ESTRUCTURA ESPECÍFICA DE LES ÀREES TECNOLÒGICA I        CIÈNCIES EXPERIMENTALS

Hi ha diverses tècniques de cercar l'informació. Segons el tipus de recerca, se n'utilitza una o altra. Tot seguit trobaràs una relació de les més habituals:

• Observació sòciocultural per a fer una recerca sobre alguna realitat sòciocultural. Per exemple, sobre l'ús que es fa d'un espai públic, sobre la violència en els estadis de futbol, sobre els hàbits dels nois i noies en el seu temps lliure, sobre el projecte realitzat per algun escriptor, científic, polític, etc.

  Per a realitzar una observació d'aquest tipus es poden utilitzar diverses eines:
  · Qüestionaris
  · Entrevistes
  · Enquestes
  · Registres d'observació

• Observació artística, tècnica d'anàlisi adequada per tal d'analitzar una pintura o una escultura. És convenient disposar d'un esquema pautat sobre tots els factors a observar, interpretar, analitzar i valorar.

• Observació arquitectònica, tècnica d'anàlisi adequada per tal d'analitzar una obra arquitectòncia. És convenient disposar d'un esquema pautat sobre tots els factors a observar, interpretar, analitzar i valorar.

• Observació d'un disseny o instal·lació, tècnica d'anàlisi adequada per tal d'analitzar un objecte, una màquina, una instal·lació... És convenient seguir un esquema pautat que inclogui els diversos factors que permetin fer una anàlisi i una valoració completa dels aspectes funcionals, estètics i semiòtics de l'element estudiat.

• Cerca bibliogràfica i documental cal saber localitzar informació continguda en llibres, articles de revistes o diaris, arxius, documents escrits o amb imatges; aquestes fonts documentals i la tècnica de localitzar-les són imprescindibles en tots els treballs de recerca.

• Un cop has triat el tema i has aconseguit els primers materials bibliogràfics, has de triar els textos més recents i que t'ofereixin una visió global.
• És convenient donar un cop d'ull als índexs bibliogràfics dels llibres escollits perquè ens poden conduir a fonts més concretes.
• Per tal de fer una lectura ràpida i general del textos, és interessant començar per l'índex, seleccionar els capítols que ens interessin i fullejar-los.
• Un mètode molt pràctic és donar un cop d'ull per paràgrafs, la qual cosa facilita una visió de conjunt i permet una primera selecció del material. Aquest mètode no substitueix una lectura profunda, que serà el pas següent, però ens permet de tenir una idea global del material i triar-lo.

 

• Consulta de fonts històriques (materials, escrites, visuals o orals) per obtenir informació sobre uns fets històrics i sobre les causes que els van produir.

• Cerca a Internet d'informació sobre qualsevol tema. L'eina que has d'utilitzar en aquest tipus de cerca és un cercador.

• Cerca experimental. És la tècnica de recollida d'informació que has de fer en la realització d'un treball de tipus científic. Hauràs de decidir quines variables intervenen en el procés, quina de les variables és la que t'interessa investigar i hauràs de dissenyar un experiment per a controlar la variació i dependència d'aquestes variables.
  

• Ara que ja teniu seleccionat el material heu de començar a prendre notes. Com a estratègia de funcionament, l'alternativa en tots els estudis de certa complexitat es basa en la utilització racionalitzada de fitxes. La finalitat d'aquestes, en primer lloc, és ajudar-vos a recordar d'una manera ràpida la informació més important i més útil, per al vostre treball.

• En segon terme, pel fet que aquest recull ha de suposar la base a partir de la qual fareu el vostre treball, també us servirà per recórrer de manera fàcil i ordenada a les fonts.

• Finalment, representarà un primer exercici pràctic perquè t'obligarà a resumir idees, seleccionar els aspectes més adients, interpretar les fonts, ajustar i clarificar el tema del teu treball.

• A les fitxes s'utilitzaran conceptes breus o resums, però el més important és la claredat, assenyalar el perquè de la seva presència, en quina part n'inserirem el contingut i la seva finalitat en l'elaboració que portem a terme. No és convenient fer continguts amb una extensió excessiva ni barrejar conceptes o temes.
  
  

     Tipus de fitxes

    Segons la seva finalitat, podem distingir dos tipus principals:

• Bibliogràfiques. Tracten de crear un fons o una llista de l'origen dels materials utilitzats pel que fa a llibres, revistes, ressenyes, etc. Una vegada acabat s'ha de fer constar aquestes lectures i també altres publicacions útils o complementàries respecte al tema tractat.

• De continguts. Tenen com a finalitat recollir els nostres registres i les nostres opinions, acotacions, idees, reflexions i fins i tot intuïcions, que aniran sortint al llarg de l'estudi. També poden recollir, de forma textual o no, les aportacions d'algun autor sobre el tema, o fragments de l'obra o de les obres estudiades (novel·les, poemes, cròniques…) en el cas que es tracti d'un treball d'humanitats.
  Aquestes podem subdividir-les en tres tipus:
  

• Referencials: resumeixen observacions, lectures, experiències… Lluny de ser-ne una còpia, requereixen un treball de síntesi.

• Conceptuals: recullen idees, acotacions, consideracions amb un caràcter puntual i concret. En ocasions són suggeriments, presentiments o intuïcions. La seva coherència com element aglutinador començarà a dibuixar-se amb les ordenacions posteriors del material.

• Textuals: reprodueixen directament les paraules d'altres autors. És necessari ser molt curós amb l'extensió i no transcriure fragments massa extensos.
  

 

 

• El primer esborrany l'escriviu per a vosaltres mateixos; d'aquesta manera aneu clarificant les idees, acabeu d'entendre-ho tot molt millor i aneu rebutjant allò que no s'adapta a les vostres intencions. A més a més en podreu fer una planificació més acurada. En aquest sentit és habitual començar per la part considerada més important del cos del treball. S'ha de pensar en la redacció com en un edifici que anirà creixent per parts.

• Aquest primer esborrany suposarà la base de les primeres redaccions del treball.

• També tindrem cura d'equilibrar totes les parts, això és, que no ens quedin desproporcionades de forma o contingut, de diferents estils, etc.
  

• Títol complet (ha de ser significatiu, adaptat als objectius proposats)

• Nom de la institució (IES Ramon Berenguer IV)

• Curs

• Nom de l'assessor o tutor del treball

• Nom de l'alumne/a

• A la segona pàgina s'hi posaran els agraïments, les dedicatòries i els aclariments especials, si és el cas. En aquesta pàgina també s'hi pot incloure alguna cita important de qualsevol autor reconegut que s'escriurà amb un tipus de lletra clarament diferenciat.
  

No es tracta d'un capítol del treball (en tot cas s'ha de numerar com a capítol 0) i no ha de donar detalls sobre la investigació realitzada, ni dels resultats, ni de les conclusions ni de les recomanacions.

Hi pots exposar la finalitat del teu treball. A tall de guió mira que hi hagi:

• Origen i motivació del treball

• Límits que ens hem establert, cronològics, materials o temàtics

• Referència a les fonts d'informació utilitzades

• Valoraració de l'estat actual de la qüestió tractada

• Justificació del mètode de treball utilitzat

• Referència a les dificultats
  

Conté informació, distribuïda en capítols, sobre els mètodes de treball seguits, les lleis aplicades, els càlculs realitzats, descripcions i dibuixos dels resultats obtinguts i la interpretació i anàlisi d'aquests resultats.

• Els capítols es poden dividir en apartats i aquests en subapartats, cadascuns amb els seus encapçalaments

• Els capítols han de mantenir un cert equilibri quant a la seva extensió.

• Cal situar els apartats segons la lògica matemàtica.

• Les descripcions han de ser suficients perquè un especialista en la matèria pugui seguir i comprendre les etapes del treball sense dificultat. S'inclouen en el text totes les il·lustracions, taules i fòrmules essencials per a la comprensió del treball:

• Evita la repetició de continguts.

• Afirma amb rigor, sobre la base de raonaments o materials concrets.

• Evita la pedanteria intel·lectual.

• Fes referències d'altres autors, però només les imprescindibles.

• Si es vol ampliar la informació amb materials complementaris no essencials per a la comprensió del text, aquests s'inclouen en els annexos.
  

Ha arribat l'hora d'interpretar les dades obtingudes i treure conclusions, d'explicar els resultats tenint en compte els coneixements teòrics i la bibliografia i suggerir aplicacions dels resultats obtinguts o propostes per a continuar la recerca.

• Es presenten els resultats assolits a partir d'unes intencions inicials.

• S'ha de fer una síntesi del contingut de tot el treball.

• S'ha de fer una relació clara de les deduccions fetes com a conseqüència de la investigació. Poden incloure resultats quantitatius.

• S'han de defensar les deduccions i apuntar els problemes amb què ens hem trobat i els dubtes que resten pendents.

• Les recomanacions indiquen accions futures que semblin necessàries com a resultat de les conclusions o d'alguna experiència feta durant l'elaboració del treball. Només apareixen si la seva inclusió està completamente justificada.

• L'apartat de conclusions i recomanacions no forma part del cos de l'informe i per tant no porta numeració de capítol.
  

• És una mena de minidiccionari en què apareixen aquelles paraules o aquells conceptes que necessiten un aclariment. Pot anar situat abans o després de la bibliografia. Les paraules que configuren un glossari s'ordenen alfabèticament.

Els apèndixs reuneixen tots els documents o reproduccions que amplien, il·lustren o completen un treball i que, per la seva peculiaritat o volum, no es poden integrar en el text o a peu de pàgina:

• Material que no pot col·locar-se en el cos de l'informe a causa de la seva mida (plànols, dibuixos... o de la seva naturalesa; vídeos, CD-ROM).

• Material complementari. Detalls complets de procediments aplicats, demostracions matemàtiques, il·lustracions i taules que en el cos de l'informe alteraria la presentació lògica i ordenada del treball.

• Documentació d'interès per al lector de l'informe i que no el trobem a la llista de referència.

• Descripció detallada d'equips o programes utilitzats.
  

És una relació de totes les fonts consultades (llibres, enciclopèdies, articles, videos, CD-ROM, webs...) en les quals es basa el treball. En el cos del treball es fa referència a aquesta llista quan trobem alguna d'aquestes fonts.

• Ha de reflectir el contingut exacte del treball, les parts i les pàgines on les podem trobar.

• Pot col·locar-se tant al principi com al final del treball (darrere de la bibliografia).

• La confecció d'un índex numèric que permeti localitzar els capítols o els apartats amb facilitat exigeix també la numeració de totes les pàgines del treball.

• Els números han de ser petits, però visibles.

• La portada i la pàgina d'agraïments o de dedicatòries, si n'hi ha, no es numeren mai.
  

• Condicions del projecte, ubicació, situació, normes que s'aplicaran, condicions administratives, etc.
  

• Descripció del projecte i resolució de l'índex
  

• Càlculs emprats per a l'elaboració de la memòria descriptiva.

• Plànols, esquemes, gràfics, etc.
  

• Pressupost i condicions de pagament i finançament.

• Bibliografia, taules, gràfics, etc.