Imatge digital i tecnologia: una experiència d’aprenentatge d’alumnes d’ESO amb NEE

Carles Pinar Garcia

Introducció

Aquesta experiència és un conjunt de presentacions fetes pels mateixos alumnes amb el programa PowerPoint, a partir de les fotografies realitzades per ells mateixos, a l’àrea de tecnologia. Aquestes fotografies i presentacions són part integrant del procés de treball dut a terme des del curs passat al taller de l’institut.

Els autors són els alumnes i les alumnes dels grups reduïts de l’IES (un per nivell d’ESO). Aquest alumnat presenta necessitats educatives especials derivades de diverses situacions personals i socials.

Creiem que el valor innovador d’aquesta experiència radica en la utilització de la fotografia digital i de les eines de tractament i presentació informàtiques, com a recurs didàctic i continguts d’aprenentatge alhora.

També considerem rellevant que no es tracta d’una experiència puntual en l’itinerari curricular d’aquests alumnes, sinó que està plenament integrada en la dinàmica de treball del dia a dia del taller

El nostre un centre particular

El nostre institut, l’IES Jopsep Mestres i Busquets, és a Viladecans, ciutat del Baix Llobregat, i una de les seves característiques és l’acolliment d’un bon nombre de població immigrant. 

Hi ha alumnes de diferents ètnies (al voltant d’un 10 %) i des d’un punt de vista lingüístic, la majoria és castellanoparlant, conseqüència dels moviments migratoris dels anys setanta i actuals (immigració llatinoamericana).

És un centre prou gran, entre 3 i 5 línies per nivell d’ESO, i amb dues línies de batxillerat. A cada nivell d’ESO hi ha un grup d’alumnes amb necessitats educatives especials que té entre 4 i 8 integrants (els anomenem grups reduïts), que rep una atenció específica en una part important de la jornada escolar. La distribució del tipus d’atenció quant a àrees curriculars és: 1/3 en grup ordinari, 1/3 en Aula Oberta (instrumentals) i 1/3 en grup reduït.

Atès que són els alumnes d’aquests grups reduïts els protagonistes de l’experiència que presentem a concurs, convé ressaltar la singularitat del tractament de la diversitat que fem al centre. Aquest tractament permet l’existència d’una estructura integradora per a alumnat que en d’altres situacions restaria exclòs d’un centre ordinari i, alhora, garanteix una atenció prou específica per a aquests alumnes, les necessitats educatives dels quals són poc abordables en el context de l’aula ordinària amb un nombre elevat d’alumnes.

La tecnologia amb alumnes amb NEE

Tecnologia. La reforma educativa va introduir a l’ESO, amb força encert, una àrea d’aprenentatge amb aquest nom.

De vegades, el tractament que es dóna als continguts de l’àrea de tecnologia, obligatòria a l’ESO, és massa teòric i, sovint, s’entra en complexitats (continguts sobretot conceptuals) del tot alienes als interessos dels nois i les noies. Cal recordar, però, que hi ha una tecnologia “a peu”, poc sofisticada, però tremendament pràctica per a la vida quotidiana.

En el nostre cas, les limitades capacitats dels alumnes d’aquests grups reduïts d’alumnat amb NEE establia el repte afegit de triar continguts assolibles i alhora funcionals per a alumnes acadèmicament de nivell molt baix.

El curs 2001-2002 vam elaborar un miniprojecte curricular del taller de tecnologia, en el qual l’eix vertebrador dels continguts eren dos tipus de tasques: les derivades dels oficis aplicables a la vida diària (podríem dir-ne bricolatge) i, les tasques de la llar.

Calia, a més, trobar una forma de treballar aquests continguts. Vam entendre que els continguts procedimentals, ja que eren els més susceptibles de ser apresos per aquests alumnes, s’havien de treballar partint de la manipulació, una manipulació, no del fer per fer, sinó una manipulació per aprendre a pensar i a saber fer alhora. La metodologia per a projectes de treball destinats a fer feines amb finalitats concretes i palpables, n’ha estat la resposta.

Tot i que sempre cal negociar amb els alumnes, els projectes que duem a terme amb els diferents grups reduïts tenen sentit per si mateixos i sempre, sempre, serveixen per alguna cosa pràctica, més enllà del propi aprenentatge.

Hem reparat interruptors, hem pintat les nostres aules, hem fet mobles que ens eren necessaris, estem aprenent a reparar les nostres bicicletes, hem muntat la campana de la cuina, hem obert l’interior d’un ordinador i hem posat peces noves, hem penjat els rètols d’evacuació per tot el centre, etc.

I per aprendre a fer tot això tan pràctic i prosaic, en aquests moments estem tilitzant dos estris tecnològics prou sofisticats, destinats a fer més eficaç aquest aprenentatge. Un és la fotografia digital; l’altre, l’ordinador. Per tant, aquesta tecnologia d’avantguarda també l’aprenem a fer servir amb una finalitat concreta que dóna sentit a l’esforç d’aquest aprendre i ensenyar que duem a terme conjuntament amb els nostres alumnes.

Fotografia i tecnologia

Les habilitats tecnològiques que ens havíem proposat ensenyar als alumnes dels grups reduïts, aviat van posar de manifest dues dificultats serioses:

• Sovint aquests alumnes també presenten força problemes motrius, sobretot quant a la coordinació necessària per manipular eines i materials de forma prou fina.
• La dificultat per recordar i integrar les diferents tasques necessàries en el desenvolupament d’un projecte de treball. Tot i que el treball previ sobre les passes que s’han de fer i l’ordre en què s’han de fer, les eines i els materials necessaris, etc., quedava reflectit en un paper a la vista, sovint pocs ulls el miraven.

Calia trobar una crossa metodològica per salvar aquesta dificultat tan relacionada amb l’oblit.

Va ser així com vam pensar a fer servir la fotografia.  Amb una càmera de mirar i pitjar vam començar a retratar les passes que anàvem fent durant el projecte de treball. Així es va continuar fins a final de curs, elaborant un àlbum fotogràfic en paper de cada projecte amb un peu de foto explicatiu.

Passava, però, que quan revelàvem els rodets, ja havia passat massa temps des que havia succeït l’acció. Tot i així, va quedar demostrada l’eficàcia d’un element visual per a l’aprenentatge d’aquests alumnes.

L’entrada a l’aula, d’un estri “arreplegat” (un ordinador vell) ens va suggerir ben aviat que la solució a la manca d’immediatesa dels rodets i el paper passava per l’ús de la fotografia digital i els mitjans de presentació informàtics.

L’objectiu del curs següent va ser la incorporació adequada de l’ordinador i la compra d’una càmera senzilla per fer servir els alumnes no solament com a dos instruments d’aprenentatge innovadors, sinó que alhora calia considerar-los com a continguts d’aprenentatge propis de l’àrea de tecnologia.

El resultat són les presentacions fetes amb el programa PowerPoint que es mostren al CD-ROM i una metodologia de treball que contempla una important dedicació a l’enregistrament d’imatges, el seu tractament i la presentació multimèdia dels procediments o passes que s’han de fer de cada projecte que hem dut a terme durant el curs.

No estem fent reportatges per ensenyar als de fora; prenem nota visual d’allò que fem i ho elaborem fins que ens és útil com a representació de la realitat que volem aprendre. És una feina de cara a endins, feta pels mateixos actors que surten a les fotos, que només té com a finalitat el seu propi aprenentatge.

A l’apartat següent es concreten aquests objectius i es presenten els continguts relatius a la interrelació de la imatge digital amb la tecnologia.

Objectius de l’aplicació de la imatge digital al taller de tecnologia

En termes generals, l’experiència pretén, en aquest ordre, els objectius següents:

• Millorar i afermar l’aprenentatge dels continguts de l’àrea de tecnologia.
• Ser capaç d’utilitzar de forma instrumental coneixements relatius a la fotografia digital.
• Ser capaç d’utilitzar de forma instrumental coneixements relatius a la presentació multimèdia del material audiovisual

Pel que fa als continguts específics de l’àmbit fotogràfic i informàtic, presentem una taula amb la seqüenciació segons els cursos.

Estris de

Disposem d’un ordinador que ens va regalar l’empresa d’un familiar. És un Pentium MMX de 233 Mhz i 64 Mbytes de RAM. Està instal·lat a l’aula taller i connectat a la xarxa del centre: (totes dues feines realitzades pels mateixos alumnes). En alguna presentació es pot veure la localització dins l’aula i que quasi sempre està encès.

La primera càmera que hem utilitzat ha estat una càmera web amb connexió USB anomenada Easy Snap, que permet fer fotos sense estar connectada a l’ordinador, ja que disposa d’una petita memòria interna. Es tracta d’una càmera molt senzilla, barata (uns 36 euros) i que té una resolució força baixa. La meitat de les presentacions estan elaborades amb fotos d’aquesta càmera web, fet que s’aprecia per la baixa qualitat de les imatges.

Després de Nadal, ha arribat al centre una dotació del Departament que consisteix en una MAVICA de Sony, que és la que utilitzem des d’aleshores. La càmera, tot i que és utilitzada per altres grups i professors, està sempre al taller, ja que, com es veurà al següent apartat, en fem un ús intensiu. Quan algú la necessita, la ve a buscar i sempre té una bateria a punt.

Alguns exemples

• Jocs de taula 1er ESO
• Mecanismes elèctrics 2on Eso
• Neteja de la cuina 2on ESO
• Quadres d'evacuació 3er ESO
• Taller de bicicletes 3er ESO
• Instal·lació de l'ordinador 4art ESO
  

Com funciona ara el taller

Creiem que les relacions d’ensenyament-aprenentatge són complexes i dinàmiques. És per això que el que ve a continuació és només l’explicació de com funcionem en el dia d’avui. Ben segur que això anirà canviant progressivament amb l’experiència i els diferents alumnes que aniran arribant.

Cada grup assisteix a un total de quatre classes setmanals, de les quals tres es dediquen al taller pròpiament de tecnologia, i una al de tasques de la llar. L’ús dels mitjans audiovisuals es fa en tots els projectes i en tots quatre nivells d’ESO. A les classes de tasques de la llar (cuina, planxa i costura), no utilitzem la càmera ni l’ordinador.

El mètode de treball que enumerem a continuació és una síntesi del procés que seguim generalment en cada projecte:

2. Es planifiquen les passes que s’han de seguir i els materials i eines que creiem que necessitarem, amb unes plantilles de paper, que escrivim i reescrivim, fins a tenir les idees més o menys clares. Sovint, aquest moment és per fer dibuixos o plànols senzills i discutir i acordar com fer les coses. És un pensar abans de fer que posa en marxa el que sabem i les capacitats de planificació.
3. Creem una nova presentació en PowerPoint, de la qual decidim tots plegats el disseny bàsic (plantilla, patró, colors, etc.) i introduïm un nombre de diapositives idèntic a la quantitat de passes que s’han de seguir que hem planificat i on  col·loquem el text que descriu cada passa.
4. Durant cada classe, de vegades per torn, de vegades per petits equips de treball, tenim cura d’anar fent fotos de cada passa. Procurem fer el traspàs a l’ordinador a la mateixa sessió, ja que això promou la reflexió i reafirma l’aprenentatge del procés de treball (és un pensar mentre es fa) i permet rectificar fotos i procediments de treball poc clars.
5. Quan una presentació necessita més dedicació, segons el nivell i el grau d’autonomia, ho fem tots junts i segons el cas, es posen per parelles. Elaborem i discutim la seqüència visual prenent com a criteri principal la seva capacitat per evocar el procés de treball que hem seguit. També en els nivells més alts és el moment en què utilitzem les eines de retoc d’imatges.
6. De tant en tant (si fa no fa un cop per setmana), fem una revisió col·lectiva en la qual aprofitem per reescriure el text o peu de foto, procurant que tothom l’entengui. També és el moment de fer fotos “de sucre” quan ens sembla que ens en falten o que alguna no ha quedat bé.
7. Quan acabem el projecte, tornem a revisar la presentació en el seu conjunt (és un pensar després de fer). Per acabar, guardem la presentació en mode autoexecutable. Sempre deixem un accés directe a la carpeta que cada grup té a l’escriptori, de manera que està a mà de qui tingui ganes de veure-la.

Tenim previst que en acabar el curs, cada alumne/a s’emporti a casa un CD-ROM

Una avaluació aproximativa

Des que vam iniciar l’experiència, hem intentat mantenir l’esperit crític, i hem procurat funcionar des dels paràmetres de la reflexió en l’acció, i pensem que això ens ha permès fer les modificacions necessàries en la manera de treballar i en les nostres intencions educatives.

A l’espera d’una avaluació més formal, però a tall de conclusions provisionals, volem acabar aquest document amb una avaluació subjectiva i personal de l’experiència que estem duent a terme.

La resumim en els comentaris següents: