|
L'avaluació vista des de la seva funció formativa
Quan pensem en la paraula avaluació, ens vénen al cap tot un seguit de pensaments associats, com ara exàmens, posar notes, suspendre, decidir quins alumnes aprenen i quins no, etc. Tanmateix, l'avaluació té, a l'escola, funcions diferents a les de seleccionar o classificar l'alumnat. L'avaluació serveix (o hauria de servir) fonamentalment per detectar les dificultats i els errors de l'alumnat, així com les seves causes, per tal de poder ajudar a superar-los d'una forma més efectiva. Des d'un punt de vista de l'ensenyament tradicional, el professorat dóna a conèixer noves idees a alumnes que pensa que no saben res, que tenen la ment en blanc. Des d'aquest punt de vista, l'avaluació serveix per reconèixer fins a quin punt la ment en blanc de l'alumnat s'ha omplert amb les noves idees, cosa que només pot haver succeït si s'ha explicat correctament i si l'alumnat ha estudiat força. Però avui sabem que aprendre no és un procés tan simple i lineal. L'alumnat, quan comença a aprendre quelcom, ja té idees i actituds en relació a aquest nou aprenentatge i, al percebre noves sensacions o a l'escoltar o llegir noves idees, les interrelaciona amb les que ja té, les reelabora i construeix les pròpies concepcions, no sempre coincidents amb les que l'ensenyant ha volgut desenvolupar. Per tant, des d'aquest punt de vista, la funció de l'avaluació és molt diferent. Serveix (o hauria de servir) per identificar quin és el punt de partida de l'alumnat, i quins són els obstacles amb els que es troba quan aprèn i que dificulten que construeixi el coneixement que actualment es considera desitjable. Hem d'acceptar que la lògica de l'alumnat no és igual que la del professorat, que els sistemes de raonament són diversos i que les variables que es perceben com a significatives en una observació en un escrit són diferents. |
I hem d'acceptar, per tant, que el nostre sistema d'ensenyament només serà efectiu si podem arribar a entendre les raons d'aquesta lògica diferent.
Per tant, l'avaluació inicial serveix per reconèixer quin és el punt de partida, quines són les raons dels punts de vista i de les maneres de fer inicials per, d'aquesta manera, poder adequar el procés d'ensenyament previst. I l'avaluació durant el procés d'aprenentatge -formativa- ha de servir fonamentalment per detectar les causes de les dificultats dels estudiants i, així, poder-los ajudar a superar-les.
Ben segur que si l'avaluació inicial i formativa serveixen per a aquests objectius, l'avaluació final o sumativa donarà uns resultats millors.
Tanmateix, l'avaluació entesa com a activitat per aprendre més i millor no pot ser una responsabilitat només dels ensenyants. Si aquests són els únics que poden detectar dificultats, ens trobarem amb estudiants poc autònoms, que no poden fer res sense que se'ls digui si està ben fet o no i per què. Cal que la responsabilitat d'avaluar passi progressivament al propi alumnat i, per tant, cal ensenyar l'alumnat a autoavaluar-se i, conseqüentment, a autoregular-se. No estem parlant d'utopies, ja que diverses experiències corroboren que és possible. (1)
Segurament ens caldrà anar pensant una nova paraula per expressar aquesta nova manera d'entendre l'avaluació. Amb ella o sense ella, malgrat tot, ja podem pensar com canvia tota la nostra pràctica com a ensenyants com a conseqüència d'aquesta nova manera d'entendre el fet d'avaluar.
Neus Sanmartí
(1) JORBA, J. & SANMARTÍ, N. 1996: Enseñar, aprender y evaluar: un proceso de regulación continua. Madrid: Servicio de publicaciones del MEC. NUNZIATI, G. 1960, Pour construire un dispositif d'évaluation formatrice. Cahiers pédagogiques, 280. |
|
|
|
|
|