El cas de la sessió

Un cas com un cabàs

Debat telemàtic
inscripció
participació (Educampus)

Alumne nouvingut romanès. Té vuit anys i està a 1r de CI. Als matins assisteix a una escola especial.

No parlar ni entén el català ni el castellà. No sap llegir ni escriure cap lletra. No sap cap número. A més, té síndrome de Down.

S'ha integrat ràpidament al grup classe, ja que té l'avantatge de ser un nen molt obert i, a la seva manera, es comunica amb els companys.

• Quines són les necessitats fonamentals d'aquest alumne.
• Per on començaríem a utilitzar l'ordinador.
  Com ens pot ajudar l'ordinador per millorar l'adquisició de la llengua.
• Quins materials coneixem que siguin d'utilitat.
  

Nens sordcecs

La Clara va néixer a les 28 setmanes de gestació i com a resultat ha quedat sordcega total i amb paràlisi cerebral (CP) de tipus diplègia mixta moderada.

El més gran problema de la Clara és la discapacitat sensorial. No pot saber què hi ha al seu voltant, ni què passa, ni tan sols que també és part del món. Si no hi intervenim, el seu món serà el del seu propi cos, res no existirà fora d'ell, no hi haurà raó per explorar o comunicar-se.

La Clara va entrar al Pla d'educació per a sordcecs, finançat i dirigit per l’ONCE, i mentre ella estudiava amb la seva mediadora calendaris d'objectes referencials, llenguatge de signes, anticipació, orientació, mobilitat... els seus pares i els seus germans apreníem el llenguatge de signes i ens integràvem en la cultura de les persones sordes.

Això ho hem cregut necessari perquè, si bé en el cas dels nens sords que aprenen el LS són ells qui ensenyen als familiars, en el cas dels sordcecs això no és possible. Són les persones que els envolten les que els han de signar una vegada i una altra què van a fer i què passa. Amb molta repetició arribarà un dia que la Clara ho entendrà i farà un nou signe, i nosaltres, la seva família, farem festa grossa.

Ara, passats uns anys, la Clara signa menjar, dormir, ja està i canta’m a la orella. Sap indicar-nos moltes més coses: tu qui ets?, juga amb mi, agafa’m, ajuda’m a caminar... Sap on es troba de casa, cap a on anem i què anem a fer. És molt més sociable i vol saber què li diem: posa la mà al coll de qui parla per notar les vibracions (haurem d'aprendre Tadoma).

• Podria la Clara utilitzar l’ordinador?
• Quines adaptacions li serien d’utilitat?
• Com introduir l’ordinador en una classe de secundària