Festes i Celebracions

Autor: Laura Pi, alumne de 3r de BUP A

Final del Primer Trimestre

Ho vam celebrar el 19 de desembre amb "caga tió", excursió a la Font del Remei, coques i pastissos, pel·lícula, sortida en mountain-bike a les Gavarres, balls de grup, diapositives de viatges d'aventura, concurs de Tetris através de la xarxa d'ordinadors, taller de torrons artesanals, maquillatge teatral, joc de "la botifarra", perruqueria de fantasia, vídeo del viatge a Màlaga, jocs de taula tradicionals, pitonissa, hoquei sobre patins, i futbito professors-alumnes al Pavelló Municipal!

Els alumnes es podien apuntar a les activitats que volien, entre les que estaven assignades a la seva etapa o curs.

Viatge de tercer de BUP, curs 97-98

Crònica del viatge

El nostre viatge, va durar 8 dies i durant aquests, vam visitar Berna (capital de Suïssa), Insbruck, Praga i Venècia.

Sortíem de la Bisbal el divendres 13 de febrer del 1998, a les 8 del vespre, davant del Pavelló Municipal d'Esports. Després de passar tota la nit en ruta vàrem arribar a Berna, on vam parar per esmorzar i vam aprofitar per estirar una mica les cames. Un cop esmorzats, vam seguir la ruta fins arribar a Insbruck al vespre. Allí, ens vam allotjar en un alberg per passar-hi la nit. L'endemà, dissabte 14 de febrer, havent esmorzat i carregat les maletes vàrem seguir fins a Praga allotjant-nos a l'hotel Quality per a passar-hi tres dies, durant els quals vam visitar la ciutat.

Praga, capital de la Bohèmia, actualment de la República Txeca, és una de les ciutats europees i més boniques, amb tot d'edificis senyorials, esglésies i monuments que ens ajudarien a comprendre la bastitud de l'antic imperi austro-hongarès. Durant la Guerra Mundial, aquesta va ser fortament maltractada i actualment, el govern l'està restaurant.

Durant els tres dies vam visitar:

El centre històric, dividit en 4 zones, l'eix d'unió de les quals és el riu Moldava:

Stare Mestro (ciutat vella)      Nove Mestro (ciutat nova)

Mala strana (ciutat petita)      Hracany (castell)

L'església de Tyn, entre dos edificis i les torres de la façana de la qual no són iguals. La llegenda diu que la torre més alta representa a Adam i l'altra, la més baixa, a Eva.

La torre del rellotge astronòmic, que conté diversos rellotges. És interessant anar-lo a veure en el moment en què toca les hores, ja que surten unes figures animades a cantar l'hora en què ens trobem.

La plaça-Stare Namestri, que està situada al costat de la torre del rellotge. En ella, hi ha un edifici enrunat i negre, mostra palpable de la destrossa bèl·lica feta pels nazis. També hi ha l'edifici de l'Ajuntament de la ciutat.

El monument a Jan Hus, sacerdot i reformador de l'església catòlica. Constitueix el primer record de la Universitat de Praha. La reforma que portà a terme es coneix amb el nom de "husita". Jan Hus, va ser declarat heretge i condemnat per l'església de Roma a morir a la foguera l'any l415. El monument, que recorda la lluita husita, és un dels més importants d'Europa.

La Torre de la Pólvora (1475-1508) suposa l'acabament de la ciutat vella i és l'única resta que queda de l'antiga muralla de la ciutat.

Karlovo Most (Pont Carles), és l'eix d'unió entre la Ciutat Vella i la Mala Strana o Ciutat Nova. Va ser construït per l'emperador Carles IV. El pont, que té 516m de llargada i 30 estàtues que el recorren és atravessat pel riu Vltava. Des d'aquest pont, es pot percebre una excel·lent vista de la catedral gòtica de San Vitus, sobre el Hradcany (castell) i les dues torres de l'església de Tyn, que presideixen els terrats vermells de les cases i palaus de Strane Mesto. D'estàtues n'hi ha de diferents èpoques, des del segle XV al XVII. Les més destacades són: la de Sany Joan Neponucenus (de bronze) i la del Turc (conjunt escultòric aixecat l'any 1714 en honor de l'ordre dels Trinitaris, que van lluitar valerosament contra els turcs infidels). La darrera estàtua, que dóna a la Mala Strana és la del patró de la ciutat, Sant Venceslau del 1859.

Totes les ciutats històriques tenen la seva llegenda i Praha també. Els pagesos diuen que si es vol tornar a visitar la ciutat cal llençar una moneda des del pont Carles al riu.

Nove Mestro (ciutat nova)

Va ser fundada per Carles IV el 1348. Els edificis més singulars són del segle XVIII.

Al centre d'aquest barri hi ha l'avinguda de Sant Venceslau - hom la coneix com els petits Champs Elysées de París - i al final hi trobem el palau nacional Narodni i una estàtua eqüestre de Venceslau.

En aquest barri hi ha moltes botigues de bijuteria (heu de saber que el granat, pedra semipreciosa, és típica de Praha) i vidre, llibreries, cases discogràfiques.

Mala Strana (ciutat petita)

És el barri barroc de la ciutat i el més elegant, també. Està ple de palaus i esglésies. El carrer central i més artístic de Praha és el Nerudova, que enllaça el castell amb el barri barroc.

El castell o Hadcrany que més que un castell és una fortalesa. Són un conjunt d'edificis que van començar a ser construïts el s.XI i que s'han anat ampliant al llarg del temps. Actualment, és la residència del president de la República Txeca.

La catedral de Sant Vitus és una magnífica obra gòtica del segle XIX. Podem destacar-ne els vitralls de la façana i les dues torres. Al cantó dret de la catedral hi ha les immenses presons, amb una remarcable cúpula de color vermell.

El carrer de l'or, que és un carrer molt particular. Les casetes d'aquest carrer són molt petites, com de nines. En elles hi vivien els servents de l'emperador Carles IV. Més tard s'hi instal·laren els alquimistes (que buscaven la "pedra filosofal") i els orfebres.

El Barri jueu-Josafat on encara hi podem trobar les sinagogues i el cementiri. Els primers morts del cementiri són de l'any 1439. Al costat, hi ha un petit museu en record de l'holocaust. Una de les sinagogues és del s.XVII i l'altra (al c/ Siroka-Pinkas), va ser construïda en memòria als 77.000 jueus txecs i eslovacs morts entre el 1939 i el 1945 (2ª guerra mundial). Un cop passats el tres dies a Praga ens vam dirigir cap a Venècia, parant a dinar a Àustria i arribant el vespre.

Passada la nit i havent esmorzat agafàrem el vaporetto. Des d'aquest es veia una vista magnífica del Palau ducal i les dues columnes que presideixen l'entrada a la Piazza de Sant Marc. Aquesta ciutat va ser dissenyada sota les directrius de l'art bizantí.

Venècia està construïda sobre 118 illes unides per més de 400 ponts. Com a síntesi, podem dir que la ciutat és un dels centres artístics i culturals més antics i més importants del món.

Basílica de Sant Marc, d'estil bizantí, la qual es va construir el s.IX. En ella hi ha la tomba de Sant Marc - anomenat d'Alexandria - i patró de la ciutat. L'edifici és de planta central amb 3 braços, uns d'ells parteix el nartex. A la façana exterior, hi ha un llarg balcó, on s'hi veuen 4 cavalls procedents de l'hipòdrom de Bizanci (1204). Els cavalls representen el símbol de la llibertat de la ciutat. Als tímpans hi ha mosaics que expliquen el trasllat del cos de Sant Marc des d'Alexandria.

La basílica presideix la plaça homònima, que és el centre de la vida política i religiosa de Venècia.

La plaça de Sant Marc està envoltada d'edificis.

El Campanille és un antic far que servia com a torre de defensa, de 98.60m d'alçada. Al capdamunt hi ha un àngel daurat. La construcció actual és del s.XVI i a la part de baix hi ha la Loggeta, avui biblioteca pública.

El palau ducal (s.XIV) va ser la residència privada del Dux. És la seu del govern i el palau de justícia de la república veneciana.

Les façanes són d'estil gòtic, amb columnes coronades per 38 capitells i grups escultòrics a les cantonades. Al cantó del pont della Paglia hi trobem representada la borratxera de Noé; a la Piazzetta a Adam i Eva i a la Porta della Carta, d'estil gòtic flamíger, el judici de Salomó.

El palau ducal comunica amb les presons i amb el Pont dels sospirs el qual van fer molt famós els tendres romàntics.

A l'altre costat de la plaça de Sant Marc hi ha les procuradories, d'estil renaixentista.. La plaça queda tancada per la Torre del Rellotge, que està coronada per estàtues de bronze que representen 2 moros tocant les hores. A més, hi ha els signes del zodíac i el lleó alat, símbol evangelístic de Sant Marc.

Un cop ja era vespre i quasi havent-ho visitat tot vam agafar l'autocar per tornar cap a casa. L'endemà a les 12 arribàvem a la Bisbal.