(Coves Cimany)

ELS CENTRES DOCENTS EXPLIQUEN (1)

Més sobre l'avaluació. Escola Coves d'en Cimany

Ja en el curs 1994-1995, i durant l'elaboració del PCC, es va veure la necessitat de fer de nou un debat a fons sobre l'avaluació, atès que sols amb un adequat tractament de l'avaluació que tingués en compte, no només l'avaluació social (com a a classificadora de l'alumnat) sinó també la pedagògica (entesa en concepte ampli com a avaluació formadora), ens faria modificar i/o prendre consciència de la metodologia que caldria utilitzar per poder fer un bon procés d'ensenyament-aprenentatge.
L'equip ho comença a preparar i debatre durant el següent curs. A partir d'aquest treball inicial sorgeix la necessitat de demanar l'ajut d'un assessor en el tema, i és per això que, durant el curs 1996-1997, juntament amb en Josep Guinart l'equip de mestres s'informa, contrasta, debat i reflexiona entorn del tema de l'avaluació. Fruit d'aquesta feina surt un document de treball que comença a servir de referència pel "fer a fer" de cada dia.
La característica primera i més important a modificar, com a ensenyants, és que hem de passar de creure'ns els únics responsables de la progressió en els aprenentatges del nostre alumnat a compartir amb ell el coneixement dels objectius que ens marquem i l'evolució en la seva adquisició.

Això vol dir fer-lo conscient del seu propi aprenentatge: que prengui responsabilitats d'assaig-error, i que pugui anar comprovant els aspectes que assoleix i els que encara li creen dificultat per tal d'anar elaborant, de manera conjunta, els mecanismes d'ajut i regulació.
Aquesta visió varia sensiblement de la que fins ara teníem d'avaluació, atès que si només considerem aquesta com una eina classificadora al final d'un tema, poca relació té amb la formació, i la seva importància pedagògica és nul·la.
A partir d'aquest plantejament es comença a treballar a l'escola, no tan sols amb nous criteris (l'alumnat treballa en esborrany i aquest és corregit conjuntament amb el o la mestre, abans de passar al treball definitiu), sinó que també, de manera gradual, es van introduint una sèrie d'instruments que van aportant informació de les diferents fases de tot el procés d'aprenentatge.
Un exemple d'instrument, important per la seva ambivalència, és el mapa conceptual referit a un tema en concret.

Teresa Pigrau