Família
Salicàcies
Pollancre,
llop, xop
Populus nigra
castellà: álamo negro
Tothom
coneix el pollancre, arbre alt (30-40 m) de tronc gruixut amb grans nusos i
escorça grisa o negrosa profundament solcada, amb la capçada frondosa,
de branques ascendents carregades de lluents fulles d’un verd profund. Cada fulla és triangular o
romboïdal (5-8 cm) amb
el revers un xic més pàl·lid que l’anvers i els
marges
dentats translúcids, i penja d’un llarg pecíol (3-4 cm) més o menys aplanat.
Les flors masculines i les femenines es troben en arbres separats, reunides en aments.
Els masculins (5 cm), de primer grisos, esdevenen vermells. Els femenins (6-7
cm) són blanc verdosos i produeixen llavors lleugeres guarnides d’un plomall
llanós blanc que facilita la dispersió pel vent.
A
la tardor les fulles es tornen de color groc clar i a l’hivern cauen. Les
flors apareixen entre el març i l’abril, abans que les fulles, i tot seguit
comencen a fer fruit i llavor: si la llavor cau en un lloc fangós, hi
germina tot seguit.
Propis
dels terrenys humits, amb aigua freàtica, es troben àmpliament distribuïts
i molt conreats a la major part d’Europa. En realitat, però, de Populus nigra
purs només n’hi ha en valls molt comptades,
i la major part dels exemplars corresponent a varietats i híbrids.
Naturalitzat vora rius i barrancs es veu sovint el pollancre gavatx ( P. nigra
itàlica ), una varietat cultivada -produïda a la Llombardia abans del 1750- de
branques arquejades amunt formant una capçada estreta i columnar, amb l’extrem
punxegut. A tots els països temperats ha estat plantada per ornament i ombra
als marges de les carreteres i en jardins, o també en fileres per construir
pantalles i barreres paravents se’n solen cultivar exemplars masculins i la
propagació es fa per tanys i rebrots de rels. D’altra banda, el pollancre
s’ha encreuat amb molt d’èxit amb la carolina (P. deltoides), un arbre de
l’Amèrica del Nord, de capçada i grans fulles dures i triangulars (6-12 cm),
rosades quan són tendres, i n’han resultat els híbrids euroamericans
que sota diverses formes clòniques, es planten a les explotacions
fustaneres. Aquestes constitueixen veritables camps de fusta que hom “sega”
i replanta cada 15 o 20 anys. Tenen
un paper primordial en el paisatge de les plantes al·luvials humides del
Gironès i la Selva.
Els Pollancres creixen ràpid i donen una fusta gairebé, lleugera però forta i flexible, que absorbeix bé els impactes. Per això ha estat feta servir per a fer braços i cames ortopèdics, joguines, caixes d’embalatge, prestatges i objectes diversos. També és adequada per a fer llumins, escuradents i llana de fusta per embalatges especials. Principalment, però, avui es destina a la fabricació de paper.
-f.jpg)
