Aquest any el concurs literari va tenir com a denominador comú per a tots els cursos, la creació de "microcontes".
Aquests van der els guanyadors/es

1r premi
Anna Sala Traveria

Història d'una mare garrepa
Era un nen que passava el dia empipant la seva mare perquè li comprés un joc de futbol per a l'ordinador. La seva mare no l'hi volia comprar perquè deia que era massa car.
Un dia, pel seu aniversari, li regalà una pilota. El nen, desil·lusionat, s'hi va conformar. Poc a poc es va veure que hi havia un problema: cada cop que xutava la pilota trencava un vidre o altre. Finalment, la mare optà per comprar-li el joc que, a la llarga, era més econòmic.

2n premi
Mònica Rigat Gardell

El dia i la nit
Això és la història del dia i la nit. Sempre s'estaven barallant, el dia volia més temps per la claror i la nit en volia més per la foscor. Finalment van cridar l'amo del dia i de la nit, el Sol. Aquest va convocar una reunió. Hi van convidar estels, planetes, arcs de Sant Martí, etc. Després de moltes hores de discussió van decidir que necessitaven més claror que foscor perquè la majoria de la gent viu i treballa de dia.

3r premi
Irene Fernàndez Martínez

Hi ha d'haver un per què de les coses?
A vegades em pregunten alguna cosa. Jo responc la pregunta i després, si em pregunten el perquè, moltes vegades no sé què respondre. Em poso a pensar i per molt que pensi no trobo el perquè.
La típica resposta que dono és:
Perquè sí o perquè no.
Normalment l'altre contesta dient-me:
Perquè sí o perquè no, no és cap resposta. Sempre hi ha un perquè!
He decidit que seguiré pensant amb si hi ha d'haver sempre un perquè de les coses. Quan ho sàpiga, us ho diré.

1r Premi
Laura Planella Costa

L'emigrant
La seva mirada és trista.
Ho està passant malament.
La gent el jutja pel color de la seva pell, per la seva manera de fer.
Ell no para de repetir que les persones cal jutjar-les pel dins, no per fora.
Però, per molt que s'ho cregui, malauradament, la gent seguirà pensant que és un emigrant.

2n Premi
Laura Delós Solano

No hi ha paraules
Era una imatge com mai no n'havíem vist de tant a prop.
La fotografia de totes les portades d'aqull 11 de març no es pot descriure. Era el reflex de la desesperació, la buidor, el silenci, la sensació d'impotència de no poder fer res. Tothom es va sentir madrileny aquell dia. Tots vam repetir una vegada més: Ja n'hi ha prou!
La mort en nom de què? La mort en nom de qui?
Prou terrorisme, prou barbàrie, prou...

3r Premi
Nina Guilà Salvador

L'orgull
De cop es despertà. Tenia les mans suades, igual que la cara i la resta del cos. Aquella nit va ser la pitjor de la meva genuïna vida, però no sabia el perquè. Ell no, però el follet que l'observava enganxat al sostre amb les quatre potes, sí. Era un follet del somni, el qual tampoc sabia per què estava allí guaitant-lo. Això ho sabia el noi. Es van mirar ofensivament i, presos de la incomunicació, entraren en una guerra. Al final cap dels dos van saber el perquè. Tots obviem que va ser pel gran, profund, perillós defecte dels éssers racionals: l'O R G U L L.

1r Premi
Hunab Moreno Casillas

La força d'una estrella
Aquell dia em vaig despertar tard en un lloc desconegut. Una velleta em va venir a visitar per explicar-me la desgràcia que havia passat al meu poble. Jo havia estat l'única supervivent, però tota la meva família, tots els meus amics, tot havia desaparegut per la maleïda explosió. Una gran tempesta em va envair el cor. Em sentia sola i insignificant. Vaig veure una estrella que brillava a dalt del cel. Mirant-la fixament vaig demanar un desig: que tot allò fos tan sols un malson.
El dia següent, com per art de màgia, em vaig despertar al meu llit. Com que érem dimarts, me'n vaig anar al cole on hi havia tots els meus companys i, per sort, tot seguia igual.
Des d'aquella nit vaig saber que els desitjos que demanes realment amb el cor, són els únics que es compleixen.

Un dia de pluja
Diu que era una goteta que li va tocar caure un dia que plovia a bots i barrals. Al principi veia tot un continent, però a mesura que queia, el món es feia més petit: un país, una vall, un poble, un jardí, una fulla i... PLOF!!!! Va arribar a terra i morí.

3r Premi
Clara Pedrosa Hernández

Ets un porc!
Antigament, els porcs erenéssers molt intel.ligents, però indesitjables i vils. A més, eren maldestres i, per això, cobejaven l'impecable físic dels éssers humans que veien desaprofitat per unes ments tan primitives. Quan, adonant-se d'això, el gran mag els proposà d'intercanviar els cossos de les dues espècies, amb la condició que ells fossin més bondadosos, ho acceptaren tot passant a ser humans. Per aquest motiu, s'anomena a aquells humans que adopten les actituds pròpies dels seus avantpassats amb el nom d'aquests, per recordar-los el seu origen i la promesa que feren al mag.

1r Premi
Aïda Díaz Solà

Nit
Nit, país de somnis sense fronteres. Hora de fades, bruixes i follets, d'infants que miren sota el llit, de fonts que brollen solitàries. De murmuris d'enamorats i d'il.lusions que, perdudes en l'aire, es confonen amb udols de llop. Camins d'ulls clucs que, desesperats, cerquen passes de pau. Tot és màgia i melodies silencioses.
Oh! Matinada, per què tornes?

2n Premi
Marina Cabanis Cónsul

L'habitant del país
Hi havia una vegada un país en qué els habitants es podien comptar amb un dit. En aquest país hi va anar a parar un noi jove. Aquest noiet es va resignar a pensar que era sol. El noiet va decidir que recorreria tot el país i que trobaria algú amb qui passar la resta de la vida. El noiet va travessar les valls, va escalar muntanyes, va remuntar rius, i fins i tot s'aventurà en coves, però no va trobar ningú. Quan ja estava molt cansat i amb la moral pels terres, va decidir escalar un penya-segat, però va tenir tanta mala sort que a pocs metres del cim, va relliscar i va caure. El noi ja es veia criant malves quan, de sobte, es va despertar. Tot havia estat un somni, i ara en comptes de ser sol estava acompanyat per tota la seva família, ja que era el seu aniversari i ningú no se n'havia oblidat.

3r Premi
Joaquim Bobi Gibert

El destí
El destí d'una persona és un laberint angoixant. L'elecció d'un camí per a trobar la sortida és moltes vegades desconcertant. Hi ha qui pot trobar la sortida de seguida, però la veritat és que es pot arribar a fer molt difícil. Tant és així que la seva cerca pot durar més del que viu una persona. No obstant, tothom acaba arribant a un mateix punt, vulgui o no; i la llum arriba després de la foscor, com una rosella que es descobreix amb l'arribada de l'alba.

1r Premi
Gerard Travesa Prats

El somni
Tot començà en una nit en què la noia estava tancada en la foscor de la seva habitació submergida en un terrible malson.
De sobte, una llum brillant començava a eixir enmig d'aquella tenebra. Un somrís es va dibuixar al rostre de la noia i un sentiment de felicitat va poblar l'habitació. Un bell somni havia arribat envaint el seu pensament i la transportava a un món millor on la pau i la felicitat regnaven arreu.

2n Premi
Alba Lapedra Oltra

Tan sols una il.lusió!
Aquell dia sortí per veure un món més enllà de les aigües. La cançó i la seva veu dolça van atreure l'atenció d'un unicorn. Fascinat per aquella meravellosa melodia, va córrer seguint la tonada. Quan fou a dalt del precipici s'adonà de la presència d'una sirena. S'enamoraren. Però aquell era un amor impossible. Les seves mirades imaginaren un món sense barreres no fronteres, on poguessin viure els dos junts, per sempre. Tan sols era una il.lusió!

3r Premi
Cora Vidal Coma