|
Museus i educació
El museus són equipaments preparats per investigar, crear, produir, preservar i difondre la cultura en base al patrimoni que contenen. És per això que els museus juguen un paper molt especial en l'educació, essent alhora un recurs indiscutible per les institucions d'ensenyança reglada i uns promotors de cultura per la població en general.
La funció primordial de cara en fora d'un museu, que és el fer assequible i difondre el patrimoni cultural i científic, ha de compatibilitzar els aspectes d'instrucció amb els lúdics i els de promoció general del coneixement. Segons aquest raonament, els museus tenen dues categories de públic: el captiu, o sigui els que fan la visita en grup organitzat per raons d'estudis o motius culturals, i el voluntari que hi accedeix de forma individual o en petits grups d'amics o familiars. La forma de visita, o sigui amb qui es va al museu, té molta importància en el resultat i experiència personal que en queda. Una visita ben programada a un museu pot ser el punt de partida d'una curiositat que motivi la persona per retornar posteriorment al museu, però una visita fallida, pot tenir un efecte invers, la d'una experiència negativa que exclogui la intenció de repetició futura.
Per canalitzar l'oferta i la demanda cultural, els museus d'arreu del món s'han dotat dels departaments d'educació i acció cultural, hereus dels anomenats gabinets pedagògics. |
Els museus municipals de Barcelona van destacar per la coordinació i directrius dels seus primers departaments d'educació, que van ser molt actius als anys setanta i vuitanta, sobretot en els programes d'educació formal. El seu model d'organització pioner va exportar-se fora de Catalunya, essent recollits pels museus estatals que es trobaven mancats de plantejaments de projecció exterior desenvolupats. Aquesta tradició de qualitat pel que fa al servei didàctic dels museus requereix avui en dia un replantejament. El professorat ha evolucionat probablement més en la recerca de recursos educatius fora de les aules que els museus en donar les respostes concretes i adequades a les escoles i als instituts. El diàleg entre ensenyants i museògrafs és fonamental per tal de sincronitzar ambdues perspectives, de demanda i oferta. Els museus s'expressen a través de les seves exposicions públiques, les quals cada cop amb més freqüència presenten llur patrimoni lligat amb un argument. Aquest representa sovint una manera de posada al dia de les idees sobre l'objecte propi del museu, una actualització de conceptes. Cal en aquests casos que el discurs del museu no sigui contradictori amb els missatges que s'emeten en l'àmbit dels centres d'ensenyança.
El marc de l'educació no formal, en canvi, ha estat un element posat en valor en els darrers temps als museus, conscients del canvi de les necessitats de la societat actual.
|
