Família Betuliàcies
Bedoll
Betula pendula (=B, verrucosa)
castellà: abedul
El tronc dret del bedoll, de fins a 30 m
d´alçària,
es inconfusible per la seva peculiar escorça blanca, llisa i esquamosa, que es
pela en tires com si fos paper. També és característica la capçada poc
densa, oberta i piramidal, formada per branques primes i pendents que, quan són
joves, presenten nombroses glàndules resinoses amb aspecte de
berruguetes. Les fulles, fines i petites (3-7 cm), són
triangulars, acabades en una punta
pronunciada i amb el marge doblement dentat. Les flors masculines van reunides
en llargs aments grocs penjants (3-5 cm); les
femenines, verdoses, formen
aments curts erectes i en madura esdevenen una mena de pinyetes
pèndules cilíndriques (2-3 cm) que es disgreguen quan deixen
anar els fruits, petits i alats.
Les fulles es tornen grogues i cauen durant la tardor, però l’arbre és fàcilment recognoscible fins i tot durant l’hivern per les seves branques penjants. Fa les flors entrant la primavera i els fruits maduren a l’estiu del mateix any.
És un arbre de distribució eurosiberiana, que
prospera per tot Europa, si bé al sud apareix
només localment, confinat a les muntanyes. Heliòfil i pioner per excel·lència
colonitza els indrets on el bosc ha estat destruït per allaus, focs o tales,
així com els sòls pobres i torbosos del nord del territori àrtic i altres
terrenys massa sorrencs i àcids on les espècies
forestals no formen bosc dens. Al nostre
país es troba als Pirineus i en alguns pocs punts al sud de la serralada; és
raríssim al Montseny i al Montnegre. A les cares nord dels Pirineus (Vall
d’Aran) sol conviure amb una altra espècie molt semblant, el bedoll pubescent
(B. pubescens), que té les tiges joves amb pèls i sense glàndules, les fulles
més romboïdals i les branques no tant pendents. Ambdós bedolls, que sovint
s’hibriden i són difícils de distingir, formen amb Sorbus aucuparia una
banda de caducifolis al límit del bosc, per damunt de l’avet, substituint
l’usual estatge de pi negre.
La relativa poca abundància del bedoll al nostre país fa que l’home no doni gaires aplicacions a la seva fusta sòlida, clara i homogènia. Al nord d’Europa, on el bedoll ha tingut un fort paper simbòlic amb relació a la llei i l’autoritat i tradicionalment ha estat considerat protector enfront de la bruixeria, la fusta s’ha fet servir molt i s’usa encara per a fer entarimats, mobles, esquís, joguines i peces tornejades i per a obtenir cel·lulosa. L’escorça s’ha usat com a pergamí, per a guarir malalties de la pell, cobrir teulades i fer cistells. De les fulles s’extreu un tint groc, i de la saba fermentada es fa cervesa de bedoll. Les varietats ornamentals, de branques molt llargues i fulles finament dividides, es planten sovint en parcs i jardins.
