A la comarca de l’ Anoia es poden distingir tres àmbits geogràfics: L’àrea segarrenca, la conca penedesenca i la conca d’Òdena.

Santa Margarida de Montbui és al centre de la conca d’Òdena, a la dreta del riu Anoia. La conca d’aquest riu és considerable. Malgrat això, a la tardor té tendència a les rierades.

És un municipi amb predominància de relleus suaus, amb una alçada mitjana de 316 metres. L’alçada més elevada del municipi es troba a la Tossa amb 620 metres, la qual divideix el territori en dues meitats clarament diferenciades: A llevant el Nucli antic i els boscos de Cal Vidal, a ponent els ravals del Saió i el Coll del Guix.

La separació és deguda al complicat entramat de barrancs que l’aigua ha excavat en un terreny fàcilment erosionable que, al país, s’anomena galera.

La galera forma uns vessants amb forts pendents que estan solcats de canals que s’uneixen al final del pendent. Això forma un relleu de muntanyes d’una terra grisosa, sense vegetació i amb un aspecte de laberint desèrtic.

Als extrems nord i oriental hi trobem pendents baixos, mentre que als extrems sud i centre oest hi ha pendents superiors al 20%.

Les unitats de relleu muntanyoses del municipi són: la serra de Miralles, la serra de Portella i la serra de Collbàs.

Finalment, un component principal del terme de Montbui són els boscos. Dues cinquenes parts del terme estan ocupades pels boscos que se situen a les parts altes, els vessants de les serres i als còrrecs de les rieres.