En Màrius Costa és un personatge molt conegut a Castellolí, principalment, per dues coses:

Al 1936 durant la Guerra Civil Espanyola un monjo de Montserrat li va demanar que amagués diversos tresors del monestir: Una caixa llarga amb un Crist de marfil, una arqueta de plata i un llibre molt maco. Tot això ho va portar a Castellolí de nit en el porta-paquets de la seva bicicleta i ho va amagar en un sac de carbó lligat amb una corda. Quan es va acabar la guerra, el mateix monjo li va anar a buscar.

Quan era més gran, a l'any 1950, treballava com a forner a Cal Peret, el forn del seu pare. Feia pa i unes coques que ell mateix es va inventar i que avui en dia encara es fan. Les coques són de pinyó i ametlla i venia molta gent d'Igualada a comprar-les.