Família
Rosàcies
Prunera
Prunus domestica (la de Mas Miquel és la varietat pisardii: prunera de fulla
roja)
castellà: ciruelo
Petit
fruiter (fins a 10 m) amb un tronc bru d’escorça gruixuda, llisa o fissurada,
i capçada oberta i arrodonida. Les fulles (3-8 cm), el·líptiques, són coriàcies,
amb dents petites i irregulars, d’un verd mat per damunt, més clares i poc
piloses a sota. Les flors (2,5 cm), amb pètals blancs arrodonits, van en grups
de 2 o 3 sobre peduncles curts i pilosos. El fruit globós (2-7 cm), la
pruna, pot ser negra, blavosa, vermella, groga o verda, amb polpa sucosa, dolça
o àcida. El pinyol és llis o poc rugós.
Arbre
caducifoli, fa les flors a l’inici de la primavera i el fruit a l’estiu.
Tal
com indica el nom científic, es tracta de la prunera domèstica, cultivada des
de fa milers d’anys. Procedeix d’una hibridació entre l’aranyoner
(P. spinosa) i el mirobalaner (P.cerasifera). L’aranyoner és un arbust espinós
que fa fruitets globosos de pell negra recoberta de pruïna blava
i carn verda molt astringent ; el mirobalaner fa el fruit vermell o groc
brillant i té la carn blana, sucosa i insípida. Ambdues espècies conviuen els
boscos del Caucas, on sembla que per encreuaments i reencreuaments produïren la
prunera comuna ja abans del neolític europeu. Àmpliament conreada a tot el món
temperat, es troba també de forma subespontània als boscos i bardisses de bona
part de Catalunya. De manera natural, al nostre país s’ hi
fa una altra mena de prunera, el gatzarí (P. padus), però només els
fons de vall de les muntanyes, entre 1000 i 2000 m d’ altitud. Es tracta d’
un arbret caducifoli d’ escorça lluent i fulles (6-12 cm) ovalades dentades,
que destaquen per la seves llargues i vistoses inflorescències de fins a
30 flors blanques. Fa petits fruits (6-8 mm) aspres, de color negre
Les
prunes figuren entre els primers fruits utilitzats com a aliment pels humans
eurasiàtics. Tanmateix, les prunes grans i dolces, semblants les que coneixem
actualment, feren aparició a Roma al segle I aC amb el nom de prunes de Damasc,
i sembla que no s’entengueren per Europa fins que després de la segona croada
foren portades des de Síria. A l´esposa del rei Francesc I de França, Clàudia,
s’atribueix la creació de la pruna que porta el seu nom. Des del segle XVI
fins a mitjan del segle XIX s’obtingué una cinquantena de races amb noms poètics
i evocadors. Avui n’existeixen nombroses varietats cultivades pels seus fruits
i d’altres que es planten com a ornamentals, algunes amb flor doble.
La
pruna es consumeix fresca, en forma de melmelada, o bé dessecada, i intervé en
nombrosos plats cuinats i pastissos. Té propietats laxants conegudes des
d’antic.
