El nom del passeig Verdaguer ve d'un poeta català que es deia Mossèn Cinto Verdaguer.

Té un quilòmetre i mig de llargada i uns deu metres d'amplada aproximadament.

El passeig comença a l'estàtua del General Vives i acaba a l'estació del tren.

Sempre hi passa molta gent perquè és al mig d'Igualada i per anar al centre quasi tothom hi ha de passar. Moltes persones van a passejar i caminar i a la nit n'hi ha que corren.

Podem trobar fonts, monuments, papereres i bancs perquè hi segui la gent gran i petita. També hi ha moltes cases a banda i banda i importants edificis públics com l'Hospital Comarcal, l'Escola de Música...

És molt bonic perquè la vegetació és variada. La majoria d'arbres són plàtans, però també hi ha arbustos i arbres d'altres tipus.

El passeig està separat de la vorera per una llarga tanca d'arbustos de fulla perenne. D'altres arbustos són de fulla caduca i això vol dir que a l'hivern es queden sense fulles.

Els plàtans són arbres molt alts, tenen el tronc molt gruixut i són molt vells. Com que a la tardor els hi cauen les fulles, es forma una catifa que cobreix el terra i no deixa veure les rajoles. Des de la nostra escola es veu un paisatge molt bonic. Cada any, entre la tardor i l'hivern poden els arbres i els deixen ben pelats, però a la primavera ja tornen a tenir fulles noves i verdes.