Família
Juglandácies
Noguera
Juglans regia
Castellà:
nogal
L'"aglà
de Júpiter" dels romans és un bonic arbre robust (25-30m) però ample. El
tronc, d'escorça platejada, superficialment esquerdada en les exemplars vells,
creix en diàmetre (fins a 1,5m) i s’obre en branques rectes
i fortes que formen una capçada arrodonida o desplegada, amb
grans fulles alternes. Aquestes són compostes per 3 o 4
folíols a cada banda del pecíol i un altre a l’extrem, un xic
més gros; tots ells ovalats, aguts i amb el marge llis o
sinuat. Quan surten les fulles són tendres i rogenques després esdevenen una
mica coriàcies, d’una verd brillant a l’anvers i més clares al
revers; en refregar- les, les
essències volàtils que conten desprenen
una olor penetrant. Totes les flors són en un mateix arbre; les
masculines, de color púrpura verdós, es reuneixen en aments penjants
(5-10cm)a l’axil·la de les fulles, i les femenines formen petits raïms
erectes, de 2 a 4 flors, a l’extrem
dels brots de l’any. Els fruits són drupes globulars amb una
clofolla
verda rica en tanins, que en madurar s’ennegreix i s’esberla de
forma natural alliberant la nou. Aquesta conté una llavor molt singular, amb
quatre lòbuls tortuosos que recorden un petit cervell.
Arbre caducifoli,
a la primavera (abril - maig)
treu alhora les fulles i les flors i dóna fruits al principi de la
tardor (setembre - octubre).
Es
considera natural de les regions temperades del sud-oest d’Europa i de l’Àsia
oriental i central, des dels Balcans a la Xina. A l’Europa occidental es troba
només plantada o naturalitzada. Des de molt antic fou cultivada pels seus
fruits comestibles i és probable que ja els grecs n’importessin de Pèrsia
algunes varietats millorades. Prefereix sòls fèrtils i es conrea fins als 1000
m d’altitud. Tradicionalment al nostre país ha estat poc cultivada; però en
els darrers temps s’ha estès el conreu d’algunes varietats seleccionades.
De forma subespontània prospera en fondals frescos per tot el país.
Produeix
una fusta fosca d’excel·lent qualitat, molt apreciada en ebenisteria,
armeria, escultura i artesania. És dura, resistent i elegantment vetejada.
Les llavors molt nutritives, constitueixen un aliment preuat i proporcionen un
oli industrial, usat per a fer sabó i vernís. Les nous verdes s’usen com a
condiment i aromatitzant i són un component imprescindible de les ratafies. A més,
tant del fruit com de l’escorça s’obté tint marró. Les virtuts medicinals
atribuïdes a les fulles i els fruits de la noguera són nombroses,
principalment com a astringent i vermífug. Així mateix, la
saviesa popular desaconsella dormir a l’ombra d’una noguera; superstició o
no, el cert és que l’arbre desprès substàncies que impedeixen créixer plançons
sota el seu fullam.
