L'Escola del Mar va néixer fa 75 anys a la platja de la Barceloneta per voluntat de l'Ajuntament de Barcelona dins del programa d'escoles a l'aire lliure que propugnaven els nous corrents pedagògics de l'època.
El seu primer director, Pere Vergés, del qual es celebra enguany el centenari del seu naixement, va fer d'ella una escola model, amb un projecte educatiu innovador que contemplava la participació directa de l'alumnat en el govern de l'escola, que contemplava els llenguatges plàstic, musical i corporal com a part integral de l'educació dels infants per a un desenvolupament harmònic.
L'alumnat, agrupat en tres colors, els colors del mar, el Blanc, el Verd i el Blau, s'alternaven en el govern, al qual accedien mitjançant unes puntuacions que obtenien gràcies a l'eficàcia i al bon fer dels i de les components de cada grup. El Menjador era una de les peces fonamentals de la vida d'escola. Tot l'alumnat hi dinava i, alhora que millorava el seu estat físic gràcies a una alimentació equilibrada, adquirien uns bons hàbits a taula i col.laboraven en el funcionament. La Biblioteca es va convertir en l'eix central del treball, el lloc on l'alumnat investigava, aprofundia en la ciència i la cultura, i on tenia accés a la literatura que a casa seva no trobava. Les activitats a l'aire lliure, banys de mar, descans, jocs i observació, tenien la seva culminació en el servei meteorològic que proporcionava dades al Servei Nacional de Meteorologia, al temps que es prenia com a base per al coneixement de la natura i dels fenòmens atmosfèrics.
La importància de l'Escola del Mar rau en el fet que en tota mena de circumstàncies polítiques i socials ha sabut mantenir un projecte que, amb les transformacions pròpies de cada etapa, conserva l'essència que la va convertir en model a Catalunya i arreu, i això és un fet que no s'ha donat a cap altra escola pública.
Des de la seva fundació, l'alumnat, a través dels càrrecs, ha adquirit el sentit de la responsabilitat, el sentit de pertinença a una comunitat i a un color que l'identifica per sempre. Un dels càrrecs més importants que ha perdurat al llarg dels 75 anys és el de Cronista, gràcies a ell coneixem la vida de l'escola dia a dia; què feien, què els preocupava, què investigaven, com milloraven la pròpia llengua, o què succeïa dins i fora de l'escola des del punt de vista de l'alumnat. També el de Mainader/mainadera que s'encarrega de col·laborar amb els més petits de l'escola en diversos moments, com a l'hora de rentar-se les mans, al menjador, en les festes populars, en les activitats comunes de l'escola o al jardí, i que permeten una relació molt bonica entre petits i grans, especialment del mateix color.
Som una escola pública amb història, i això és un privilegi, però alhora es converteix en una gran responsabilitat, ja que tothom qui la integrem, alumnat, pares, mares, mestres, PAS i administració, estem obligats a conèixer-la, a acceptar-la, a mantenir-la viva i a estimar, a adaptar als nous temps i a difondre el seu projecte dia a dia.
Lurdes Vicente
Directora
