou destinat a Reus.
Un any i mig després,
l'1 de desembre de 1905, arribà al Grup Escolar de Girona (avui,
