Família Ulmàcies
Om
Ulmus minor (= U. campestris, = U. carpinifolius)
castellà:
olmo
L’om ,tan
glosat pel poeta Machado, és un arbre d’uns 30 m d’alçada, amb el tronc
recte, d’escorça negrosa, i amb llargues branques erectes que formen una capçada
oval allargada. Les seves
fulles simples i alternes, relativament petites i gruixudes, són de
color verd brillant, asimètriques a la base i
dentades al marge. Les
flors, reunides en petits grups, són petites i de color verd rogenc, ben poc
aparents. En poc temps donen un fruit sec, la sàmara, verda primer i
daurada després, en una sola llavor envoltada d’una ala membranosa, ampla i
plana, que facilita la disseminació pel vent.
Despullat
durant l’hivern, l’om floreix
aviat, pel març, abans de treure la fulla. Com que els fruits es desenvolupen ràpidament
i d’una manera massiva, les capçades
dels arbres es veuen verdes com si ja despleguessin fulles primerenques. Per
l’abril els fruits són madurs.
És una espècie
europea i mediterrània, que viu als sòls frescos dels climes temperats, on
tolera variacions d’humitat importants. Creix isoladament o fent bosquets (omedes)
al fons de vall, als barrancs, als marges de rius i rierols o en altres ambients
forestals humits però no inundats. Al nostre país es troba a totes les
comarques, tot i que escasseja a les meridionals. A la muntanya mitjana humida
prospera l’om de muntanya o oma (u. glabra), de fulla més gran; és freqüent
als Pirineus i raríssim al Montseny i el Montnegre.
Ultra haver
estat molt destruïdes per les transformacions dels usos del sòl, les omedes es
troben en perill de desaparició a causa de l’extensió de l’ascomicet
Ceratocystis ulmi, que bloqueja la circulació de la saba i provoca la
mort de l’arbre. La malaltia produïda, anomenada grafiosi, es transmesa d’arbre
en arbre per un coleòpter corticícola (Scolytus scolytus) que perfora
el tronc i transporta espores del fong fins al
sistema vascular de l’om.
D’aquesta manera, la plaga, molt difícil de combatre, s’ha estès per tot
Europa dels anys vint ençà.
L’om s’ha
plantat molt com a arbre d’ombra en carrers i avingudes, però actualment se
sol substituir per una espècie propera, l’om de Sibèria (Ulmus pumila), no
vulnerable a la grafiosi. L’om s´ha utilitzat tradicionalment per a formar
tanques entre les pastures i les branques han estat emprades com a farratge d’hivern,
raó per la qual es freqüent que presentin un característic aspecte rabassut.
La fusta de l’om és vermellosa i dura; s’ha usat en ebenisteria, torneria
i fusteria en general.
