Família
Rosàcies
Esbarzer
Rubus ulmifolius
castellà:
zarza
A causa dels seus abundosos agullons, forts i molt punxants, l’esbarzer és una planta tant coneguda com impopular. Es tracta d’una vigorosa liana, amb potents tiges anguloses llargues i arquejades, que arrelen al punt de contacte amb el sòl envaint fàcilment el terreny i formant uns bolics inextricables. Aquests turions, recoberts d’una pruïna blavosa que desapareix amb les pluges, es ramifiquen l’any següent en branquetes més curtes i febles però igualment punxants, que duen les flors i els fruits. Les fulles són compostes, palmades, amb 5 folíols coriàcis i amb el marge dentat, verdes per damunt i amb una densa pilositat curta i grisa per sota. Les flors, amb 5 delicats pètals blancs o rosats i nombrosos estams grocs, van reunides en inflorescències terminals llargues i estretes i fan l’esbarzer un xic més amable. Allò que pot fer-lo, però, definitivament atractiu són les seves llamineres móres, primer verdes, després vermelles, finalment negres quan són ben madures: són fruits col·lectius, formats per petites drupes aglomerades, cada una de les quals conté la seva llavor.
Perd la fulla al maig al juliol i fa fruit a
l’agost i al setembre.
És molt comú a la major part d’Europa. Al
nostre país viu pertot, mentre l’indret sigui ben il·luminat i disposi de sòls
una mica humits. Per això és freqüent als boscos de ribera aclarits, als
fondals desforestats, als marges dels boscos i als torrents de pendent
pronunciat, on els arbres són inestables. En tots aquests indrets i també a
les vores de sèquies i marges dels conreus forma poblacions
impenetrables, les bardisses, en les quals solen intervenir també altres
plantes igual de punxoses o més, com ara els arços i els rosers. Les bardisses
s’expandeixen agressivament en llocs oberts, però no toleren l’ombra densa.
Les móres es mengen fresques i també en forma
de melmelades, gelees, vins i licors. En alguns països són objecte de conreu i
es comercialitzen fresques o congelades. Els brots tendres són comestibles, com
els espàrrecs. A més, pel seu elevat contingut en tanins, des de l’antiguitat
han estat emprats en tisanes contra les hemorràgies, les diarrees i la
disenteria, i per alleugerir inflamacions de la boca i de la gola. Les móres
també són lleugerament astringents i antigament se’n feia un xarop
amb sucre per combatre la diarrea dels infants.
