LA CARBASSA CAROLINA

Temps era temps que en un poblet de la Noguera en comptes d'haver-hi persones hi vivien carbasses.

La família Carbassot estava formada pel pare Joan, que era baix i grassonet; la mare Maria, alta i prima; i la seva filla única Carolina, més tossuda que una mula.

Un dia assolellat de primavera la Carolina, jugant al seu hort, es va trobar...

- Ei nena vigila per on vas, que m'has xafat! - Va dir una cosa toveta de color vermell.
- Qui ets tu? Què hi fas per terra? - Li va preguntar la Carolina amb cara de pomes agres.
- Sóc un globus. Em dic Roig.
- Roig? Un què? No sé que és un globus! I què fas aquí? Ah! A mi em diuen Carolina!
- Encantat! ...Doncs he caigut del cel. ...Ai, ai, ai! ...Quin mareig!- Es queixava en Roig.
- Ets una mica col-i-flor!- Li diu cridant la Carolina.

El globus va explicar a la Carolina que venia de molt lluny i que pel camí havia anat perdent l'aire. En Roig demana a la carbasseta que l'ajudi.

La Carolina va decidir ajudar-lo. Li pregunta al seu pare si té una manxa per poder inflar a en Roig.

- Quines pessigolles que em fas, Carolina!- Diu el globus.
- Veus com ets un figa - flor!- El renya la carbasseta.

Després d'una bona estona en Roig comença a tenir la panxa plena d'aire i li pregunta a la Carolina:
- Voldràs venir a fer un vol amb mi?
- Sí, m'encantaria! I tant que sí!
- Doncs ara ja m'hauries de fer un nus.
- Jo no en sé de fer nusos! Li demanaré a la mare.

Així va ser com en Roig i la Carolina es van enlairar...

... i després d'un fantàstic vol els dos amics es van dir adéu.

I tot això és tan cert com que tot el que és madur no és verd.

Aitor Creus, Denisse Montes, Andreu Vinielles, Carla Teixidó, Sara Esteve, Núria Esteve i Ivet Esteve.