LA PRIMERA ESCOLA PÚBLICA TARRAGONINA

La primera perda del Col·legi Saavedra, que va ser el primer centre construït especialment com Escola Pública, es va posar el 8 de maig de 1911, obrint-se el col·legi el setembre de 1913. El projecte el va realitzar un arquitecte de la Dirección General de Primera Enseñanza i tant la direcció de les obres com el projecte de les complementàries van anar de la mà de Josep Maria Pujol, arquitecte municipal. El preu de l'edifici modernista va ser de 83.890 pessetes, que incloïen totes les instal·lacions i jardí. En aquell temps el col·legi era considerat com a model i més tard hom parlà d'aquesta escola pública com a "l'orgull de la república". Avui l'Escola Saavedras'enorgulleix de ser el col·legi públic més antic de Tarragona.

L'endemà de Santa Tecla de 1913, després de la col·locació de la primera pedra al monument a EduardSaavedra, foren diverses les autoritats que varen visitar l'escola, que feia pocs dies que funcionava. Hi prengueren part l'alcalde accidental de Tarragona, senyor Montes, acompanyat dels alcaldes de Barcelona, Girona, Lleida, Constantí, Cambrils, Reus i Saragossa. També hi va assistir el vicari capitular, que més endavant serà conegut com "El cardenal de la pau", Dr. Vidal i Barraquer,  a més de canonges i moltes altres autoritats. Algú hi dedicà una quarteta, poc després de la inauguració, que fou publicada en el diari local.

La ciutat de Tarragona
ja n'ha prosperat un poc,
que n'han fet un gran col·legi
a la font del Rajalot.

Els primers anys funcionaven 4 aules només de noi i no hi havia director. Ja als anys 20 el col·legi va ser ampliat a 8 classes, anomenant-se les dels més petits zero i doble zero. Al principi els nens jugaven al claustre i no van jugar fora fins que varen construir la tanca.

Els primers directors van ser els senyors Guàrdies, Ibars (que manà construir el famós mapa peninsular, el mestre que el va idear fou Joan Llac), Sanui… Cal remarcar que l'any 1932 la Conselleria d'Ensenyament va fer un projecte d'ampliació que no va poder-se dur a terme degut a circumstàncies polítiques conegudes per tothom que ho van impedir. Durant la guerra civil l'escola fou tancada i els mestres i alumnes es traslladaven sota els pins de la muntanya de l'Oliva per continuar les classes, sota els mateixos pins que aviat serien muts testimonis dels afusellaments franquistes de molts tarragonins.