Symbaloo STAC Cerdanyola 2014-2015

SESSIÓ 1
SESSIÓ 2
SESSIÓ 3
SESSIÓ 4
SESSIÓ 5

* SESSIÓ 1: APLICACIONS DIDÀCTIQUES DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA. GEOLOCALITZACIÓ.

* SESSIÓ 2: CERCAR, SELECCIONAR, TRANSFORMAR, DIFONDRE I COMPARTIR CONTINGUTS A LA XARXA

Aquesta sessió es centra en el treball sobre el que s'anomena "content curation", alguna cosa així com conservació o preservació de continguts. De fet, curator és el terme que s’utilitza per a referir-se a la feina de conservador, sigui de museus, de col·leccions, etc. Es refereix, doncs, a una tasca relacionada amb la selecció, l’exposció, o la classificació, més que no pas al guariment o a la reparació d’alguna cosa. (Xavier Mas, al seu blog Mirades).

Curar continguts és seleccionar –o rescatar– continguts de la Xarxa d’acord amb uns criteris o una temàtica i posar-los a l’abast d’altres usuaris. Però no només això. Un contingut curat ha de ser un contingut rellevant, escollit i que aporti valor.

Es poden curar continguts de moltes maneres. De fet tots ho fem habitualment de manera informal.

Parlarem també de la Identitat Digital, conjunt de dades a l’entorn d’una persona o comunitat generades a partir de la seva presència a Internet (perfils que gestiona el mateix usuari, participació en espais diversos i difusió que en poden fer tercers).

La identitat digital està relacionada amb temes de visibilitat, de reputació i de gestió de la privacitat de dades.

 

* SESSIÓ 3: DISPOSITIUS MÒBILS A L'AULA

L'ús dels dispositius mòbils a les aules està relacionat amb múltiples factors, des de la connectivitat als centes fins a es diferents aplicacions didàctiques, passant pel pressupost per laseva compra.
Amb aquesta sessió es pretén oferir una pinzellada per facilitar la reflexió al voltant del tema i desenvolupar algunes pràctiques senzilles

- La gestió del treball a l'aula amb dispositius mòbils

Aquí us deixo un codi QR d'un symbaloo amb les app que us podeu descarregar per fer-vos més fàcil la feina ;-). Està fet amb el generador de codis que hi ha al symbaloo del grup.

Ideas para un proyecto con tablets

Pràctica amb imatges:

Descarregueu i experimenteu amb alguna de les apps proposades.. 
Pel que fa al treball del vídeo, enregistreu clips curts que no superin els 15 segons, per editar-los i crear muntatges molt vistosos amb l'app proposada. 
Vídeo-tutorials d'algunes de les apps proposades:

 

Pràctica amb arxius de audio:

Obriu un canal de podcast amb qualsevol de les apps que proposem per a treballar el so.
Vídeo-tutorials d'algunes de les apps proposades:

 

Pràctica amb agregador de continguts:

Flipboard és un agregador de contingut amb format de revista electrònica. És convenient que hi navegueu per familiaritzar-vos amb l'estructura del contingut i la seva mecànica. Mireu les propostes de sota.

Proposta d'activitats: "10 usos fantásticos de Flipboard en educación"
Video tutorial de l'app proposada: https://about.flipboard.com/tutorials/

Recodeu que podeu compartir les vostres produccions a l'adreça sseecerdanyola.crptac@blogger.com
Ho podeu visualitzar a http://stacerdanyola.blogspot.com.es/

Activitat a centre: Per a treballar al centre ens proposen una app de realitat augmentada o realitat enriquida: Layar creator. Us deixo aqui tota la informació, tutorials i explicacions per si voleu començar a mirar-ho.

 

* SESSIÓ 4: LA REVISTA ESCOLAR: PLANIFICACIÓ, EDICIÓ I DIFUSIÓ

La revista escolar és un bon recurs per fer públiques les activitats, cohesionar grups de treball... però també per aplicar les TAC de forma pràctica, creativa i col·laborativa, a més de fer-ho de manera molt diversificada.
(Competències bàsiques de l'àmbit digital)
L'ús progressiu de les TAC als centres ha propiciat que el format, l'edició i la distribució vagin cada cop més lligats als nous recursos informàtics.
En molts casos, per simple inèrcia, s'han transferit les formes de fer la revista del centre en paper a la forma de fer-la en format digital. Aquesta sessió del Seminari TAC permet repassar, actualitzar i compartir recursos entre els assistents i els seus centres.

Organització de la revista escolar: Es proposen tres recursos per gestionar i facilitar la comunicació entre els participants en l'edició de la revista, que n'han de facilitar el seu funcionament.
    • Coordinació de tasques i propostes de publicació (https://kanban2go.com/) que permet planificar de forma col·laborativa i fer un seguiment de les tasques i en el punt en què es troben.
    • Participació i comunicació ubíqua (sala xat https://www.chatstep.com/ ) per facilitar la comunicació de grups de treball que no tenen possibilitat de treballar dins d'un mateix espai, com poden ser els centres d'una ZER. 
    • Registre de decisions (textos online GoogleDocs)

    L'edició de la revista escolar
    L'editor és un tema clau per tal de simplificar i enriquir al mateix temps el treball de confecció de la revista.
    Disposar d'un editor específic de revistes, més enllà dels habituals editors de textos, pot representar un petit desavantatge inicial per l'esforç complementari, però queda clarament compensat per l'enriquiment que aporta a l'edició tant en temes de disseny com d'incorporació de recursos.
    Poder dissenyar una plantilla que es pot compartir amb els col·laboradors de la revista simplifica molt els treballs d'edició i, a més, aporta una línia d'estil que millora la seva llegibilitat i qualitat de l'acabat.
    Es proposa un editor lliure que, sense tenir gran complexitat, permet fer edicions acurades. A més, té molts punts de semblança amb els editors de text habituals: SCRIBUS  (amb enllaç de descàrrega. 70Mb)
     Podeu trobar en aquesta subpàgina Manuals i vídeo-tutorials sobre l'Scribus

    La publicació: La quarta fase de la publicació de la revista és la del coneixement i valoració dels espais de publicació.
    Espais on penjar les revistes de centre: Aquí es pot trobar un ventall ampli dels espais que fan servir els centres per publicar a la xarxa les seues revistes. Cal valorar: les facilitats d'accés, la publicitat, la presentació, la velocitat de càrrega, la varietat d'opcions...

    * sobre la propietat intel·lectual 

 

* SESSIÓ 5: EL CANVI METODOLÒGIC AMB LES TAC: BYOD, FLIPPED CLASSROOM... (1 de juny)

L’element principal que pot aportar l’ús de les tecnologies i els entorns digitals a l’educació és la seva capacitat per reduir la distància entre l’escola i la societat, entre l’àmbit educatiu i el dia a dia de l’alumnat. És importantíssim que l’aula adopti els hàbits i funcionament quotidians dels estudiants per tal de poder ajudar-los a utilitzar aquests hàbits per enriquir el seu procés d’aprenentatge.

Per poder assolir aquesta fita no es pot pensar únicament en uns canvis tecnològics. No s'aconseguirà l’èxit amb la simple utilització d’aplicacions 2.0 o d’entorns digitals com a un substitutiu d’eines i recursos tradicionals. Cal introduir uns canvis metodològics que permetin aquests objectius.

Què impliquen aquests canvis metodològics? Un enfocament totalment diferent basat en competències. Cal fer-los capaços d'utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes relacionades amb diferents sabers i coneixements transversals.

Cal tenir molt clars aquests objectius i després buscar les metodologies per assolir-los, mai a l’inrevés. Una aplicació 2.0, una manera de fer classe, un recurs interessant, no serà mai òptim si no es té primer ben clar per a què el es necessitarà. Els objectius marquen les eines i les metodologies a utilitzar.

Així mateix, l’alumnat ha de passar a ser l’actor principal d’aquest procés, l’agent o motor del seu propi aprenentatge acompanyat per un docent que li aportarà els mètodes i les eines per poder assolir aquests objectius abans esmentats. Cal tenir  present l'aprenentatge entre iguals, punt clau de l'aprenentatge cooperatiu.

Són diversos els exemples d’enfocaments metodològics que es nodreixen d’aquests entorns digitals. Al lloc "Aprendre i ensenyar en entorns digitals" s'en poden veure alguns.

Aquesta darrera sessió del curs de seminari TAC es dedicarà a l'observació i el treball amb dos conceptes que ben segur suposaran un canvi important en la gestió de dispositius, d'una banda, i de la gestió de l'aula a nivell didàctic i metodològic, de l'altra. Es tracta de la modalitat BYOD (Bring Your Own Device, porta el teu dispositiu) i del model pedagògic anomenat Flipped Classroom (classe inversa o capgirada).

Sobre BYOD: A l'article "Hablamos de Educación: El modelo BYOD para el aula", es plantegen diverses preguntes sobre aquest model:
- Què ha de fer l'escola davant la irrupció de tot tipus de dispositius mòbils (telèfons, tauletes, etc), prohibir-ne el seu ús o integrar-les com a eines dins el procés d'ensenyament-aprenentatge? 
- Què passaria si cada alumne portés el seu propi dispositiu (smartphone, tauleta digital, portàtil o netbook)? El docent podria centrar-se en treballar el tema o activitat utilizant una metodologia activa, participativa i dinàmica; proposant treball per problemes o projectes, un estudi de casos, una investigació, la realització d'un mapa conceptual resum del tema a desenvolupar, etc. sense adonar-se'n de si utilitza tal o qual tecnologia.
En parlem...

Sobre Flipped Classroom
Una imatge val més que mil paraules, segons la dita. L'aprofitem per a centrar el concepte de Flipped Classroom. Us proposem dues opcions, una de curta d'uns 2 minuts i l'altra, més completa, d'uns 19'.  Les podeu visionar en diferents moments...
Al Woodland Park Highschool, dos professors, Aaron i Jonathan, gastaven molt de temps re-explicant lliçons als alumnes que es perdien les seves classes.  A la primavera de 2007 van començar a gravar les seves lliçons en viu i van penjar els seus vídeos en línia perquè els seus alumnes poguessin accedir a les classes. Els alumnes que havien estat a classe van començar a veure els vídeos especialment per preparar-se per als exàmens.

Què suposa capgirar la classe? Un canvi de la mentalitat en el professor que decideix redirigir l'ús del
temps de classe perquè sigui l'alumne el que treballi i faci coses amb el seu professor a la seva disposició com a recurs per consultar i per a això s'ha d'esforçar a usar nous mètodes, documents i vídeos per transmetre la informació. Traure el consum d'informació fora de classe. Destinar el temps de classe a l'ús, aplicació i transferència a noves situacions d'aquesta informació.

A la classe es poden capgirar o "flippejar" diferents elements o components del procés d'ensenyament/aprenentatge:
  • El paper del professor i el de l'alumne. Selecció del tema a treballar, aportar informacions, ...
  • El material utilitzat: Per obtenir informació (cerca, selecció, lliurament...) per tractar la informació i convertir-la en coneixement...
  • Els continguts curriculars. Competències, continguts, nivell d'aprofundiment... 
  • L'espai on es desenvolupa: A l'aula, a casa, al carrer, al laboratori...
  • La temporització: Seqüenciació de les activitats, temps dedicat a cada activitat...


eines i recursos per "flippar" una classe

Concreció de tasques a desenvolupar


Treball presencial al seminari
    • Debatre el model BYOD i extreure'n conclusions per traspassar-les a la Xarxa Docent.
    • Dissenyar una petita seqüència didàctica
Treball al centre
    • Obrir un debat entre els companys de centre (un grup, cicle, departament didàctic, claustre...)  sobre el model Flipped Classroom a partir d'unes preguntes-guia escollides de les que es proposen més avall. Cal enviar les conclusions a l'espai dels seminaris TAC de la Xarxa Docent.

      Proposta de preguntes  (Escolliu-ne 3 o 4 per al vostre debat en centre)
  • Creus que aquest model pot resoldre el problema de la càrrega de deures dels alumnes?
  • Creus que l'alumnat, majoritàriament, farà feines prèvies a la classe fora de l'aula?
  • L'ús de tecnologies digitals que comporta el model flipped, pot ser motivador per a l'alumnat?
  • Creus que el model afegirà complexitat a la gestió de l'aula?
  • El model pot permetre una major atenció a la inclusió digital?
  • Amb flipped, caldrà incorporar canvis en els sistemes d'avaluació?
  • El model flipped classroom es pot aplicar a qualsevol nivell educatiu?
  • Lligat a l'ús del model flipped cal treballar amb metodologies actives a l'aula?
  • El model flipped facilitarà el canvi metodològic a les aules?


ALTRES

Emmagatzematge il·limitat a Google-XTEC

Els usuaris de Google Aps for Education tenen des del mes d'octubre passat "emmagatzematge il·limitat". 
 http://www.siliconweek.es/cloud/google-ofrece-almacenamiento-ilimitado-profesores-y-alumnos-con-drive-education-67106

També els usuaris de xtec.cat.  Ho podeu comprovar aquí: https://www.google.com/settings/storage

Com veure el mòbil o la tauleta a la pissarra de l'aula