L'Abric Romaní és un jaciment arqueològic descobert l'any 1909 per l'industrial capelladí Amador Romaní Guerra.

Es troba a una balma de la Cinglera del Capelló que es va formar per l'acció de l'aigua que atrapa molses i plantes i dóna lloc a un tipus de pedra conegut amb el nom de travertí o turo.

A l'Abric Romaní hi varen viure els primers pobladors de Capellades fa entre 80.000 i 40.000 anys d'antiguitat, en un període de la prehistòria que es coneix amb el nom de Paleolític.

Les seves activitats principals per a la subsistència eren la caçera i la recol·lecció (activitats que els proporcionaven aliment).

Caçaven cavalls, cérvols, grans bòvids, cabres salvatges, senglars, rinoceronts, etc. i recollien fruits silvestres, bolets i insectes.

A més de la carn, dels animals caçats també n'aprofitaven altres parts, com per exemple, les banyes o la pell.

Per fer les seves activitats els grups de neardentals fabricaven eines.

Les feien de pedra, os, banya i fusta. La pedra més utilitzada per fer ganivets és el sílex, però també els feien amb quars i quarsites. Són d'especial importància les eines i els estris de fusta tan antics trobats a l'Abric Romaní, ja que normalment no es conserven i se n'han trobat a molt pocs llocs del món.

Els campaments que els neardentals varen fer a l'Abric eren organitzats en diferents zones, en cada zona hi apareix el foc, que el feien fregant dues fustes o colpejant sílex amb una pirita.

Aviat en aquesta zona hi haurà el Parc Prehistòric de Capellades i podrem conèixer i experimentar com varen viure aquests llunyans avantpassats nostres.