Història del centre

BREU HISTÒRIA DE L'INSTITUT

per Jordi Margarit, professor del centre
Article publicat a la revista El Drac, número 29, pàgs. 18 a la 20

Abans de ser Institut oficial 1940-1969: l'Acadèmia de Comerç

Durant aquest període de temps només existia a la Bisbal aquesta escola per a impartir, entre d'altres, estudis de batxillerat. L'escola era privada i la seva "alma mater" fou el senyor Joan Riera i Roura.
De vegades eren els mateixos mestres de Primària els qui preparaven el batxillerat als alumnes que volien anar cap a estudis superiors. El senyor Clares, que al cel sia, la seva senyora, la senyora Vigo, i la senyora Linares són els més recordats en aquesta tasca.
Els alumnes, tant de l'Acadèmia com dels mestres, havien d'examinar-se en un Instituto Nacional, generalment, el Ramon Muntaner de Figueres, la qual cosa feia molt més severa la seva preparació.
La Bisbal començà a suspirar per un centre propi d'estudis secundaris, que per aquells temps s'anomenaven INEM (Instituto Nacional de Enseñanza Media).

19 d'agost de 1966: compra dels terrenys.

S'havia de començar per la compra del terreny. Aquesta va tenir lloc l'any 1966, actuant com a alcalde signant el senyor Bou, i el preu de la compra fou de 450.000 ptes.
Les obres del nou centre es varen començar de seguida.

Curs 1967-68: inauguració del Colegio Libre Adoptado (CLA)

Testimonis vivencials asseguren que el curs el van començar a l'edifici de l'actual FP i que al gener del 1968 van poder traslladar-se al nou centre.
De seguida, però, l'Ajuntament es fa ressò de la nova càrrega que representa el CLA per a les seves arques i es proposa com a propera fita aconseguir que esdevingui un institut oficial, en aquells temps un INEM. S'haurien d'esperar disset anys!

Col·legi Municipal Homologat (5-5-80)

Tot i les contínues peticions i demandes per part de l'Ajuntament i els pares d'alumnes, no hi havia manera que el CLA passés a Instituto Nacional de Enseñanza Media. Un pas important, però, per aconseguir-ho fou el rebre la titularitat de Col·legi Municipal Homologat. Amb aquesta categoria els alumnes ja no havien d'anar a examinar-se a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, si bé hom havia de trametre les actes de final de curs.
Per una ordre del 5 de maig de 1980 la Dirección General de Enseñanzas Medias atorga al Col·legi Municipal de Batxillerat de la Bisbal la classificació d'"Homologat".

Instal·lació de la calefacció (octubre de 1982)

L'Ajuntament continua suportant la major part del pes econòmic del Col·legi però a la vegada li interessa millorar les condicions infrastructurals per aconseguir el tan desitjat Institut Oficial. Dintre d'aquesta política de millores s'emmarca la instal·lació de la calefacció, auspiciada més per l'interès mostrat pel regidor Sr. Sans que pel mostrat per l'alcalde Sr. Hugas.

Curs 1985-86: Institut Oficial

Per fi s'acomplí allò tan desitjat: el curs 1985-86, essent director el professor Agustí Ramon i Pijaume i alcalde el Sr. Albert Vancells i Noguer, el Col·legi Municipal Homologat passà a ser un Institut de Batxillerat oficial depenent de la Generalitat de Catalunya amb el nom d'Institut de Batxillerat de la Bisbal d'Empordà (I.B. la Bisbal).
Aquesta fita decisiva, perseguida des dels anys setanta, és obra més d'una política general que busca augmentar l'enseyament públic que d'una gestió de les autoritats locals del moment.
Tots els professors seràn pagats per la Generalitat i les places ocupades per funcionaris de carrera. L'Ajuntament lliura l'edifici i la responsabilitat del seu manteniment al Departament d'Ensenyament.
L'Ajuntament es desempallega d'una gran despesa, la població guanya un importantíssin servei públic gratuït però l'ambient general del col·legi deixa de ser aquell "tan familiar" per tornar-se més estàndard i funcionarial.

Primera Setmana Cultural (Curs 1985-1986)

Aquest primer curs com a Institut Oficial no podia començar amb més forta embranzida, o potser foren els nous professors de carrera els qui, adoctrinant sobre el que feien en altres instituts, aportaven noves idees pedagògiques: el cas és que s'endegà la primera Setmana Cultural ben rebuda altrament per l' alumnat, tot i que sempre hi havia algun vell pofessor que, parafrasejant allò que es diu del Carnaval, s'exclamà que, abans de ser Institut, al nostre col·legi sempre era setmana cultural.

Ampliació de l'edifici amb tres aules (20/11/89)

De seguida els diferents equips directius reclamen de les institucions més espais i prestacions: l'Institut esdevé petit per acollir l'augment de matrícula, però les institucions, com sempre, responen tard i malament a tot allò que suposi gestió de projectes i despeses.
Així el març de 1986 el director Agustí Ramon ja demanava a l'Ajuntament la construcció de noves aules per a encabir un grup més de COU i de 1r, però no serà fins el novembre de 1989 que no es començaran a construir, amb projecte i pressupost dels Serveis Territorials d'Ensenyament. Tot i que, segons el director de llavors, Antoni Ferran Vall, no es feien gaire bé ja que "es construeixen tres aules i se n'esguerren dues". Es referia el nostre estimat col·lega, als accessos de les aules noves que escombraven uns metres quadrats a les aules del costat, inconvenients de fer pegats i no seguir un projecte global: "siguem operatius!" -ens comminen a hores d'ara alguns alts funcionaris, però està vist que l' Administració no predica amb l'exemple, si rebobinem cap al passat.

D'IB la Bisbal a IESI les Gavarres. Curs 1995-96

Tot i que el Mapa Escolar diferenciava dos centres per a l'aplicació de la Reforma Educativa, l'IB la Bisbal i l'IFP la Bisbal, entre el voler d'uns i el no voler dels altres, la macro política del Departament ha acabat imposant un sol centre i li ha posat per nom: IESI les Gavarres.
Aquest centre s'ubicarà en l'actual IB al qual s'hauran d'afegir els ja emblemàtics barracons de la Reforma.
S'acaba doncs un cicle, l'IB la Bisbal deixarà d'existir per esdevenir un macrocentre, amb tots els seus avantatges i inconvenients.
Certa iconografia mal-llunar del professorat ha representat aquesta unificació com si d'un matrimoni "de conveniències" es tractés: que no falti l'humor per als temps que s'acosten!

La revista Bisbal/Comarca

La revista ha estat un dels senyals d'identitat més pregon del nostre Institut. Va començar quan érem Col·legi Municipal Homologat a l'any 1979. S' havia d'autofinançar quasi exclusivament pels anuncis publicitaris (l'Ajuntament col·laborava tímidament) i no hauria pas tirat endavant sense el temps que els alumnes li dedicaven a les hores d'EATP i la paciència infinita de professors com Roser Benet i Perfecte Moll, pioners-fundadors, i Josep Torroella i Marià Sais, perseverants continuadors, car només ells saben els maldecaps que suposava la sortida de cada número.
Amb aquest precedent i un suport més rellevant de l'Ajuntament ha estat possible després l'actual revista de la Bisbal, EL DRAC, que publicà el seu primer número l'any 1988.

Actualment, El Drac, també té pàgina Web per obra del Consell de Redacció de la revista, on hi col·laboren diversos alumnes, exalumnes, professors i exprofessors de l'Institut.

Diada de Sant Jordi

Gràcies a la revista sabem que el primer Concurs Literari de Sant Jordi fou fallat el 22 d'abril de 1980, essent Perfecte Moll director.
Com a molts d'altres col·legis de Catalunya, la diada de Sant Jordi s'ha anat afermant al nostre calendari . En el nostre cas ha esdevingut una jornada lectiva, d'obligada assistència al centre, en què s'acostuma a fer una representació teatral, es dóna a conèixer el veredicte del jurat del concurs de Sant Jordi i es lliuren els premis en litigi entre entusiàstiques ovacions. És dels actes més multitudianris del curs, ja que, en no disposar de sala d'actes, s'arreplega al teatre, generalment al Teatre Foment, gran nombre de professors i alumnes.

Viatges de tercer curs (de BUP)

Van començar com a viatges totalment lúdics i de descans a Mallorca, no cal dir res més: "campo y playa" i discoteca, a l'època més èpica i emblemàtica del col·legi, del 1977 al 1984. Després, els claustres més "professionals", amb un sentit més "responsable i culturitzat" de la tasca docent, tingueren la brillant idea que un viatge de tercer, de final de batxillerat, havia de ser com el colofó, la guinda que corona tants i tants d'excelsos aprenentatges: aleshores se substituí el viatge de plaer pel viatge turístic, la disco pel museu, i sorgí el viatge cultural o la dialèctica entre viatge cultural (profes) o viatge per passar-s'ho bé (alumnes). A l'ultim sembla que s'ha imposat el viatge centreuropeu o a l'Europa Comunitària: els nostres alumnes miren cap a Europa.

Curs 96-97

Per Sònia Sánchez

L'Institut ja no fou més el que era. Exteriorment tot ell havia canviat. El pati estava sembrat d'aules prefabricades o "barracons" comunment anomenats. Tot el centre estava envoltat amb una tela metàl·lica que li servia per separar el recinte del col·legi públic Joan de Margarit. (perquè els nostres nous companys no fessin mal als petits!) Interiorment també; va canviar; el professorat era diferent del curs 95-96: alguns professors havien marxat i altres començaven a treballar per primer cop al centre. Tots eren de la Bisbal o procedien d'altres pobles o viles dels voltants com Palafrugell, Girona, Banyoles, Celrà,... El seu nombre també; es va multiplicar pels efectes de la reforma o ESO. Fins i tot els horaris de pati són diferents. Per primera vegada s'havien de fer dues mitges hores de pati; primer sortia 1r d'ESO i més tard, des de les 11:45 a les 12:15h. sortien 3r d'ESO, 2n i 3r de BUP i els alumnes de COU. Aquell any es va obrir un bar pels alumnes, en una caravana situada fora al pati, no us penseu. A partir d'aquell dia tothom pot comprar entrepans, croasants, ensaimades, talas de pizza, begudes, sucs...
Estic en aquest edifici des del curs 95-96 i aquest canvi de transissió que havia sofert l'Institut, el vaig notar molt com a últim vagó d'aquell tren de Batxillerat Unificat Polivalent.

Curs 97-98.

Aquest any s'han introduit dos cursos més: 2n i 4t d'ESO, mentre que amb la meva melanconia desapareixien primer 1r i després 2n de BUP per sempre més. Aquest any s'han construït quatre aules noves adossades al vell edifici i s'ha instal·lat un altre barracó més. Han vingut alguns professors nous; ara són més de 70.

Curs 98-99

Per Victòria Oliu

És el curs de l'inici dels nous Batxillerats i els Cicles Formatius de grau mitjà. L'antic BUP ha desaparegut. Estem esperant que surtin a concurs i es facin les obres d'ampliació. De moment no disposem de cap nou local i ens espavilem com bonament podem amb els que tenim. Els més perjudicats són els alumnes del Batxillerat Artístic, els de 2n cicle d'ESO, que estan en barracons, i tots en general a l'hora de fer Educació Física.

Esperem poder entrar al tercer mil·leni amb les obres d'ampliació acabades. De moment, les obres que sí han començat són les dels pisos que construeix l'Incasol en uns terrenys expropiats entre l'Institut i la nova urbanització. Una bonica oportunitat de dignificar la zona escolar bisbalenca, perduda tristament. L'administració dóna prioritat al finançament d'un projecte urbanístic ciutadà abans que a resoldre les necessitats de la població adolescent de la subcomarca de la Bisbal. Serà que els nois i noies no voten, a diferència dels compradors de pisos?. Sigui com sigui, ja estem avesats a la precarietat de mitjans. Com sempre, la bona voluntat de pares i mestres ha de suplir la demostrada manca de voluntat de cap mena per part de l'Administració.

Curs 99-00

Setembre del 1999: Comença l'últim curs del mil·leni. La reforma s'acaba d'implantar del tot fins a 2n de Batxillerat LOGSE, malgrat que roman un darrer curs de l'antiga FP i encara no comencen els Cicles Formatius de Grau Superior.

Tenim dos grups d'alumnes més que el curs passat i les famoses obres d'ampliació estan per començar, tot i que Ensenyament havia assegurat que començarien el juny del 1999 per estar llestes pel curs 2000-2001

La comunitat escolar ha perdut la paciència definitivament i comencen les mobilitzacions, amb l'esperança que les administracions facin, ja, el que han promès des de fa tant de temps i comencin i acabin les obres d'una vegada i no haguem de molestar massa als pobres polítics, i més tenint en compte que s'acosten eleccions i estaran molt enfeinats.

26 de maig del 2000: Es rebenta una canonada. Trobem un pam d'aigua a l'entrada de l'Institut, tot el passadís, sala de professors i varies aules, incloses dues d'Infomàtica, pràcticament inundades. Aquí teniu les fotos.

Curs 00-01

Setembre: Comencen els cicles Formatius de Grau Superior

Desembre: arriben les dotacions d'ordinadors pels cicles, el batxillerat artístic, l'aula Argo i l'aula Sun. Tenim més de cent ordinadors al centre.

30 de Gener: Ensenyament posa a subhasta el projecte per ampliar l'IES de la Bisbal